Nova tongada de les Històries veïnals (la 12 + 1)

Bé, ja sabeu que darrerament el veí està molt enfeinat mirant d’escapolir-se del cobrador del frac i d’amants geloses. Per no parlar d’Hisenda, de les infàmies de El Mundo ni de les forces de l’ordre públic... Sigui com sigui “lu prometidu” és deute i aquí teniu els grups i el tema de les 12+1 Històries veïnals (no sóc gens supersticiós, però així escrit queda més epatant). Ja tardaves, tio!

En fi, els que ja sabeu de què va tot això no cal que expliqui res, oi? I els i les novelles (sempre és d’agrair carn jove, fresca i animada al veïnat) podeu llegir el mecanisme de les HV aquí.

Els grups els he fet per la patilla, perquè enganyar-nos... Però he seguit criteris justos, equànimes i apriorístics: he mirat que cada grup sigui nou i original (nostresenyor va dir que cresqueu i multipliqueu-vos, doncs es tracta de fer noves amistats) i he mirat que qui hagués començat en una edició anterior un relat, ara fos el segon en la ronda, qui hagués estat segon, fos ara el tercer, i qui hagués estat tercer, ara seria quart (el pitjor lloc de tots, ja ho sé. Per això el deixo a veterans del replà). 

Els grups:

Escala 1: Emily, Monyofiné, Délfica i Zel

Escala 2: Joana, Martí, Srta. Tiquismiquis i Sergi G. OSet

Escala 3: Dissortat, Cantireta, L’Avi i Montse Pes

Escala 4: Carles Mulet, Alba, Sílvia i Palimp

Escala 5: Laura t. Marcel, GinebreMan, Gerònima i Puji

Escala 6: Arare, Joan Gasull, Carme Rosanas i Rafael

Escala 7: Marta,Robertinhos, Betty i Elveidedalt

Escala 8: Khalina, Glo.bos, Mar i El Paseante

I de què va, ara? Doncs com que estic una mica líric he pensat que venint Sant Jordi i tota la pesca, he agafat 32 poetes i/o poetesses que a mi m’agraden (i si no us agraden, m’ho dieu però us haureu d’aguantar) i he escollit 31 poemes seus. Els he manllevat el primer vers. I què fareu amb aquest vers? Doncs el que imagineu: Cada membre del grup haurà d’agafar un vers que més li plagui dels quatre que li han tocat i aquest vers (en forma de prosa, és clar) haurà de sortir per força en el seu tros del seu relat. El primer té avantatge és clar: escull primer. El segon, haurà d’escollir un altre dels tres que quedin; el tercer, un dels dos restants i el quart s’haurà de fotre fulles i quedar-se amb el darrer. Fàcil, no? Com que els poetes tendeixen a ser espirituals i transcendents de mena, ja he mirat d’agafar versos més prosaics i mundans; però és el que hi ha. La culpa, a les muses.

En fi, que ja teniu tema.

Quins són els 31 poetes/esses escollits?

Doncs quests:

1.        Abelló, Montserrat

2.        Andrés Estellés, Vicent

3.        Bauçà, Miquel

4.        Brossa, Joan

5.        Calvo, Lluís

6.        Espriu, Salvador

7.        Ferrater, Gabriel

8.        Foix, J.V.

9.        Formosa, Feliu

10.    Fulquet, Josep M.

11.    Hac Mor, Carles

12.    Marçal, Maria Mercè

13.    Margarit, Joan

14.    Martí i Pol, Miquel

15.    Martínez Vernís, Núria

16.    Mulet, Carles

17.    Noguera, Laia

18.    Palau i Fabre, Josep

19.    Parcerisas, Francesc

20.    Perejaume

21.    Pessarrodona, Marta

22.    Pons, Margalida

23.    Pons, Ponç

24.    Pujol, Valerià

25.    Quart, Pere

26.    Rafart, Susanna

27.    Rebasa, Carles

28.    Rosselló-Pòrcel, Bartomeu
29.  Sagarra, Josep Maria de

30.    Salvat-Papasseit, Joan

31.    Torres, Màrius

32.    Vinyoli, Joan

I quins els seus versos per cada grup?

Doncs aquests:

Escala 1:

· Montserrat Abelló

«Marxaré per un llarg camí...» (Del llibre Paraules no dites) 

· Feliu Formosa

«Nua es desprèn de l’abraçada»  (Ara)

· Laia Noguera

«A la lleixa una capsa de llumins que no s’ha obert mai» (Vent de fora)

· Valerià Pujol

«Hi ha tantes coses velles que el record no ens abasta.» (Record d’albes)

Escala 2:

· Vicent Andrés Estellés

«Et besaria lentament» (Tot açó que ja no pot ser)

· Josep M.Fulquet

«És el dia que jo faig trenta anys que el matí es deixondeix» (Poema de setembre)

· Pere Quart

«Una nit de lluna plena» (Corrandes d’exili)

· Joan Vinyoli

«És bo de tenir llàgrimes a punt, tancades» (Abans que neixi l’alba)

Escala 3:

· Miquel Bauçà

«El vell mariner que vaig conèixer» (El vell mariner)

· Carles Hac Mor

«Deixo córrer la imaginació i m'humitejo el dit índex» (Acció)

· Josep Palau i Fabre

«-Si t'ho digués no t'ho creuries:» (Veu de dona)

· Susanna Rafart

«Nit en blanc: les paraules sostenen la ficció del dia que se’n va.» (Del llibre Retrat en blanc)

Escala 4:

· Joan Brossa

«La gent no s’adona del poder que té:» (La gent no s’adona del poder que té)

· Maria Mercè Marçal

«Saps? M’agrada el teu cap i m’agrada el teu cul» (Dins el llibre Sal oberta)

· Francesc Parcerisas

«S'han vist sovint al bar, a les hores de sol del migdia,» (Matí al bar)

· Carles Rebassa

«Tu tens els ulls de cera. Jo de pedra.» (Mural)

Escala 5:

· Lluís Calvo

 «En aquest món mudable l’única cosa sòlida és la paraula escrita» (Del llibre Estiula)

· Joan Margarit

«Com cada dia, quan encara és fosc, agafo el cotxe per anar a nedar.» (Aquells temps)

· Perejaume

«Un home s'asseu en una roca.» (Del llibre Oleoducte)

· Bartomeu Rosselló-Pòrcel

«Només un arbre, a la vorera, porta  el tremolor del mar,» (Només un arbre, a la vorera)

Escala 6:

· Salvador Espriu

«Durant el llarg estiu hem vist cremar molts boscos» (Possible introducció a un epitalami)

· Miquel Martí i Pol

«Aquesta remor que se sent no és de pluja.» (Aquesta remor que se sent)

· Marta Pessarrodona

  «Si fos sincera escriuria un bolero,» (Confessió)

· Joan Salvat-Papasseit

«Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,» (L’ofici que més m’agrada)

Escala 7:

· Gabriel Ferrater

«Vindrà el dia més llarg d'algun llarguíssim estiu.» (El secret)

· Núria Martínez Vernís

 «Vol la mossa xuclar-te artèries» (Taxidèrmia)

· Ponç Pons

«He anat a caminar pel camp fins a Son Bou»(Obituari)

· Màrius Torres

«Aviat als asils i als bancs de la ciutat» (Aviat als asils)

Escala 8:

· J.VFoix

«Si l'altra nit jo cavalcava al ras» (Onze Nadals i un Cap d'Any)

· Carles Mulet

«Sembla que t'has aixecat perquè el cor ha estat suplantat pel despertador.» (Dilluns)

· Margalida Pons

«Els antics creien que el món finia on s'acaba el mar.» (Finisterrae)

· Josep Maria de Sagarra
«Ets fresca com una rosa,  més puta que les gallines.» (Poemes satírics)

Les dates

Com que sé que sou lents però segurs haureu de mirar d’enllestir en dos mesos, que vull anar-me’n de vacances (sense paga doble), però amb els deures fets.

·      Del 9 al 22 d’abril: El primer membre del grup té temps de passar el seu text al segon.

·      Del 23 d’abril al 6 de maig: El segon del grup té temps de passar el seu tros  al tercer.

·      Del 7 al 20 de maig: El tercer del grup té temps per passar-li al quart

·      Del 21 de maig al 7 de juny: El quart té temps per tancar el relat i enviar-me’l perquè el publiqui al blog.

Valens?

Ah! I com no, per rematar-ho, farem un poema conjunt: el Sisè cadàver exquisit veïnal. Ja sabeu de què va també, oi? No? Doncs ho explico:

Aquí esteu els 32 veïns/veïnes posats un rere l’altre per un ordre aleatori (el que m’ha passat pel barret). I no és alfabètic, que si no la pobre Zel sempre és la darrera!

Ordre d’intervenció per al Sisè Cadàver exquisist

1.        El veidedalt

2.        Glo.bos

3.        La meva perdició

4.        Khalina

5.        El Paseante

6.        Zel

7.        Robertinhos

8.        Laura T. Marcel

9.        Joan Gasull

10.     Gerònima

11.     L'Avi

12.     Cantireta

13.     El dissortat

14.     Llum de dona

15.     Monyofiné

16.     Montse Pes

17.     Sílvia

18.     Puji

19.     Srta. Tiquismiquis

20.     Martí

21.     Emily

22.     Palimp

23.     Alba

24.     Rafel

25.     Arare

26.     GingebreMan

27.     Betty

28.     Carles Mulet

29.     Marta

30.     Dèlfica
31.   Mar

31.     Carme Rosanas

Aquest cop farem una innovació. Es tractarà aquest cop d’escriure dos (dos repeteixo) versos cadascú que aniran engruixint un poema coral. Els versos (de la llargada que es vulgui i sense rima ni res que s’assembli) els fareu inspirant-vos en el segon vers que cada veí/ïna enviï el veí/ïna següent. Com és normal, començo jo escrivint els versos.

Repeteixo: Jo començo. Escric dos versos i NOMÉS el segon vers, li passaré a la segona de la llista, la Glo.bos. Aquesta haurà de continuar el poema amb dos versos seus; i me’ls envia a mi. I el segon vers que ella hagi escrit, li passarà (o li passo jo) a la tercera persona de la llista, que és el Sergi G. Oset. Aquest, doncs, haurà d’escriure dos versos més i me’ls envia a mi; però també li enviarà NOMÉS el segon vers a la Khalina que és la quarta de la llista. I així successivament fins arribar a la Carme Rosanas que és l’última de la llista, i que també escriurà els seus dos versos i me’ls enviarà a mi. Total: tindrem al final un poema fet per 31 veïns a 2 versos per veí/ïna fa un total de = 62 versos. Quasi una epopeia!

I com us enviareu els poemes o contactareu pel relat els uns amb els altres us preguntareu? Doncs molt fàcil: us enviaré al vostre correu electrònic un excel amb tots els 31 veïns/es inscrits relacionats i el nom els seus blogs enllaçats i els seus emails. Em falten dos correus que estic reclamant a grito pelao. Si detecteu algun error, m’ho dieu i l’esmenaré.

I prou de rotllo!

Comença l’aventura!

Ja tardeu...

Tercer microrelat veïnal...acabat!

Acaba l'any i acaba el Tercer microrelat veïnal. Ha estat llarg, enrevessat i dur. L'any i el microrelat. Tots dos. Esperem que el 2013 ens sigui més amable..., perquè dur ja prevec que ho serà.
Voldreu tornar a fer-ne un altre? Doncs prepareu el llapis.
D'aquí poc, doncs nova conocatòria al replà de les Històries veïnals. Perquè d'alguna manera haurem de sobreposar-nos a la crisi..., i que millor que en companyia!

Us hi apuntareu? Doncs aneu deixant les dades a sota i a esperar...

_________________

Tercer microrelat veïnal

1.

Finalment, va arribar el correu: “Felicitats! Ha estat escollida per dirigir la nostra seu comercial a Berlín. Demà-passat s’incorpora.” Enrere deixava una feina, una casa i una relació feta de renúncies.

(El veí de dalt)

2.

Portava tota la vida desitjant-ho, però ara no sabia què fer. Bé, sí. Estava clar que tenia un dia per preparar l'equipatge i un altre per arribar a Berlín. El que no sabia era com dir-li-ho. Tenia un greu problema que havia de resoldre com fos.

(Arare)

3.

Encara era d’hora. Tenia tot el dia fins que ell arribés. Va decidir ser pragmàtica i començar a fer maletes. Tal vegada, mentre anava buidant calaixos… Mentre anava pensat, es va apropar a l’equip de música.

(Barbollaire)

4.

"The blower's daughter" va començar a sonar com una ganivetada. La veu de Damien Rice es va escampar per la casa. Mentre queia derrotada al sofà, dues llàgrimes lliscaven cara avall. La vida dansava davant seu al ritme dels acords d'una guitarra.

(Carina)

5.

En acabar la cançó es va dirigir cap al finestral, necessitava sentir un buf d’aire a la cara. Però abans d’arribar-hi la va aturar el soroll d’una clau al pany. Era massa aviat per ser Ell i, d’altra banda, no eren els dimarts que la Clàudia venia a netejar el pis...

(Carles Mulet)

6.

Va tenir un moment de pànic. Pànic que fos Ell i pànic que no fos Ell. Però sí que l'era.

—Em vols dir que fas aquí a aquestes hores?

—M'han fet fora de la feina. I tu? Volies marxar sense dir res?

(Carme Rosanas)

7.

Va sentir de cop tota la vergonya a les galtes. No estava preparada per aquest instant. Tan de bo fos més forta i més valenta. Ni el futur incert a Berlin se li mostrava tan captivador com aquells ulls foscos que l'estaven interrogant. Sospirà i li va dir amb un fil de veu:

(Cris V/N)

8.

—Vull marxar, sí.

Ell restà dret davant seu, confús i colpit. L’interrogà amb els ulls, mut, malgrat les paraules, li pujaven atropelladament, sense ordre ni concert, a la boca. Ella, envalentida per la seva indecisió, rematà:

—Et sorprèn?

(David)

9.

La mirà i començà a buscar als seus ulls, a la boca, a les mamelles encara turgents, tots els records dels moments viscuts... I de sobte, un sentiment ocult sota capes d'excuses i remordiments li explotà als nassos: no li importava gens que se n'anés.

(Dissortat)

10.

De fet, és més. Ho havia estat desitjant tot aquell temps... Però no era moment de descobrir-se. Si ell callava, quedaria escrit que fou ella qui el va deixar per una carrera professional ambiciosa. I ell podria justificar així tot allò que fes d'ara endavant.

(El porquet de Sant Antoni)

11.

En el fons sentia enveja. Ella sempre li havia semblat una persona segura; ferma en les seves decisions, i un cop més, ho demostrava. En canvi ell, sempre es sentiria com un pobre desgraciat, penjant d’un fil, amb poca empenta per dur a terme els seus anhels.
(Eli)

12.

Li va dir que no tenia dret a deixar-lo plantat d’aquella manera. Ell va encetar un reguitzell de retrets. Ella va tenir l’estranya sensació d’estar somiant. Es va pessigar el braç, per saber-se desperta.

(Fanal blau)

13.

No notà res. Caldria quelcom més fort que un pessic. I tal com s'ho pensava així succeí: sentí la mà aspra impactant contra la seva galta. La mà que l’havia acaronat mil cops, que havia resseguit les corbes del seu cos, que havia bressolat les seves pors...

(Francesca)

14.

Es tocà la galta adolorida. Amb tota la fredor del món li digué:

—És l'únic que saps fer?

A l'instant, l'infern s'encengué dins els seus ulls. S'abraonà sobre ella i la començà a colpejar com si fos un sac de boxa. Ella, primer entomà, però després començà a retornar els cops.

S'havien acabat les renúncies. 

(Gerònima)

15.

La baralla no tenia aturador. Insults i objectes volaven com a projectils  procurant encertar al contrari. De sobte uns cops enèrgics van retrunyir a la porta i una veu potent va cridar: “Obriu immediatament o aviso als mossos!”

(Glo.bos.blog)

16.

Era el Joan, el marit de la Lola, el matrimoni del pis del davant; una parella amb qui sovint passaven vetllades interminables, delectant-se amb bones menges i converses interessants. 

(Joana)

17.

Els cops es van aturar. Els ulls treien foc. Silenci absolut.
De sobte, el silenci es va trencar. La Júlia va sentir que algú xisclava. Era un crit d’horror. De desesperació.
(Kweilan)

18.

Eren els crits de la Lola quan en Joan va obrir la porta, amb la seva còpia de les claus. La Júlia era coberta de sang pels cops. Tenia el nas trencat. I el seu home, en Pol, portava un ganivet clavat al braç!

(Khalina)

19

"...en Pol, portava un ganivet clavat al braç!"

Va girar el full i... totes les pàgines estaven en blanc. Li havien venut un llibre tarat! Mentrestant, l'avió on viatjava seguia el seu rumb cap a Londres.

(L’Avi)

20

I el veí de seient, que havia pres mil tranquil·litzants abans d'enlairar-se, dormia sobre la seva espatlla. L’home li donava certa desconfiança. Suava per dins l'americana i no havia parat de menjar pipes mentre esperaven per embarcar.

(La RaTeTa Miquey)

21

De cop es notava més intranquil·la. El Manager Director la feia viatjar a Londres “to talk about your future” —li havia dit. El seu futur! Una esgarrifança pujant per l'esquena la va fer pensar quant es podia semblar al futur de la Júlia, la del llibre tarat.

(Laura T. Marcel)

22

—Es troba bé?

—Només és un petit mareig, no pateixi.

L'hostessa insistí, mentre amb un mocador mirava de parar-li l'hemorràgia de sang de sota l'orella, a tocar de l'home que                  —suposadament— dormia.

(Martí)

23

Fa menys de 24 hores, que estava a la gran manifestació per la independència on tothom se sentia amb ganes de fer un camí propi, com la pàgina en blanc d'aquest llibre tarat.

“Espero que més endavant es creïn llocs de treball, per poder tornar a casa. Qui diu que tot està perdut?”

(Montse Pes)

24

Es va ajustar els auriculars i mentre escoltava “I was made for loving you”, va tancar els ulls fent com si dormia pensant com fugir ràpidament d’aquell avió quan aterrara. El seu inoportú veí que l’havia reconeguda ja no era cap problema però la companyia del seu cos sí que ho era. “Larala, lara, lara…” cantava Maria Mena.

(Monyofiné)

25

Recordó aquella vez que le leyeron la mano y lo que dijo su novio, escéptico «El futuro no está escrito, lo escribimos nosotros a cada instante». Igual que las páginas de ese libro en blanco; una historia que ella podría acabar a su modo.

(Palimp)

26

Va posar-se les ulleres de sol, mai li havia agradat ser famosa. Al principi de treballar a televisió només volia escriure guions però li van insistir tant...

No anaven errats; després d'un magazine, un programa d'entrevistes i després aquell concurs...

A Londres no la coneixia ningú. Amb una mica de sort potser podria fer la seva feina a la rereguarda...

(Parèntesi )

27

L’arribada a Londres no va fer que s’esvaís l’amarg auguri que la anava corcant des de feia setmanes. Des de l’aeroport li calia una hora fins el Canary Wharf, a l’Est End, on s’havia establert la central de la empresa. El taxista sij que la traslladava no parava de guaitar-la pel retrovisor. Els ulls, aquells ulls, semblaven que la rossegaven...

(Patrinky)

28

—You are her, aren't you? —va preguntar el taxista.

—Excuse me? —va respondre ella extranyada.

—Yes, it's you! The girl from the catalan TV! —el taxista estava entusiasmat

—You know me? —ara la sorpresa es va convertir en suor freda.

—Off course! You've been quite the impression here for the last weeks!

Ara ja sabia perquè volia veure-la el director. Els seus anhels d'anonimat s'estaven esfumant.

(Puji)

29

Ara sí que estava ben fumuda, volia tornar-se a posar els auriculars i escoltar “Volare”. Només veia siluetes sense rostre en aquelles pàgines en blanc. Realment no sabia si estava desperta o continuava dormint; tenia estranys somnis en anglès. El cansament li sortia ara, tenia el cos masegat com si hagués boxejat mentre dormia. El cor se li accelerà quan a l’autobús de davant del taxi cregué veure el seu rostre anunciat....

(Rafel)

30

De sobte ho va veure clar. Va buscar el llibre i va veure que diverses pàgines en blanc s'havien escrit. Una història paral·lela a la seva però que ella escrivia amb els seus actes. Ella era la Júlia i en Pep podia ser en Pol. 

Havia viatjat a Londres fugint del seu passat, però aquest l'acompanyava allà on anés...

(Robertinhos)

31

Va fugir del taxi deixant sobre el seient d'escai el llibre monstruós.

El cap li rodava i va ensopegar amb un home. En girar-se, el món es va aturar.

—Buscava el seu llibre?

El passatger que tenia al costat a l'avió l'empentà en direcció a un fosc carreró.

(Sergi G. Oset)

32

... carreró.» Això és l'únic que recordava d'haver escrit. Com tots els dies es llevà amb el cap pesarós, és feu un cafè, s'acostà l'ordinador i no recordà que hagués escrit tot allò: una noia, un viatge a Berlín, després a Londres, maltractaments,  Lola, Pol... Podria canviar el conyac per vi, pensà, potser no emboirina tant, va dir-se, i tots aquests heterònims, n'hi deu haver més de quaranta, un mal exercici pessonià, sentencià, mentre encenia una cigarreta.

(Silvia)

33

Mirà per la finestra. Plovia. Tenia gana. Obrí els armaris i la nevera, res. Cercà de nou el tabac, la capsa buida. No tenia més remei que sortir a comprar.  Malgrat el pes del cos i els pensaments va entrar a la dutxa, es va vestir i va sortir al carrer sense paraigües. Deu minuts més tard a dins el petit estudi sonà un telèfon.   

(Srta. Tiquismikis)

34

Sentia el telèfon mentre posava la clau al pany. Es va afanyar a empènyer la porta mentre amb una ma tibava la clau cap amunt, Maleït pany!, des que van entrar a robar que la porta no ha estat mai més la mateixa. Va entrar corrent per despenjar el telèfon, que com sempre no era el seu lloc... No calia córrer, ja el trucarien al mòbil, total , devia ser una oferta d' ADSL. Espolsà el paraigües sobre el gat que el venia a rebre. Coi de gat, perquè no va marxar amb la seva amant?

(Viuillegeix)

35

Va deixar les claus a la taula i es va treure la jaqueta i les sabates xopes. Mentre encenia una cigarreta sentia tronar, entre els sorolls de televisors i plats als altres pisos. Llavors el telèfon va tornar a sonar, estrident a la buidor del pis, espantant-la una mica.

—Si? Qui és?

 (Xurri)

36

Mentre premia el botó, va regirar el despatx amb pressa. Semblava tot a lloc. Sempre tenia molta cura de no deixar cap rastre dels seus “alter ego”. Ningú la relacionaria de cap manera amb la Júlia ni amb la periodista de l’avió. Sí, eren dos morts. Però no hi havia cap fil que pogués lligar-la amb la vida de la Violet Dedalt, escriptora, striper i estrangera en aquell despatxet de Barcelona. Uns la coneixien de cos, d'altres de lletra, però de res més.

Va obrir somrient la porta, més tranquil·la.

Un home jove, amb un llibre en una mà i una cèdula plastificada a l’altra li etzibà:

—Enrevessat, eh, senyora Dedalt? Però, finalment, els llibres sempre expliquen quelcom si hom els rellegeix bé.

(Zel)

FI

I és que som la repera....

"El veí és un desastre! Ens deixa un discurset escrit per llegir-lo en el lliurament de premis i va el paio i  ni es presenta a la gala, ni re!... És el que no hi ha...
I no ens diu ni ase ni bèstia després...Tros de carallot!"

Això és el que deurien pensar els organitzadors de la gala Premis C@ts  que es va fer diumenge passat al vespre. Ja podien anara esperant, ja... Jo m'havia apuntat a l'agenda que la gala es feia... al terrat de casa!,  i per això l'havia engalanat amb senefes, girnaldes, llums i espelmes, a banda de tenir un parell de taules curulles de canapès i dos cossis amb gel amb cerveses, tòniques (pels cubates)  i cava. 

Quan ja era ja mitja  nit passada i estava més sol que un mussol, ja vaig veure que alguna cosa no rutllava. Bé, jo ja no rutllava feia  estona perquè una ampolla de whisky i dos de cava me les havia engiponades entre pit i espatlla tot solet. I dels canapès, només quedaven els de formatge, que a mi no m'agraden.

Resulta que baixo a baix al replà -fent tentines per les escales, però amb molta diginitat- a llençar les escombraries i em trobo el porter que em diu:

"A bones hores, mestre!", mentre recollia amb l'escombra tot de confetis i agafava d'un racó un tanga que alguna noia s'hauria tret amb l'excitació del moment. Aleshores, despertatnt-me,  ho vaig veure clar, com el Foix.

"Però... era aqui a baix...?"

"Si home, que no heu sentit els crits d'alegria?" I les ovacions cada cop que es donava un premi?"

Ara ja veig que a banda de senil, sordejo. En fi, estic fet un quadre. De Pollock.

"O sigui que ni us heu assabentat que us han donat un premi?"
"Com? A mi?"
"No, home, a la Santa Inquisició si us sembla..."
"Quin, doncs?"
"Al  blog seu; aquell deles Histèries veïnals. Com a millor blog participatiu"
"Histèries? Voldrà  dir Històries..."
No sé, la collonada questa que vostè s'empesaca amb quatre sonats més...!
"Però si són mé de cent veïns!
"Doncs això: cent sonats!"
"Què m'està dient! I jo així, amb aquests cabells i els calçotets sense estrenar. I miri que al competència era dura...Però això està molt bé"
"Collonades... Miri com m'ho han deixat tot... Tingui, m'han doant això per si el veia i per si ho vol posar allà on li capiga...(això ho diu ell que des que sap que sóc el que li foto la propaganda comercial a la bústia, me la té jurada).
"Oh, i tant que m'ho poso! Ara mateix i aquí sota! Miri:"

Doncs ja sabeu veïns i veïnes. Podeu dir amb indissinulat orgull que als veïns del replà, uns conjunt de veïns de la  catosfera ens han donat un premi...Felciitats compartides!
Com? Què dieu? Que si he subornat el jurat? Per qui m'heu pres? Be, val..., ho confesso...,  algun pernil sotamà els vaig fer arribar, d'acord...Però era del Condis, eh! I què dieu? Que si em quedo tota la pasta gansa  del premi? I ca! Ara mateix vaig a veure al Mas Cullell i amb la dotació rebuda, estic segur que pot eixugar el dèficit de mig departament de Cultura i ja no cal demanar rescat ni a les Espanyes ni a les Amèriques. Generós que és un! Perquè després digueu... Bé, amb el que em sobri, algun viatget en creuer al Carib em puc permetre...No us sabrà greu, oi? Potser em queda un plaça, a sortejar...

Ahi queda.

I per cert, ara recordo que ens falta acabar un relat de la dotzena tongada i que el microrelat, ja està a les acaballes. A veure si abans de la Indepedència podem fer-ne un altra tongada de les Històries veïnals, que m'avorreixo...

En fi: felcitats compartides amb tot@s! Abraçades a ells i petonassos a dojo per elles...
I enhorabona als organitzadors. Tot una feinada, eh! Ja es veu amb com heu deixat de llardós el replà...L'any que ve, llogueu el Palau. Ja us passaré un contacte que tinc, si us cal.. Un tal Millet...

PS 
Per cert, de qui era el tanga?
PSS
Queden algunes birres en fred...Algú puja a fer un brindis?