Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris D'Històries veïnals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris D'Històries veïnals. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de gener del 2014

É la nave, va...



Vinga, som-hi!

1. El motiu

«Tot final ha tingut principi. I tot principi, tindrà un final». Sobre aquest original aforisme (he suat força, ho reconec) he cregut que podia muntar la darrera tongada de les Històries veïnals. I així ha estat.

Què he fet? Doncs escollir alguns finals de diferents relats de les diverses tongades de les HV (un autohomenatge col·lectiu en honor vostre, ho reconec també) i farem que siguin l’inici dels nous relats que ens toquin escriure aquest cop. Tá clar?

Són:

1.      Era la mirada d’un home decidit a arrossegar-la cap a un final que semblava no tenir fons. (A: Hystíria, HV 1)
2.      Entre els coixins del sofà, la 9 mm esperava, tranquil·la, el seu torn. (A: 9mm, HV 3)
3.      Al fons de la sala, s’obre una reixa.(A: Algun dia tindré un disgust, HV 4)
4.      Al cap de cinc minuts que se li fan eterns, algú tusta la porta. S’hi apropa resolta. (A: Semblava paranoic, HV 4)
5.      Junts van fumar, compulsivament, callats. (A: Darrer comunicat, HV 8)
6.      Les primeres impressions, no acostumen a enganyar. (A: El veí de segons primera, HV 9)
7.      Jamás te perdonaré lo que me hiciste. Pero te quiero demasiado. (A: No beberàs, HV 5)
8.      “Les feines que es comencen, s’han d’acabar”, es va dir per dins. (A: La bona  veïna, HV 12)
9.      Aquest, és el dia que jo faig trenta anys. Sempre el recordaré. (A: L’illa, HV 13)

Per tant, el primer  membre de cada grup haurà de començar  el seu tros de relat, amb la frase assignada (el Grup 1, la frase 1; el grup 2, la frase 2,...)  La gràcia –o desgràcia de la tongada– rau en veure com aquestes nou frases que eren final d’un relats en generen de nous... Perquè de bons ja sé que ho seran.

Tots sou ja coneixedors del procediment a seguir, oi? Sou veterans! Si algú és novell o pateix Alzehimer, aquí té les normes.

I ara el que tots esteu esperant, oi? Amb qui m’ha tocat?  Ai, ai...! Serà amb aquell tanoca? Repetiré amb aquella veïna? M’haurà posat amb el nou? M’hauré escapat del pelma del veídedalt...? Com sempre, un cop fer el sorteig davant notari, veig que el destí marca camins inescrutables... Resulta que tots els grups són fets amb gent que normalment mai ha escrit res entre ells (ja és difícil i alguna excepció hi ha d’haver; per exemple, els que soleu escriure en castellà el destí us ha posat juntets). I tots esteu en una posició al grup que no teníeu de feia temps. Mira que bé! I s’han anar alternant veí-veïna en les posicions dins el grup. Ves per on! I més rar de tot plegat és que a mi m’han tocat tot de noies de companyes, tu...! Qui ho hagués dit! I a més, em toca ser el darrer del grup del darrer dels grups.  Així que em toca tancar la paradeta i abaixo la persiana. Ni fet expressament. Snif!

And the winners are...

2. Els grups

1.      Zel,  Robertinhos, Montse Pes, Joan Gasull
2.      Srta. Tiquismiquis, Dissortat, Carme Fortià, L’Avi
3.      Sergi G. Oset, Viiullegeix, Carles Mulet, Mar
4.      Rafel, Sílvia, Khalina, Martí
5.      Puji, Gerònima, Mark, Marta
6.      Barbollaire, Glo.bos.blog, Monyofiné, Arare, Clint
7.      Palimp, Xurri, El Paseante, Duschgel
8.      Carme Rosanas, Edgar, Laura T. Marcel, GingebreMan
9.      La RaTeta Miquey, Joana, Alba, MK, Elveidedalt

3. El calendari

I quan serà això?

Doncs el calendari a seguir (que no seguireu, que ja us conec), seria el desitjable:

a) Del 24 de gener al 9 de febrer: el primer del grup té temps per passar-li al segon.
b) Del 10 al 25 de febrer: el segon del grup té temps per passar-li al tercer.
c) Del 26 de febrer al 13 de març: el tercer del grup té temps per passar-li al quart.
d) Del 14 de marçal 29 de març: el quart del grup té temps per passar-li al cinquè (si s’escau) o acabar el relat i enviar-me’l a mi.
e) Del 30 de març 15 d’abril: el cinquè del grup té temps per acabar el relat i passar-me’l a mi.

4. Els microrelats

4.1. El microrelat veïnal

Ah! I com no, a banda dels 9 relats resultants, farem alguna cosa conjunta alhora, oi? Com que ja estem saturats de bacanals i orgies, se m’acut fer el de sempre (diga’m original): un microrelat conjunt. Bé, en farem dos. Un com sempre: us he ordenat per odre alfabètic de blog (o nom, el que no teniu blog) i com ja sabeu, caldrà que aneu fent una frase que continuï la del veí precedent. Màxim 200 càracters! Aquí, en aquet microrelat, cada veí/ïna participarà un sol cop, i quan li toqui. Estigueu al cas. I mireu de ser ràpids quan us toqui.  Les vostres aportacions les aneu fent a mesura que us arribi el microrelat. I sempre m’envieu còpia a mi, perquè així veig si algú es despista o es retarda. La mecànica és fàcil: El segon de la llista (l’Alba) rebrà una frase (la meva). Haurà de fer-ne una i passar-li la meva i la seva, al tercer. El tercer, rebrà les dues i li passarà amb la seva aportació, al quart; el quart fa la seva i li passa totes cinc frase precedents, al sisè, i així anar fent tot construint una història que arribarà fins el darrer de la llista (la Viuillegeix), que rebrà les 37 frases precedents, farà la seva i tancarà el microrelat amb la frase 38. Tà clar?

Jo aniré publicant també les aportacions al blog en un post específic: “Darrer microrelat veïnal” i així el podeu anar seguint i veien com evoluciona sempre que vulgueu. I quedarà per la posterioritat.

4.2. El microrelat twittero

L’altre microrelat, serà un experiment. Sense gasosa. A diferència de l’anterior, tindrà tantes frases com vulgueu. Les que vulgueu anar afegint fins que tanquem la tongada. Però seran de 140 caràcters màxim. Per què? Perquè el farem a Twitter. (Els que no en tingueu, doncs ja tardeu en tenir-ne...) Amb el hagstat  #blogvilleHV14 podeu anar posant frases que segueixin el relat que jo he iniciat. Aquí no hi ha ordre ni concert. Ja sabeu que clicant en el hagstat, es poden ordenar cronològicament totes les aportacions i es van veient com va quedant el relat. Podeu posar-ne tantes com vulgueu i intervenir els  cop que vulgueu; però mai dos cops seguits! (com es fan els polvos, vaja...). A veure com surt tot plegat. Ja imagino que no tots participareu  (“fa mandra”, “és complicat”, “quin rotllo!”, “no tinc twitter”,  “em perdo”, i bla, bla, bla...) i  que alguns ho fareu més sovint que altres. Serà un microrelat twittero. Això no ho havíem fet, fins ara! Acabem amb una innovació! Que no sigui dit que a Blogville som uns carques!

I ja he començat!

#historiesveinals14
Va sortir dalt al terrat. La ciutat es despertava en aquells moments. Ell també. Una veu de dona el va cridar . "Véns?".

Em seguiu?

En fi, és tot!

Ah, no! M’oblidava...

5. L’ordre del Microrelat veïnal

L’ordre d’intervenció del microrelat veïnal és:

1.       Malerudeveure’t
2.      Alba
3.      A tot bloc!
4.      Aquari
5.      Ara mateix
7.      Bocins de lluna
9.      Cuchitril literario
10.  Cuentos prescindibles
12.  Edgar
19.  Garbi64
21.  GingebreMan
24. L’Avi
31.  Mar i cel
32. Nausica

6. Com comunicar-se?

Tots rebreu un email amb la relació de participants perquè tingueu el correu de tots i de cadascú, i us pugueu enviar relats i aportacions al microrelat. O citar-vos a cegues, si voleu! ;-)

En fi, endavant les atxes!

dilluns, 20 de gener del 2014

Campana y se acabó!

38, al final!
En fi, essent les 24 h del dia 20, es tanca el termini per a participar a la 14a (i darrera) tongada de les HV. O sia, les Històries veïnals.  I en som 38! 9 grups. Un parell més i fem un altre grupet per ser grups de quatre. Però en fi, cap problema. Alguns seran de cinc membres...

I entre aquests, mantenim els clàssics de sempre que ens han acompanyat des del principi; repesquem a vells oblidats, recuperem a velles glòries, algunes velles glòries s'estrenen, i en trobo a faltar algunes (¿?), fidelitzem als darrers en incorporar-se i pesquem a algun passavolant i a més dels que veníeu darrerament, repetiu. 


Tenim de tot, vaja. Moltes gràcies a tots! En fi. En breu us agrupo a la babalà, dic el motiu per a cada grup (versarà sobre les HV, aviso) i muntem un darrer cadàver veïnal, oi? Com a poètic epitafi... Snif!



I aquí els 38 veïns i veïnes eixerits i llampants! Aviat rebreu un correu amb els emails de tots per si heu de contactar i fer la roda. Mentrestant, el nom dels inscrits i els seus blogs.


Veí/ïna                            Blog
Alba Alba
Arare Des del meu mar
Barbollaire Un lloc per a nosaltres
Carles Mulet Nausica
Carme Fortià Entre somnis i realitats
Carme Rosanas Col·lecció de moments
Clint A tot bloc!
Dissortat En el bosque de la larga espera
Duschgel Gel de ducha II
Edgar Cotes Edgar
Eduard S. Eduard
El Paseante Turo Park
El veí de dalt Malerudeveure’t
Gerònima Llampecs i trons
Glo.bos.blog Globos.blog
Joan Gasull Garbi64
Joana Llum de dona
Khalina Aventures i pensaments de la Khalina
L’Avi L’Avi
La RaTeta Miquey La RaTeta Miquey i els seus pensaments
Laura T. Marcel Mar i cel
Mar Bocins de lluna
Mark Olsson En breve, más cuentos
Marta Paraules per tu
Martí Aquari
MK Cuentos prescindibles
Montse Pes Fons d’armari
Monyofiné Fantasia i erotisme
Palimp Cuchitril literario
Puji La Cullerada
Rafel La Cerdanya des de can Fanga
Robertinhos Too muchs trong ma non tropo per te
Sergi G. Oset La meva perdició
Sílvia Els gustos reunits
Srta. Tiquismiquis Ja ho heu aconseguit
Viuillegeix Viu i llegeix
Xurri Post-its sacados de la papelera
Zel Ara mateix

dimecres, 8 de gener del 2014

Anem fent camí cap al darrer combat...


Ara per ara, som 29 veïns i veïnes inscrits a la 14a Tongada de les Històries Veïnals. Llarga vida als valents en aquesta recta final!

Tenim fins el 20 de gener (d'enguany, és clar) per apuntar-vos a la darrera batalla de totes les batalles...


Els inscrits són 31!! (si algú es troba a faltar, m'ho diu).

Alba Alba
Arare Des del meu mar
Barbollaire Un lloc per a nosaltres
Carles Mulet Nausica
Carme Fortià Entre somnis i realitats
Carme Rosanas Col·lecció de moments
Edgar Cotes Edgar
El veí de dalt Malerudeveure’t
Gerònima Llampecs i trons
Glo.bos.blog Globos.blog
Joan Gasull Garbi64
Joana Llum de dona
Khalina Aventures i pensaments de la Khalina
L’Avi L’Avi
La RaTeta Miquey La RaTeta Miquey i els seus pensaments
Laura T. Marcel Mar i cel
Mar Bocins de lluna
Mark Olsson En breve, más cuentos
Marta Paraules per tu
MK Cuentos prescindibles
Montse Pes Fons d’armari
Monyofiné Fantasia i erotisme
Palimp Cuchitril literario
Puji La Cullerada
Rafel La Cerdanya des de can Fanga
Robertinhos Too muchs trong ma non tropo per te
Sergi G. Oset La meva perdició
Sílvia Els gustos reunits
Srta. Tiquismiquis Ja ho heu aconseguit
Viuillegeix Viu i llegeix
Zel Ara mateix

dissabte, 28 de desembre del 2013

Darrera tongada de les HV. A la catorzena, va la vençuda



No. Això no és cap innoccentada...

Fa sis anys, un friki de la catosfera, anomenat elveidedalt, va promoure aquest blog literari participatiu anomenat "Històries veïnals" per promoure la literatura 2.0 a la xarxa (excuses: el que volia era lligar i no avorrir-se). 

Des d'aleshores s'han generat 13 tongades d'històries conjuntes (12+1, pels supersticiosos), amb 123 relats escrits a quatre mans, 6 cadàvers exquisits,  3 microrelats i 1 Hipertext veïnal, fets tots ells, conjuntament entre més de 100 blocaires participants. Per no parlar del llibre Històries veïnals editat per micromecentage -encara queda algun exemplar!- i els sis volums que podeu troabr a lulu.com. 

I en el record, un parell de festes i trobades sonades (presencials i virtuals) entre altres galindàines que s'han anat fent en aquests anys. Per no parlar dels centenars d'emails tramesos, un vídeo promocional editat i altres encontres i coneixences de veïns i veïnes que tot això ha generat. El millor de tot, per cert. 

Però el veí es fa gran o mandrós. I per acabar bé el que va començar millor, proposa fer una darrera tongada i retirar-se, en pau, als quarters d'hivern. Tot té un principi i un final i les HV, també. La farem entre el gener i l'abril de 2014. No fos que ens distreguéssim gaire d'altres afers. 

Les normes, no cal dir-les, oi?

T'hi apuntes?  

Tens temps fins el 20 de gener de 2014. Aleshores, farem els grups, el calendari i direm el motiu dels relats. I també, del microconte, que sempre ve parell.

Si vols participar, deixa  un comentari al post o envia u email a: elveidedalt@gmail.com.

I bon fi d'any!


dilluns, 29 d’abril del 2013

HV 12+1/1: No sóc una puta, milord!

Comencen a arribar els primers relats de la Tongada 12+1, de les HV. L'Arare, en  Joan Gasull,  la Carme Rosanas i en Rafel ens endinsen en les tèrboles relacions d'unes persones que es mouen entre el desig i la venjança. D'una contundència corprenent.
_____________________________


 No sóc una puta, milord!

Em mareja, tanta sang. Cal, que ho netegi, tot això? Què em poden dir? Què em poden fer? Que em tanquin, que em matin, tant me fa. Ara ja, tant me fa.

Acaba de deixar-me, el malparit. Mentiria si digués que no m'ho esperava. Deixaré la meva dona per tu, t'ho juro per Déu. I una merda! Sempre és la mateixa història. I me la sé, la història; no és la primera vegada, no, ja m'havia passat abans, però jo era tan jove!

Estàs tan enamorada que no veus res, no sents res, no fas cas de res ni de ningú i t'entestes a voler canviar-lo. És un tema tan fastigosament conegut que si no fes plorar, faria riure.

Si fos sincera escriuria un bolero. O potser un tango. O el cantaria. En un bar tronat, fosc i ple de fum, vestida de negre, amb un escot que mostrés la pell blanca, llepolia pels homes, enveja per les dones..., encendria una cigarreta i jugaria a ser diva.

Jo mano, senyor, i vostè no té cap poder sobre mi. No, senyor, no em pot tocar: només em pot mirar. I si vol alguna cosa, senyor, primer, pagui. No, no sóc una puta, no. Sóc una dona despitada, prop de la claveguera. Això sóc, senyor. Això sóc, milord. Definitivament, cantaria un bolero. O un tango.

Però..., què és aquesta remor que sento? Coi, si estan fent una festa aquí sota, jo amb aquest merder i aquí baix amb la gresca. Potser que hi vagi a fer un cop d’ull... Mira que bé, una festa de bombers! Si faig una mica el paper els puc engrescar. Ensenyant una mica de cuixa els ajudaré a beure. Quan estiguin prou tous encara m’ajudaran a netejar tota la sang.
           
Veig que hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure; festa sempre que es pot i ben muntada. Fa poca estona que hi sóc i ja veig que el meu pla no està a l’alçada, doncs no he convençut gaire i ja porto la meitat de la roba treta. Aquests bombers estan molt entrenats, controlen molt el seu estat i fan anar la seva mànega amb molta destresa. Estic perdent el cap a passos agegantats, haig de trobar algú que m’ajudi a fer neteja al pis de dalt. Però primer ensopego amb dos fornits guerrers amb ganes de gresca, que vénen armats amb unes copes a punt de vessar i fan més pinta d’embrutar que de netejar. No hi ha res que esperi més que la feina, no?

Ha sortit el sol. Tot és confús, unes hores de son no han estat suficients per recuperar-se. Les primeres imatges fiblen el meu cervell. La festa ha estat sonada. Penso que tothom dorm, fins que una mà molt suau m’acarona esquena avall. Girant-me, em trobo davant d’una noia amb cara de perdonavides, mig vestida amb la meva roba, que em diu: «Jo et puc ajudar».
Penso que he xerrat més del compte. No recordo res del que he dit. Ara no sé si puc marxar o haig d’acabar la feina...

—I qui t’ha dit que necessito ajuda? – contesto jo, per veure què passa.
—Com que qui m’ho ha dit? Tan  col·locada estàs que no recordes res...? Tu m’ho has explicat tot, reina, tot.  Com et vas deixar engalipar pel malparit i com finalment t’has venjat d’ell i ara no saps com desfer-te’n. Jo et puc ajudar.
—No necessito ajuda, no em fa res que em tanquin. Deure’t un favor a tu, em sembla que seria molt pitjor.
—Molt pitjor que la presó? Tu no saps què dius...,  jo sí. Si treballem juntes, tot pot ser molt millor i molt més fàcil.
—No gràcies, deixa’m estar. He volgut aprofitar la festa per escapar-me de tot i ara estic pitjor que abans. Però..., però què se sent? Què són tots aquests crits?
—Aquesta remor que se sent no és de pluja, reina, és només que mentre t’ho pensaves i repensaves, ja han descobert el teu crim. Em sembla que ja no puc fer gran cosa per tu... això sí, t’has estalviat de netejar-ho. Ara ja no cal. Encara et dono una última oportunitat. Si vols t’amago a casa meva.
—Però per què tanta voluntat d’ajudar-me?
—Nena, tu no te’n recordes de res, però m’agrades, estàs boníssima i no et vull perdre. Tu no te’n recordes, però hem passat una estona inoblidable.
—Jo???? Amb tu????
—Sí, reina. Et faltaven mans. El cos de bombers durant el llarg estiu hem vist cremar molts boscos. Ara sabem qui ha estat la causa de tanta flamarada.
—M’estàs acusant d’incendiària i piròmana?
—Pel que fa al meu cor, sí. No vull que ningú apagui el foc que has encès en mi. Encara menys que s’interposi entre nosaltres el cadàver que estan aixecant al pis de dalt.

En aquell moment la conversa es va veure interrompuda per una cançó que venia del pati de llums del veïnat. La veu arribava clara i fresca com el matí amb les lletres d’un bolero escrit amb sinceritat: Si tu me dices ven...

Escoltar aquella cançó em feia mal. Jo que volia fugir, em veia atrapada entre una amant que descobria la fera que jo portava a dins i tot un senyor, que jugà amb promeses falses, camí de la morgue.

En aquell moment, barrejat amb els meus pensaments enterbolits, vàrem sentir una remor que no era de pluja, ja que venia des del pis de dalt de l’escala 6. Amagades darrere la cortina de la finestra que donava al replà, veiérem com els empleats que acompanyaven el jutge baixaven el que quedava del que va jugar amb els meus sentiments. Hi ha oficis que són de bon viure si es comparen amb la sort dels clients, pensava, mirant com els de la funerària baixaven el cadàver ensangonat.

La mirada del jutge, severa i escrutadora, es fixà uns segons a la finestra on espiàvem la comitiva. Rere el tel de la cortina, el rostre de la dona que em volia amagar empal·lidí, com si hagués vist un home que li era diàriament molt familiar.

Descansant al fons de la meva bossa, l’arma homicida era garantia contra promeses incomplertes.

Amb els meus sentiments no s’hi juga, milord.
___________________________________________

Els versos a col·locar eren:

· Salvador Espriu
«Durant el llarg estiu hem vist cremar molts boscos» (Possible introducció a un epitalami)
· Miquel Martí i Pol
«Aquesta remor que se sent no és de pluja.» (Aquesta remor que se sent)
· Marta Pessarrodona
 «Si fos sincera escriuria un bolero,» (Confessió)
· Joan Salvat-Papasseit
«Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,» (L’ofici que més m’agrada)

© Arare, Joan Gasull, Carme Rosanas i Rafel