HV 11/1: El banc del poble

Mentre esperem al mes de juliol que vagin arribant les històries de la Dotzena Tongada, transcric aquí els "divertimentos" (si es pot dir així) que van sorgir del Sopar veïnal del passat mes d'abril i que, plegats, constitueixen la Onzena Tongada de les HV. Recordeu?

Es van fer onze escales i cadascuna començava per una frase que havia escrit algun dels "onze magnífics", això és, aquells onze veïns que han participat a totes les edicions de les HV fins ara.

[Cal a dir que algú que tenia gana de trencar ous (un símil; o no sé si de tocar-los) es va fer un fart de fer truites a la francesa. Ja m'entendreu quan llegiu...]

Cada dia, una píndola... Avui la primera.

I mentrestant, aneu fent el microrelat veïnal, que ja s'ha tornat a aturar, coi!

I les noies aneu a la pelu pel dia 8 de juliol. I els nois, estreneu calçotets nets, que mai se sap...

______________________________

Escala 11/1: El banc del poble

(Frase d'inici: Carme Rosanas)

Feia anys que no s’acostava pel poble. Va anar-hi per una conferència que convocava l’Assemblea Nacionals, avui fa dos mesos.

L’encís de la plaça del Centre l’enlluernava de nou les pupil·les. Com sempre, els avis del poble eren asseguts al banc de pedra, fent-la petar.

Va passar pel seu davant mirant de fer cas omís dels murmuris que l’acompanyaven al seu pas.

Ja no recordava aquell vell costum dels que tenen poca feina. Però es va adonar del poc que l’afectaven els comentaris. És més: li despertaven el morbo.

I de sobte, algú va pronunciar el seu nom:

“Miquel!, Què coi fas per aquí?”
“Vine, home. Quan de temps!”

“Tens gana? Aquí estem fent un entrepà de truita a la francesa amb un gotet de vi.”

En Miquel es va sorprendre. Feia temps que no estava acostumat a aquest tracte familiar.

Feia anys que no s’acostava al poble i ja se sentia un més del paisatge. Va asseure’s amb els avis i va encetar la conversa.