dissabte, 27 de desembre del 2008

HV 5/1 Secrets d'estat (La fal.làcia)

Comença la cinquena tongada de les Històries veïnals, dedicada als nou pecats capitals del Malerianisme (doctrina sacra sense apòstols ni manaments). Els primers a complir amb el deure sagrat han estat els compapnys de l'escala G: en Té la Mà Maria, en Roi Marphille, La rateta Miquey i l'Arare. La cosa comneça amb una noticia bomba que després es complica amb l'entrada en escena de personatges escabrosos. En fi, llegiu i concloeu que la vida és pura fal·làcia.

____________________


Secrets d’estat

(Primer pecat del malerianisme: la fal.lacia)



Vaig arribar tard aquell dia. El tren com sempre portava molt de retard. Una pluja fina que queia durant tota la tarda em tenia amb els nervis de punta. Ja feia dies que no parava i la humitat de l’ambient es deixava notar.


—Vine urgentment a la redacció! No et creuràs el que ha passat! La noticia que ha corregut com pólvora per les rotatives.

—Tanta urgència ? Quina en portes de cap —vaig preguntar al Carles.

—El rei Joan Carles se separa de la reina Sofia!

—Que em dius ara! Està confirmada la noticia? —li pregunto amb incredulitat

—La noticia ve de fonts que sempre ens han resultat fidedignes. Creu-me Lluís; aquesta vegada és veritat.


A l’estació mateix vaig comprar-me els diaris per veure si aquella bomba ja ha havia sortit impresa en algun rotatiu. Que estrany! Res de res. L’única notícia era que la reina havia complert 70 anys, i s’afegien unes manifestacions seves en forma de llibre que posaven a parir als homosexuals, cosa molt normal venint d’on venien. Vaig telefonar a la redacció des d’una cabina ja que amb les preses m’havia deixat el mòbil a Barcelona, on tenia llogat un petit apartament per la feina. Al altra banda es va posar el Carles.


—Digui?

—Carles, hòstia! Els diaris no diuen res, segur que és veritat? Mira que si és una bola, et trencaré la cara.

—No home, no. Creu-me: la reina ja fa temps que viu sola a Londres i només es deixa veure a palau en actes oficial. El rei, peral seva banda, té un lio amb la Bàrbara Rey des de fa una pila d’anys. Però això ja ho sabies, oi?

Però tu t’has begut l’enteniment? Que no veus que pel país no ho poc permetre una afer com aquest!

La font és bona, molt bona.

Quina és la font dels collons?

—Ni mes ni menys que Jaime Peñafiel, que l’he untat d'oli ifns al capdemnut perquè canti com les cloïsses.


Vaig penjar el telèfon molt emprenyat. No seria el primer cop que en Carles m’entabanava. Ja de petit a l’escola sempre feia el que ell deia. No he pogut mai negar-li res, però aquesta noticia no la pensava difondre a la meva emissora de ràdio: m’hi jugava el prestigi i la meva continuïtat al programa, ara que era líder d’audiència des de feia una bona pila d’anys. És veritat que en moltes ocasions el Carles m’havia passat primíces que havien fet pujar com l’escuma els nivells d’audiència. Mai m’havia fallat en aquest sentit. Però aquest cop, era...no sé..., no me'n fiava.

Vaig estar donant voltes pel carrer amb el cap cot, pensant. Mirar cap avall és realment molt útil per esquivar les caques de gos, vaig pensar, però aquesta merda de notícia no la pensava trepitjar!


Tenia els nervis a flor de pell. "De cap manera! De cap manera! De cap manera!" M’anava repetint a mi mateix. Alguna vegada fins i tot hofeia n veu alta tot xutant un embolcall de xetos que algú havia llençat a terra.

«Que la notícia la digui un altre i jo ja la comentaré més tard», em deia , tot sol. M’era ben bé igual no ser el primer aquesta vegada.


Al passar per una altra cabina, vaig tornar a trucar al desgraciat d’en Carles.


—Digui?

—Carles, collons! Demostra’m-ho! Collons, demostra’m-ho!

—Mira nano, fes una cosa. Agafa el primer vol cap a Londres. N’hi ha uns quants cada dia. Ves fins a Camden…

—Camdem?

—Camden, amb “n”! El barri de Camden. Baixes a la parada de metro de Belsize Park. A dins l’estació hi ha un quiosc. Allà hi ha un paio jamaicà que és clavat al Bob Marley. Vas allà i li compres alguna cosa…

—Alguna cosa? Què és això? Una peli d’espies? Què més s’ha de fer, donar-li un sobre amb diners? O codis secrets? Vinga, nen, que no em mamo el dit!

—Collons, escolta! Vas i li compres una xocolatina, un diari, el Hello o qualsevol cosa, tan li fa. Quan li vagis a pagar li dius que ets un bon amic de l’Stoney Greek i que la vols visitar.

—L’Stoney Greek!!!??? Qui cony és? Sembla un nom de marca de paper de fumar!

—És la reina d’Espanya, col·lega! El rastes pollós aquest et dirà on viu i com anar-hi.

—És clar; i vaig jo i em presento allà amb el millor del somriures i dient: “Hola Su Majestad, mire que soy periodista y me han dicho esto de ustesd y su esposo" i bla, bla, bla, oi?

—Doncs sí! Tu ves-hi. Ja veuràs. M’han dit que acostuma a anar fumada. Li encanta l’herba! I et dic una cosa, quan va fumada xerra pels descosits. T’explicarà la Bíblia en vers si vols. Porta gravadora i càmera de fotos. Vinga, mou-te, que no tens tot el dia!


Mentre penjava el telèfon, vaig sentir un cloc sec i dolorós que em va sacsejar la testa i tot al meu voltant s’enfosquí en un negre, negre, negre... Després d’un silenci llarg i profund i mentre intentava obrir els ulls, una fiblada intensa transitava d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra per les meves temples. Per què obrir-los si sabia que feia mal? Els vaig tornar a tancar.


Això si, sentia una remor de fons. Una veu cridanera, masculina, però aguda:

— Esa noticia, Maria Teresa, la verdad..., no será una alegria darla… (on collons sóc?), es que yo no soy monarquico... soy juancaaaaliiiiizzzta (què collons diuen, on collons sóc?)

—¡¡¡Jaime, cuelga, que el pajarito ya se ha despertao!!!

—Te dejo, Maria Teresa, esta tarde en el programa de Terelu ya lo explicaré todo.


Nyic, nyic, nyic...; el llit on m’havien ajagut es va començar a moure. De fet, la meva esquena s’elevava fins trobar-me de nassos amb una mirada penetrant. Tenia al meu davant un parell d’ulls de mico, petits i junts i una flaire de locció Floïd em penetrava pels nadius. Darrera l’olor, i intuïa un individu que reconeixia de la televisió.


—Peñafiel...? —vaig exclamar, amb el cap adolorit— Vosté és en Peñafiel?

—Tiene buena fueeentezz... Sí, soy Peñafiel, periodista de crónica rosa. Y usted y su amigo, el Carlitos ezze del teléfono, se han puesto en un buen lio, villanos. ¡Como se ozz ocurre, atajo de plebeyos, intercambiar información en un teléfono público…! Teneis tras vuestro un ejército de policias judiciales y los geos averiguando vuestro paradero, cabezas de chorlitos. Yo valgo mas por lo que callo que por lo que cuento.


Però de què m’estava parlant, el cap de mico, aquest? M’havien trinxat el cap per parlar des d’una cabina? Era real tot el que m’estava passant des de primera hora del matí? No entenia res de res. De cop vaig sentir un terrabastall a l’habitació del costat i us crits que deien:


¡¡¡ATENCIÓN!!! ¡¡¡POLICIA!!! ¡¡¡LOS BRAZOS EN ALTO!!!


L’home de la gorra es grata el clatell, es treu les ulleres, sospira, fa una estirada de braços per damunt del cap i diu:

—Sortim una estona a fer una cigarreta. D’aquí a deu minuts tothom aquí, que he de prendre una decisió d’una punyetera vegada. No tenim tot el temps del món. Aquests volen una resposta avui mateix.

L’equip en pes surt del recinte. Es dirigeixen al carrer i fumen, entre riallades, crits i gatzara.

Al cap de vuit minuts, el de la gorra decideix que ja n’hi ha prou, de recés.

—Tothom dins!

—Però xaval, no siguis bèstia, si tot just acabem d’encendre els... —Però l’home de la gorra no està per orgues:

—He dit que tothom dins! –mastega, de mal humor.


L’equip en pes entra altre cop al recinte. S’asseuen. Els uns a les cadires, els altres per terra. Una noia empolainada fins a les celles i vestida a l’estil de la Júlia Otero comenta que ella encara no ha començat i que ja està bé. Els altres se la miren amb commiseració. El de la gorra parla sense embuts:

—Escolteu-me bé tots plegats! Sou una merda.

—Hòstia...! I això?—demana algú.

—Si. Sou una merda. No sé per què li vaig fer cas al vostre professor de l’Institut del Teatre. Té una colla de mamarratxos que no serviu per a res.

—Tio, no et passis. Fem el que podem – diu el presumpte Peñafiel, que, per cert, està convençut que avui l’ha clavat fent el paperot del cagabandurries aquest. Fins i tot li ha encertat la veu! Tan orgullós que estava ell...

—De veritat creus que som una merda? –pregutna la presumpta reina d’Espanya, traient-se la corona i arrencant-se els clips dels cabells, que ja l’estaven matant.

—Però no vau dir que tots tenen la grip?—diu el periodista u, anomenat Carles, convençut que el seu monòleg era d’allò més creïble.

—Exacte. Si. Tots tenen la grip. I aquesta era la vostra gran oportunitat, colla de gamarusos. Per una vegada que us surt un càsting amb cara i ulls, va i i foteu pena, cagumcony!

La noia empolainada fins a les celles torna a intervenir:

—A mi encara no m’heu fet la prova –ploriqueja.

—Ho podríem matisar –replica el de la gorra–, i està clar que hi ha molta gent, encara, per, diguem-ne, examinar..., com aquesta pobra nois que no sé pas de què va disfressada

—Però, però... però que no se’m nota, que vaig d’Otero?


El de la gorra la mira de dalt a baix i després de baix a dalt i continua, sospirant:

—Els de Polònia s’hauran d’espavilar a contractar algú altre, si volen gravar el programa per aquesta setmana!

© Té la Mà Maria, Roi Marphile, La rateta Miquey i Arare, desembre 08


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

dimecres, 19 de novembre del 2008

De cadàver exquisit (3): tot el que puja, baixa...per fi!



Semblava impossible però és cert: S’HA ACABAT aquell cadàver exquisit DESCENDENT que vam començar un llunyà 16 de juny i hem acabat un 16 de novembre ha arribat al seu darrer esglaó! Cinc mesos per fer-lo.... Estimats veïns i veïnes: espero que els kirikis els feu més sovint, si no, malament rai...

Almenys, el que em consola és que ja hem acabat el que “baixava”, després de llegir "el que pujava”. Amb la qual cosa es certifica un dels axiomes del Malerianisme: que “tot el que primer puja després baixa”, fins i tot a la nostra escala.


En fi, ahí va! (una prèvia: el núm 18, en Zenit Ram, ja va desaparèixer en combat fa temps. S’ha mudat a algun altre barri i ningú sap on. El 41, que era l’Antígona, m’ha demanat una exempció temporal del lloguer. Li guardo el piset fins que torni). Per tant, hem estat trenta-nou els veïns/es calaveres. I cadavèrics.


Quan el llegeixo, altre cop he de confessar que em feu por. No teniu poder telepàtics alguns/es? Heu-lo ací:

Cadàver exquisit descendet


1.Aquest poema és un petit somni
2.sinuós, atrevit i eròticament delirant
3. de forma bellament inútil
4. y cansado triste y acongojado,
totalmente desesperado,
miraba tu retrato.
5. Gran, viu i misteriós
6. que m'empeny, inexorable, a l'abisme.
7. Em tempta el balç, però no m'hi deixo caure.
8. A terra, davant meu, la teva roba
9. i és quan la meva voluntat s'estova
10. i m’endolceix. Avui cal, lluito, i ploro mentre estenc la roba...
11. que deixo lliscar lentament.
12. Ja saps que no en tinc prou, però ho amago,
13. y si me muestro tal como soy,
14. fill del vent i del mar,
15. sento, oloro, m'amaro d'esquitxos salats, regalims de tu...
16. No em treguis la bena dels ulls,
17. llàgrimes que em cauen galtes avall
19. que sóc dels rius que no poden aturar-se.
20. De calor que crema el cul de les llebres
21. en ta pell silent que vetlla l'obscur
22. fred, humit, em llisca cames avall...
23. Mentre el temps queda momentàniament suspès,
congelat, mort,
24. i em desperto assedegada i envoltada de llum
25. agònica del plaer que s'ha esfondrat.
26. Sí, esbotzat, rebentat, abatut, derrotat, ensorrat
fins a fer l'esforç amb afany d'un amor salvatge.

27. Trenco l'oratge amb humitats
descarregant tempestes d'estiu...
28. Olor a fruits dolços i regustet a sal de la mar en els seus llavis
29. amb que xuclava sensualment un cacaolat molt calent,
30. mirava el sol de la tarda, mentre es moria de fred
31. i un sol de tardor m'acompanya
32. com una llum que envolta o una ombra que embolcalla
33. la subtil i fugaç mirada
34. com la dels nens quan no volen mirar enlloc
per por de saber massa
35. tota la vida has estat un ganyavents
què vols dir? si ni tan sols no em sents,
36. enmig de la ficció calles, com un traïdor
37. i esperes el moment de la tragèdia...
38. que anuncia els foscos capricis del destí
39. gris i fred com la boira del matí
del dia aquell, en que cansat, et vas rendir.
40. Caure, cap avall,
sense fi.

@ El veïnat de can Malerudeveure’t



I qui sou els autors? Doncs per ordre d’aparició:


  1. 01.El veí de dalt
  2. 02.Núria Aupí
  3. 03.Jesús M. Tibau04.
  4. Gaby
  5. 05.Euria
  6. 06.Anna
  7. 07.Carme Rosanas
  8. 08.Clint
  9. 09.Arare
  10. 10.Zel
  11. 11.Metamorfosi
  12. 12.Lady Griselda
  13. 13.Andrea
  14. 14.Robertinhos
  15. 15.Joana
  16. 16.Duschgel
  17. 17.Puji
  18. ---
  19. 18.Raquel
  20. 19. Cruella
  21. 20.The silver blue
  22. 21.Palito de las orejas
  23. 22.Xurri
  24. 23.Núria (Elizq)
  25. 24.Cau de llunes
  26. 25.Cèlia
  27. 26.Gatot
  28. 27.Déjà Vie
  29. 28.Striper
  30. 29.Trina Milán
  31. 30.Alatrencada
  32. 31.Nausica
  33. 32.Sol solet
  34. 33.Violette Moulin
  35. 34.Té la Mà Maria
  36. 35.La Rateta Miquey
  37. 36.Júlia Costa
  38. 37.Carme Fortià
  39. 38.L'Avi
  40. 39.Anna Tarambana


Gràcies a tots/totes!!! Ja he començat el quart cadàver! I aquest cop només el fent cap avall! A veure si espavilem!




Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

dimecres, 5 de novembre del 2008

D'Històries veïnals i del Malerianisme


ImageChef.com - Custom comment codes for MySpace, Hi5, Friendster and more


Pocs, però escollits. A veure si aquest cop que som menys, som més àgils i ens fem un regal per Cap d’Any tots plegats.


He posat als 35 membres —integrants— de les HV en un sac, numerats de l’1 al 35; he sacsejat —el sac— i la meva mà —gens innocent— els ha anat extret en grups de quatre. Han sorgit els següents quartets —grups. I un de tres, el meu per cert. Proves? S’han autodestruït.

Escala A: L'Avi; Anna Tarambana; Clint i Euria
Escala B: Robertinhos; Cèlia; Grum i Khalina
Escala C: Zel; Nausica; Smiley i Violette
Escala D: Duschgel; Stripper; Caliope i Sol Solet
Escala E: Llum de dona; Gatot; Metamorfosi i Jordi Casanova
Escala F: Lady Griselda; Jesús M. Tibau; Déja Vie i Trina Milán
Escala G: Té la Mà, Maria; Roi Marphille; La Rateta Miquey i Arare
Escala H: Anna ; The Silver blue; Puji i Carme Rosanas
Escala I: Xurri; Gaby i Veí de dalt.

I com contactar? Us deixo aquí enllaç al seu bloc i als correus electrònics


MiREU QUE ESTIGUIN TOTS BÉ!!!


I el tema? Doncs aquest cop com que som nou grups, cadascun escriurà sobre els nou pecats capitals. Nou... Nou? Però no eren set, veí? Doncs sí, però ja sabeu que l’església catòlica, apostòlica i romana sempre ens vol enredar i ens sostreu informació. Segons els evangelis psicalíptics de sant Wenceslao que vaig descobrir una nit de sexe, drogues i rock’nd roll passejant pel milloret del Barri Xino, he de confessar que vaig ser il·luminat, en un instant de santa revel.lació, per una nova religió: el Malerianisme (en majússcules), de la qual m’he autoatorgat el càrrec de principal profeta (amb sou a càrrec de les quotes de la comunitat). Aniré informant en el futur dels seus principals postul.lats per tal de fer créixer en el seu si els adeptes i, evidentment, les arques de la caixa. Fons que seran destinats, com no!, a promoure festes veïnals entre els/les acòlits/tes seguidors/es.


I començaré pels pecats veïnals —que no venials— d’aquesta religió on tothom qui entra és nomenat sant/a per definició; tot i que s’entesti a demostrar el contrari. Els nou pecats veïnals són, per ordre alfabètic: l’abstenció (de beure alcohol), l’adulació. la castedat; la fal·làcia (que no la fel·lació, que també és un pecat i dels grossos! ;-); la frigidesa, el masclisme, el misticisme, la premsa rosa i la venjança,


I quin tema li toca a cada grup? Doncs per pura xamba, l’ordre és el següent:


Escala A: la castedat

Escala B: la premsa rosa

Escala C: la venjança

Escala D: l’adulació

Escala E: la frigidesa

Escala F: el masclisme

Escala G: la fal·làcia

Escala H: el misticisme

Escala I: l’absentisme


Ja sabeu: el primer planteja la situació, el segon la desenvolupa, el tercer inicia el desenllaç i el quart remata la feina (amb final sorprenent o no). Recordeu que heu d’escriure uns 2.000 caràcters cadascú com a màxim. I heu de seguir el calendari establert per acabar tots més o menys a l’hora. El to? Us recomano un to humorístic.

Que hi hagi sort i força pecats!


El calendari de les HV:

· Del 5 al 18 de novembre: el primer membre de l’escala li envia la seva part al segon del grup

· Del 19 al 2 de desembre: el segon, li envia al tercer les dues parts escrites.

· De 3 al 16 de desembre: el tercer li envia al quart les tres parts escrites.

· Del 17 al 31 de desembre : el quart acaba el relat i me l’envia a mi sencer, que l’aniré publicant al blog “Històries veïnals


I el cadáver exquisit?


Ai! El cadàver! Aquest cop només en farem un, de descendent; perquè veig que fer-ne dos alhora us atabala massa…


Jo començo. Envio una paraula al segon de la llista. La Trina en aquest cas. Ell farà un vers de màxim 10 paraules inspirat a partir de la meva paraula i me l’envia a mi per correu electrònic a elveidedalt@gmail.com La darrera paraula d’aquest vers —i només la darrera paraula— li passeu al següent, l’Arare ... . I així successivament. Vosaltres només us passeu les darreres paraules, mentre que el vers sencer que escriviu el vaig rebent jo al meu correu i així vaig confegint el poema. Quan arribem al final i la Deja Vie m’envii el seu vers; el cercle s’haurà acabat i publicaré el poema sencer al blog. Tá clarito, no?


A veure si som capaços d’acabar-lo en un mes, abans que em torni a venir la regla!

Alea jacta est!


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

dimarts, 7 d’octubre del 2008

De cadàver exquisit (2): ha guanyat el que pujava...

Sembla mentida però ja podem cantar plegats "Alel.luia!" i lloar (si sou creients, que jo no) al Senyor. Jo prefereixo lloar al replà de l'escala i adreçar-vos a tots/es una abraçada solidària. Snif! I és que:


HEM ACABAT UN CADÀVER EXQUISIT!

(en majúscules ho dic)



I ha guanyat el que pujava, que el cadàver que baixa, encara està per l'esglaó..., bé, ella ja ho sap. Queda poquet i segur que el rematem aviat (espero).


El més curiós és que hem acabat el cadàver DESPRÉS de les deu Històries veïnals. I això que havia de ser rpaìd. Un pim-pma! Coi!, una mica mñes i el publico el segle XXII! I l'hem fet amb només una baixa (per volitalització!). Algú que s'ha anat a cerca el Zenit...Per cert, veig pocs comentaris a les Històries veïnals... Què no us han agradat? En fi, que encara que l'economia del país va de baixa i pagarem els de sempre, estic content: tinc un veïns/es que no em mereixo. Sou pistonuts!


La pregunta obligada és: ¿COMO ESTAN USTEDES? Amb ganes de fer una altra Tongada d'HV i de cadàvers? Jo, encara que siguem tres i el caporal, la munto. Ja sabeu...Serà que el veí no té daixonsis, per fer-ho!


Doncs vinga...! Queda oberta la veda! Des d'ara i fins el ...posem el 30 d'octubre (del 2008, s'entén!) us podeu inscriure a la Cinquena Tongada de les Històries veínals (anem pel Guinnes, ja ho veieu, oi?). Per fer-ho, m'envieu un email (elveidedalt@gmail.com) o em deixeu un comentnari al blog. Aniré posant en el blog aquells veïns i veïnes (i si no ho sou, també!, que aquí s'apunta qui vol!) que us incriviu. Per ordre d'arribada. I després, per Tots Sants, amb les castanyes, tanco la inscripció, faig el sorteig dels grups i ja us diré de què anirà el tema.


I ara prou rollete i anem pel cadàver ascendent. No sé què pensareu, però en alguns moments em quedo acollonido de com lliguen els versos (segur que no us heu xivat abans?). És que tot plegat té sentit!!!


Poso tot el poema sencer i després, per saber qui ha escrit cada vers, heu de mirar el número que hi ha al costat i que es correspon amb el del llistat final. Jo m'he atorgat el 00 (com la Damm Bier). La gracia serà veure com a partir del mateix vers "Aquest poema és un petit somni" sortiran dos cadàvers totalment difernts. Però no avancem aconteixements.


Cadàver ascendent (del 41 a l'1)

-que s'ha de llegir, tal com ve-


00. Aquest poema és un petit somni

40. de espadas que cortando suturan y sombras al sol.

39. La llum de la vesprada s’apaga i m’omple d’ombres

38. que cauen lentament i pesadament com una llosa

damunt dels records humits,

37. freds i desèrtics. Així el sento

36. el foc de l'estiu.

35. L'estiu esclata d’entre els seus plecs,

una rialla agosarada,

34. la flor del cirerer

deixa pas al saborós fruit rogenc

33. com el sol quan es pon a l'estiu darrera el llac salat,

32. com el mar d'onades bellugadisses,

31. d'un toc constant i dolç, com sap l'onada.

30. Entretant voleio distreta

29. sóc, almenys per ara, una realitat banal
ennuegada de dubtes,

28. que el meu desig és per la mirada.

27. Aquella mirada d'ulls foscos cada mati em penetra

mentre em bec el cafè amb llet

26. em xarrupo els llavis amb delit viciós.

25. Aguts sons d’una estranya cançó d’intensa passió

24. Fusionades en una abraçada eterna,

23. i recolzo la meva mà a la teva espatlla

22. sentint-hi tot el pes de l’edat i el desencís,

21. ofegant sense poder-ho evitar les meves il·lusions

20. com la lluna quan llepa les onades,

19. amb sal i sorra rebregades, que trenquen

grosses i petites a l'alba.

18. Bola de foc que no espanta la gent.

16. Molta gent. Milers de cares, però cap és la d’ella

15. que m'escorcolla amb una mirada per a mi insòlita,

14. desmesurada, implacablement irrisòria però per damunt de tot, mundana...

13. Però sovint les sensacions més vives estan desvestides de luxes

12. que envuelven, encienden, me alejan

de lo hirientemente hermoso.

11. "Formós" no em va tan bé.

10. No, més que bé, no t'enganyo.

09. Perquè sóc lliure, i tots els lligams que m’escanyen

i ara trenco.

08. Tu saps que amb teu alè el meu esperit alimento

07. I amb malaltissa fam et devoro

06. cada gest de les teves mans, per fer-lo meu

05. alè que es glaça en abandonar els llavis, formant

04. colors llampants

03. y divinos.

Mostrando su belleza,

02. irresistible als teus ulls.

01. plens de mar, mirall del nostre món.



Veïns/es inscrits a la IV Tongada de les HV i al II Cadàver exquisit (per ordre d'inscripció)




Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!