diumenge, 26 de gener del 2014

Darrer microrelat veïnal...en marxa.

El darrer microrelat veïnal


Mentre avancen els relats de la 14 Tongada, deixo aquí la primera frase del microrelat veïnal. Recordeu: 240 caràcters com a màxim (inclosos espais)! Jo a mesura que els escriviu i els passeu al següent de la llista i jo els rebi, els aniré col.locant aquí.

1. 
Va baixar del tren. Premia fort la bossa on duia la pistola. Esperava que la policia no el busqués lluny del seu país. Va agafar un taxi i va mostrar al conductor l’adreça que duia escrita . Va trucar el timbre. Una nena li obrí la porta. (elveidedalt, Malerudeveure't)
2. 
Sense esperar que ningú li digués res va empènyer la porta i una mica nerviós va preguntar: 
—Què no hi és ta mare?
La nena no badà boca. Del fons del passadís en sortia un fort soroll. Amb la bossa ben agafada s'hi va dirigir silenciosament. (Alba, Salva't si pots)
3. 
La dona el va mirar sense deixar de remenar una pila de papers.
—Aquí tens les fotos i els calers. 
I va girar per marxar per on havia vingut, tremolós i content de no haver necessitat la pistola. Però ella el va aturar.
—No m'has dit quin nom hi vols a la nova documentació.
—Walter White. (Clint, A tot Bloc)
4.
—En tinc un altre amb aquest nom, però tant se val. Qui sap si no és mort, ja – li espetà mentre li oferia una cigarreta.
Baixà ràpidament. Al portal l’esperava un home a qui recordava vagament haver vist amb anterioritat.
—Pugi al taxi altre cop, el portaré a lloc segur. (Martí, Aquari)
5.
Es mirà altre cop el taxista. Tornà a acaronar la pistola.  Sol, en mans de desconeguts, cap rostre li mereixia confiança. No recordava si era algú a qui havia vist al tren. Deixaria la vida abans de deixar-se prendre el convit a l’ambaixada catalana a Praga. (Zel, Ara mateix)
6.
Va començar a ploure. Mai li havia agradat la pluja i menys a l’hivern. Amb tot, al taxi no feia fred. La calefacció estava molt forta. L’ambient era asfixiant. Li costava respirar, s’estava  marejant. Els vidres s’havien entelat (Khalina, Aventures i pensaments de la Khalina)
7. 
Volia oblidar i, tanmateix, el record de tot plegat  li cremava més que mai. Perdut, amb el cor encongit i capficat com estava no se n'havia adonat que el taxista el mirava impacient. Féu un mig somriure forçat de disculpa i baixà precipitadament.  (Mar, Bocins de lluna)
8. 
Va baixar i es va quedar allà despistat.  No veia l'ambaixada catalana enlloc i va preguntar-ho. Va entendre que era una mica lluny. No volia més contactes amb desconeguts sospitosos i va decidir caminar. Una dona va dir: Però, on vas, ara? (Carme Rosanas; Col·lecció de moments)
9. 
Te estaba esperando —dijo la mujer— Sígueme, rápido. Le tomó de la mano y sin darle tiempo a reaccionar lo llevó a un callejón, y mientras abría una puerta le susurró: «Te están buscando, aquí estarás seguro, conmigo». Le sonrió. (Palimp,  Cuchitril literario)
10.
No estava preparat pel que l'esperava. La dona el va agafar fort de la mà i el va empènyer a dins. Els seus ulls hagueren d’habituar-se a la foscor. L’olor i la densitat llefiscosa d'aquell espai el va envair pertot. Davant seu s’obria un passadís estret que algú, anys enrere, havia pintat de vermell. (MKCuentos prescindibles)
11. 
La dona continuava parlant, però ell no sentia res. Mirava les parets escrostonades i el cap li rodava. Per sorpresa de la dona, caigué desmaiat.
—Pero, qué te pasa?— féu ella, inclinant-se-li al damunt. (Arare, Des del meu mar)
12.
No hi hagué resposta. Aleshores, la dona li prengué la pistola, bo i guardant-se-la a la butxaca. Tanmateix, allò no era el que buscava. Regirà al bossa. (Edgar, La magia de les lletres)
13.
Quan es recuperà s’adonà que estava sol. Instintivament va palpar les butxaques i  trobà a faltar la pistola. A les palpentes buscà la bossa, i tot seguit palpà la vora baixa  del pantaló dret. Es tranquil·litzà: encara era allà. Qui fos, no ho havia descobert... (Sílvia, Els gustos reunits)
14.
S’incorporà. El cap li rodava. Va desfer el camí i seguí  la vermellor del passadís. “Qui era aquella dona?” es preguntà. Al fons, veié una claror i respirà alleujat. Hi havia un objecte a l'ampit de la porta. Segur que no hi era abans. L’agafà entre les mans i l’observà atentament… (Mark OlssonEn breve, más cuentos)
15.
Era un explosiu molt potent. Els monàrquics volien que ell l’activara durant la festa de l’única ambaixada que Catalunya tenia al món: Txèquia. Catalunya era un caos, ocupada per forces de l’ONU i amb una guerra civil entre republicans i monàrquics, partidaris aquests dels Habsburg, a qui la burgesia havia ofert la corona. (DissortatEn el bosque de la larga espera).
16.
No entenia res, qui era aquella dóna, perquè l'havia deixat inconscient i traslladat on havia d'acabar la feina? Tant era, havia de seguir abans que fos massa tard... Es començà a descosir els pantalons quan li semblà veure una ombra. (Carme Fortià, Entre somnis i realitats)
17.
Era ella altra vegada. Ell va dissimular pujant la mà fins l’entrecuix, sorpresa de veure com estava palpant-se, li va dir:
–Encara tens humor per eixes coses?
–No he parat de pensar-hi des que t’he vist.
Ella va fregar la seua mà, acompanyant-li el moviment rítmic, les boques es van buscar, les llengües es van trobar. (Monyofiné; Fantasia i erotisme)
18.
No pot seguir, ha de desfer-se d'aquest atracció fatal que l'atrapa i no el deixa pensar ni actuar.
A ell no li pot passar això, va superar amb èxit totes les proves del dur entrenament.
Cal tenir sang freda i seguir el pla establert, no hi ha marxa enrere...(Montse Pes; Fons d’armari).
19.
Retrocedí per refusar l’imminent relació, havia de fer valdre el seu entrenament. Ella com a reacció deixà caure el vestit, mostrant una nuesa perfecte i postrant-se de genolls davant seu, arrossegà sense resistència els pantalons avall.... (Garbí24; Garbi64)
20.
«No, els pantalons no!», li cridà de sobte la consciència. Se’ls pujà depressa i ella s’adonà que amagava quelcom.
—No em deixaràs així, oi? —va preguntar-li fent-se la boja, amb les mans als camals. Ell va provar de desempallegar-se’n. (Duschgel; Gel de ducha II)
21.
De sobte, un ensordidor soroll li va fer tancar els ulls. Quan els obrí de nou, veié a la misteriosa dona estesa immòbil davant seu. Un rierol de sang brollava del seu cap. Li agafà l'objecte de la mà i sortí corrents, sense pantalons. (GingebreMan)
22.
Les coses no anaven com esperava. I la missió s’havia d’acomplir. Es posà els pantalons i agafà un taxi per anar a l’ambaixada.
—Encara no t’han pelat, nano?  —era el mateix xofer.
—Em segueixes? —va dir, mentre buscava la pistola sota  l’aixella. (Glòria Bosch; Globos.blog)
23.
Aquella missió cada cop era més perillosa i per postres, encara agafaria un refredat. A l’ambaixada, entrà en una habitació  plena d'uniformes blancs. Sentí veus i s'amagà dins un armari. Intenta pensar però l'escalfor el feu endormiscar. (Srta. Tiquismiquis,  Ja ho heu aconseguit)
24.
En obrir els ulls una forta llum que provenia del sostre el va
enlluernar. Va intentar moure’s, però li va ser impossible. Estava lligat de mans i peus a una espècie de taula de quiròfan, al seu voltant uns essers baixets vestits de blanc anaven amunt i avall... (L'Avi ninotaire, L'Avi)
25.

En adonar-se que allò era una taula d’un quiròfan es va esgarrifar, però va reunir el coratge per mirar-se el pit i comprovar com els pulmons i el cor havien estan substituïts per maquinària de titani lluent que bategava amb un so metàl·lic. (Puji, La Cullerada)

31.  Mar i cel
32. Nausica

dijous, 23 de gener del 2014

É la nave, va...



Vinga, som-hi!

1. El motiu

«Tot final ha tingut principi. I tot principi, tindrà un final». Sobre aquest original aforisme (he suat força, ho reconec) he cregut que podia muntar la darrera tongada de les Històries veïnals. I així ha estat.

Què he fet? Doncs escollir alguns finals de diferents relats de les diverses tongades de les HV (un autohomenatge col·lectiu en honor vostre, ho reconec també) i farem que siguin l’inici dels nous relats que ens toquin escriure aquest cop. clar?

Són:

1.      Era la mirada d’un home decidit a arrossegar-la cap a un final que semblava no tenir fons. (A: Hystíria, HV 1)
2.      Entre els coixins del sofà, la 9 mm esperava, tranquil·la, el seu torn. (A: 9mm, HV 3)
3.      Al fons de la sala, s’obre una reixa.(A: Algun dia tindré un disgust, HV 4)
4.      Al cap de cinc minuts que se li fan eterns, algú tusta la porta. S’hi apropa resolta. (A: Semblava paranoic, HV 4)
5.      Junts van fumar, compulsivament, callats. (A: Darrer comunicat, HV 8)
6.      Les primeres impressions, no acostumen a enganyar. (A: El veí de segons primera, HV 9)
7.      Jamás te perdonaré lo que me hiciste. Pero te quiero demasiado. (A: No beberàs, HV 5)
8.      Les feines que es comencen, s’han d’acabar”, es va dir per dins. (A: La bona  veïna, HV 12)
9.      Aquest, és el dia que jo faig trenta anys. Sempre el recordaré. (A: L’illa, HV 13)

Per tant, el primer  membre de cada grup haurà de començar  el seu tros de relat, amb la frase assignada (el Grup 1, la frase 1; el grup 2, la frase 2,...)  La gràcia –o desgràcia de la tongada– rau en veure com aquestes nou frases que eren final d’un relats en generen de nous... Perquè de bons ja sé que ho seran.

Tots sou ja coneixedors del procediment a seguir, oi? Sou veterans! Si algú és novell o pateix Alzehimer, aquí té les normes.

I ara el que tots esteu esperant, oi? Amb qui m’ha tocat?  Ai, ai...! Serà amb aquell tanoca? Repetiré amb aquella veïna? M’haurà posat amb el nou? M’hauré escapat del pelma del veídedalt...? Com sempre, un cop fer el sorteig davant notari, veig que el destí marca camins inescrutables... Resulta que tots els grups són fets amb gent que normalment mai ha escrit res entre ells (ja és difícil i alguna excepció hi ha d’haver; per exemple, els que soleu escriure en castellà el destí us ha posat juntets). I tots esteu en una posició al grup que no teníeu de feia temps. Mira que bé! I s’han anar alternant veí-veïna en les posicions dins el grup. Ves per on! I més rar de tot plegat és que a mi m’han tocat tot de noies de companyes, tu...! Qui ho hagués dit! I a més, em toca ser el darrer del grup del darrer dels grups.  Així que em toca tancar la paradeta i abaixo la persiana. Ni fet expressament. Snif!

And the winners are...

2. Els grups

1.      ZelRobertinhos, Montse Pes, Joan Gasull
2.      Srta. Tiquismiquis, Dissortat, Carme Fortià, L’Avi
3.      Sergi G. Oset, Viiullegeix, Carles Mulet, Mar
4.      Rafel, Sílvia, Khalina, Martí
5.      Puji, Gerònima, Mark, Marta
6.      Barbollaire, Glo.bos.blog, Monyofiné, Arare, Clint
7.      Palimp, Xurri, El Paseante, Duschgel
8.      Carme Rosanas, Edgar, Laura T. Marcel, GingebreMan
9.      La RaTeta Miquey, Joana, Alba, MK, Elveidedalt

3. El calendari

I quan serà això?

Doncs el calendari a seguir (que no seguireu, que ja us conec), seria el desitjable:

a) Del 24 de gener al 9 de febrer: el primer del grup té temps per passar-li al segon.
b) Del 10 al 25 de febrer: el segon del grup té temps per passar-li al tercer.
c) Del 26 de febrer al 13 de març: el tercer del grup té temps per passar-li al quart.
d) Del 14 de marçal 29 de març: el quart del grup té temps per passar-li al cinquè (si s’escau) o acabar el relat i enviar-me’l a mi.
e) Del 30 de març 15 d’abril: el cinquè del grup té temps per acabar el relat i passar-me’l a mi.

4. Els microrelats

4.1. El microrelat veïnal

Ah! I com no, a banda dels 9 relats resultants, farem alguna cosa conjunta alhora, oi? Com que ja estem saturats de bacanals i orgies, se m’acut fer el de sempre (diga’m original): un microrelat conjunt. Bé, en farem dos. Un com sempre: us he ordenat per odre alfabètic de blog (o nom, el que no teniu blog) i com ja sabeu, caldrà que aneu fent una frase que continuï la del veí precedent. Màxim 200 càracters! Aquí, en aquet microrelat, cada veí/ïna participarà un sol cop, i quan li toqui. Estigueu al cas. I mireu de ser ràpids quan us toqui.  Les vostres aportacions les aneu fent a mesura que us arribi el microrelat. I sempre m’envieu còpia a mi, perquè així veig si algú es despista o es retarda. La mecànica és fàcil: El segon de la llista (l’Alba) rebrà una frase (la meva). Haurà de fer-ne una i passar-li la meva i la seva, al tercer. El tercer, rebrà les dues i li passarà amb la seva aportació, al quart; el quart fa la seva i li passa totes cinc frase precedents, al sisè, i així anar fent tot construint una història que arribarà fins el darrer de la llista (la Viuillegeix), que rebrà les 37 frases precedents, farà la seva i tancarà el microrelat amb la frase 38. clar?

Jo aniré publicant també les aportacions al blog en un post específic: “Darrer microrelat veïnal” i així el podeu anar seguint i veien com evoluciona sempre que vulgueu. I quedarà per la posterioritat.

4.2. El microrelat twittero

L’altre microrelat, serà un experiment. Sense gasosa. A diferència de l’anterior, tindrà tantes frases com vulgueu. Les que vulgueu anar afegint fins que tanquem la tongada. Però seran de 140 caràcters màxim. Per què? Perquè el farem a Twitter. (Els que no en tingueu, doncs ja tardeu en tenir-ne...) Amb el hagstat  #blogvilleHV14 podeu anar posant frases que segueixin el relat que jo he iniciat. Aquí no hi ha ordre ni concert. Ja sabeu que clicant en el hagstat, es poden ordenar cronològicament totes les aportacions i es van veient com va quedant el relat. Podeu posar-ne tantes com vulgueu i intervenir els  cop que vulgueu; però mai dos cops seguits! (com es fan els polvos, vaja...). A veure com surt tot plegat. Ja imagino que no tots participareu  (“fa mandra”, “és complicat”, “quin rotllo!”, “no tinc twitter”,  “em perdo”, i bla, bla, bla...) i  que alguns ho fareu més sovint que altres. Serà un microrelat twittero. Això no ho havíem fet, fins ara! Acabem amb una innovació! Que no sigui dit que a Blogville som uns carques!

I ja he començat!

#historiesveinals14
Va sortir dalt al terrat. La ciutat es despertava en aquells moments. Ell també. Una veu de dona el va cridar . "Véns?".

Em seguiu?

En fi, és tot!

Ah, no! M’oblidava...

5. L’ordre del Microrelat veïnal

L’ordre d’intervenció del microrelat veïnal és:

1.       Malerudeveure’t
2.      Alba
3.      A tot bloc!
4.      Aquari
5.      Ara mateix
7.      Bocins de lluna
9.      Cuchitril literario
10.  Cuentos prescindibles
12.  Edgar
19.  Garbi64
21.  GingebreMan
24. L’Avi
31.  Mar i cel
32. Nausica

6. Com comunicar-se?

Tots rebreu un email amb la relació de participants perquè tingueu el correu de tots i de cadascú, i us pugueu enviar relats i aportacions al microrelat. O citar-vos a cegues, si voleu! ;-)

En fi, endavant les atxes!

dilluns, 20 de gener del 2014

Campana y se acabó!

38, al final!
En fi, essent les 24 h del dia 20, es tanca el termini per a participar a la 14a (i darrera) tongada de les HV. O sia, les Històries veïnals.  I en som 38! 9 grups. Un parell més i fem un altre grupet per ser grups de quatre. Però en fi, cap problema. Alguns seran de cinc membres...

I entre aquests, mantenim els clàssics de sempre que ens han acompanyat des del principi; repesquem a vells oblidats, recuperem a velles glòries, algunes velles glòries s'estrenen, i en trobo a faltar algunes (¿?), fidelitzem als darrers en incorporar-se i pesquem a algun passavolant i a més dels que veníeu darrerament, repetiu. 


Tenim de tot, vaja. Moltes gràcies a tots! En fi. En breu us agrupo a la babalà, dic el motiu per a cada grup (versarà sobre les HV, aviso) i muntem un darrer cadàver veïnal, oi? Com a poètic epitafi... Snif!



I aquí els 38 veïns i veïnes eixerits i llampants! Aviat rebreu un correu amb els emails de tots per si heu de contactar i fer la roda. Mentrestant, el nom dels inscrits i els seus blogs.


Veí/ïna                            Blog
Alba Alba
Arare Des del meu mar
Barbollaire Un lloc per a nosaltres
Carles Mulet Nausica
Carme Fortià Entre somnis i realitats
Carme Rosanas Col·lecció de moments
Clint A tot bloc!
Dissortat En el bosque de la larga espera
Duschgel Gel de ducha II
Edgar Cotes Edgar
Eduard S. Eduard
El Paseante Turo Park
El veí de dalt Malerudeveure’t
Gerònima Llampecs i trons
Glo.bos.blog Globos.blog
Joan Gasull Garbi64
Joana Llum de dona
Khalina Aventures i pensaments de la Khalina
L’Avi L’Avi
La RaTeta Miquey La RaTeta Miquey i els seus pensaments
Laura T. Marcel Mar i cel
Mar Bocins de lluna
Mark Olsson En breve, más cuentos
Marta Paraules per tu
Martí Aquari
MK Cuentos prescindibles
Montse Pes Fons d’armari
Monyofiné Fantasia i erotisme
Palimp Cuchitril literario
Puji La Cullerada
Rafel La Cerdanya des de can Fanga
Robertinhos Too muchs trong ma non tropo per te
Sergi G. Oset La meva perdició
Sílvia Els gustos reunits
Srta. Tiquismiquis Ja ho heu aconseguit
Viuillegeix Viu i llegeix
Xurri Post-its sacados de la papelera
Zel Ara mateix