dimarts, 19 de febrer del 2008

L'Avi + El vei de dalt = L'AVIVEI, essaela




La vida té atzaroses coincidències, i el món dels blogs, les potencien. Fa uns dies vaig sentir que tustaven la porta:

- Toc, toc
Sí…?

-Veí, sóc l’Avi.

Coi, Avi, quan de temps sense saber de vós…! Enfeinat, oi? Passeu, passeu,...

-Si noi; la ràdio, els gargots que he de lliurar als diaris, el nét,…vaig de cul. I vós, com aneu?
-També liat, ja sap. L’escala no para de moure’s. Si voleu feina, jo us en passo.
-Home, d’això venia a parlar. Però abans...un qüisquet no tindríeu?
-Ui, perdona! Seu aquí i en xerrem… Ara vinc. Amb gel, oi?
Després de xerrar de les banalitats habituals (dones, política i rock’nd roll), entrem en matèria.
-Vostè dirà mestre –li demano, encuriosit.
-Tinc una proposta a fer-vos...
Menys diners, el que vulgueu, Avi.
-Doncs que et sembla si faig un còmic amb el material de les Històries veïnals?
El forat que tinc al sostre és del bot que vaig fotre de la cadira estant.
-Què em dieu! Un còmic! Ho faríeu?
-Doncs sí, em sembla que hi ha bon material i ara, tinc un parèntesi de feina i ja sabeu que a mi em va la marxa..
-Però ho dieu per editar-ho?
-És clar! Però això ho hauríem de buscar després, un cop fet...O donar veus abans.
-I coneixeu algú?
-Algú sí. Però molts són editorials en castellà, o de fora d’aquí.
-I és clar, nosaltres ho farem en català...
-Es podria traduir...
Ja... Però no. Entenc que ho hem escrit en català i en català s’ha de fer...
Tots dos vam fer un llarg glop per aclarir les idees.
-Hosti, estic flipant! Quina bona idea! –vaig dir, amb els ulls brillant –Segur que els veïns xalaran si els ho diem!
-Doncs ja deixo que els ho diguis. Però hauran d’haver-hi unes normes que s’hauran de complir.
-Quines? Sóc tot orelles.
Primera: Jo dibuixo com dibuixo, que ningú esperi res més. No sóc ni l’Hergé, ni l’Ibañez, ni ...
-I tant!
-Segona: Que passar del mitjà escrit a les vinyetes pot suposas alterar el guió de les coses...
-És evident, això passa quan passem del llibres a les pelis. Ningú s’haurà d’estranyar que li retoquin o alterin el text.
-Espero; perquè no voldria que ningú vingués a queixar-se després de la feinada feta...
-Pobres d’ells i elles!
-Havia pensat agafar totes les històries de la segona tongada; però algunes tenen un final que és impossible de publicar.
-Ja. Ho dieu per aquell de la bomba al súper, oi?
-Per exemple. És un relat boníssim, però els temps no estan per bombes...
Per tant –vaig concloure– la tercera condició, és que els autors hauran d’acceptar que podem retocar algun final...
-Exacte.
-Hmmmm... no sé... Hi ha històries de la primera tongada molt bones també...
-Cert. Podríem agafar unes d’una tongada i unes, de l’altra. El que passa amb la primera és que el tema estava molt marcat per aquells quatre elements, recordeu...?, i tenen un aire semblant.
-I a més, si agafem d’aquí i d’allà, no sortiria tothom...–vaig adonar-me.
-Ja...–va reafirmar l’Avi.
-És una llàstima...
-I que podem fer?
-Tinc una idea...–em vaig dir a mi mateix, tocant-me les temples amb l’índex.
Un altre glop de güisqui per remullar-la.
-Les dues neurones se li han ajuntat de cop i volta? –fa sorneguer, l’Avi.
-Sí. I anem ràpid o perdo el fil... Que us sembla si ho fem amb les històries de la Tercera tongada?
-És clar!
-Que us sembla si ho fem saber abans que acabi el termini, el 29 de febrer, així tothom s’assabenta i si no vol participar, ens ho fa saber.
-I així s’apunta nova gent, potser...No volíeu arribar a 69 veïns? –va demanar l’Avi.
-Si arribo a final de mes ja serà molt...
-Ah! I quarta i última: això no ho fem per guanyar diners. Que li quedi clar a tothom.
-Diners? Però si perdrem bou i esquelles en la feina! –vaig exclamar, veient la feina que ens queia (li queia, bàsicament) al damunt.
-És que hi ha gent molt primmirada i torracollons... Que jo he vist de tot en la vinya del senyor! –va sospirar l’Avi.
-Home. si ho editéssim (que ja costarà), si genera algun benefici (que ja costarà més) i si en traguéssim alguna pela (somiar està bé, vaig pensar); el reinvertim en una festassa col.lectiva.
Això! I espero que el güisqui que hi posin sigui millor que aquest andorrà que m’has encolomant, veí!
-Coi! És que no esperava visites. Quan quedem per treballar els guions ja trauré el bo.
-Doncs quedem entesos: fas la proclama, la gent et confirmarà via correu electrònic l’acceptació de les bases i , a mesura que arribin les històries jo em posaré a treballar.
-I això durarà...
-Depèn...Quanta gent hi tens apuntada ara?
36 acòlits sense gaire feina, pel que veig.
-Això fa unes 9 històries. Entre 3 i 5 planes per relat... Uns sis mesos...fins final d’any, res de res. Jo dibuixo a poc a poc.
-Entesos doncs. Faig l’anunci en un post i quan acabi el termini per la tercera Tongada; notifico als inscrits els grups que sortiran, l’ordre d’intervenció i sobre què anirà aquest cop les històries...
-Ja teniu alguna idea...?
-Sí. Aquest cop, totes les històries començaran igual. Amb un text que jo indicaré.
-I faràs grups de quatre, oi?
-Sí, com sempre.
-Molt bé, doncs, cinquena norma tots els membres de cada escala t’hauran d’indicar que accepten les normes per un correu electrònic. Si no, no dibuixaré la seva història.
-Entesos. Crec que queda clar.
-I catosfèric, com diria aquell.
-Un bon regal de Nadal.
-Pel blocaire invisible!
-Però ara no serem invisibles.
-Serem virtuals! Com el güisqui aquest!
-Avi, us adoneu que aquest vespre ha nascut una nova essaela temporal: L’AVIVEI. Estem en contacte.
-Com dieu vós: Àpali!
I l’acompanyo fins la sortida. I donant-li la mà, ens acomiadem.
-Ei, mestre, que no us deixeu res? –m’adono de cop i volta.
-Ja m’has fotut la cartera?
-No, home! –li dic senyalant-li la testa.
-Ui, el barret! No sé on tinc el cap...m’he quedat embotornat amb tant alcohol de garrafa.
-Espero que almenys, la mà, sí us la trobeu! –li retorno, amicalment, la broma.

Mentre el veig baixar les escales; penso quina sort de veïns que tinc i com explicar-ho tot en un post perquè quedi ben claret. (“I a sobre, tindrem el cadàver exquisit en dansa...”, penso. “Se’t gira feina, veí.”).


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:

Votam al TOP CATALÀ!

diumenge, 3 de febrer del 2008

Cap a la tercera tongada de les HV amb un poema conjut blocaire

“Un cadàver exquisit” a cal veí: vers un poema blocaire global.

No hi ha dos sense tres, diuen, Així que anem per la tercera tongada de les Històries veïnals… si voleu. Que em consta que almenys, mitja dotzena de veïns sí que vol. Aquest cop ho farem a la recerca d’un rècord guinnes d’escala blocaire. El motiu? Doncs fer entre tots, un càdaver exquisit.

No, ningú s'ha mort encara. Per què... ja sabeu el que és un “Un cadáver exquisito”, oi? Si no, llegiu-ho aquí.

I és que alhora que em dieu de participar en la tercera tongada de les Històries Veïnals us proposo fer un ”cadàver exquisit” entre tots plegats. Com? Fàcil. Tots i totes els que vulgueu participar en la tercera tongada haureu de seguir les següents normes:


1. Heu de deixar un missatge en aquest post, al blog de les HV en en qualsevol altre que vagi posant, o millor, d'enviar-me un email a elveidedalt@hotmail.com dient que voleu participar en el joc. Per fer-ho, teniu fins el 29 de febrer (d’enguany, és clar!) com a data límit.

2. Quan tingui la llista definitiva dels inscrits, ordenada per ordre de recepció, la faré saber al blog i per correu electrònic a tots vosaltres.

3. Amb aquesta llista faré dues coses: 1) establir l'ordre en què`farem el poema del "cadàver exquisit" i, 2) alhora, els grups veïnals per fer els relats que conformaran la Tercera tongada. Matarem dos ocells d'un tret, doncs!

Pel que fa al "cadàver exquisit" (poema conjunt)


a) El poema l'iniciaré jo i li passaré el darrer mot del vers que hagi escrit, al segon de la llista.

b) Els versos que escrivim poden tenir d'una paraula com a mínim (si no, ja no és vers ni re!) a deu paraules com a màxim (inclosos articles, preposicions, conjuncions,...). Han de ser breus, doncs.

c) Per fer un autèntic "cadàver exquisit", jo hauré de fer de TAPADERA del que aneu escrivint la resta (ja que no el podem fer "físicament" en un full de paper). Per tant, al segon de la llista TAN SOLS ha d'enviar-li al tercer, la darrera paraula del seu vers (amb signe de puntuació, si en té). I a mi, el vers sencer. El tercer envairà al quart la darrera paraula que hagi escrit i a mi, el seu vers sencer. I així successivament fins el darrer. Jo aniré mirant, porta a porta, que ningú s'encalli en la filera.

d) La gràcia del joc està en ser RÀPIDS a respondre l'email que rebeu. Això vol dir que heu de respondre EL MATEIX DIA el correu que rebeu del company/a que us precedeix en la filera i enviant.-me a mi el vers sencer que heu escrit i al següent de la llista, NOMÉS l'ultima paraula. escrita. Així ningú sap REALMENT com evoluciona el poema. (Bé, jo sí, però no diré res fins al final!)

e) Complicat? Potser sí. Però sé que sou veïns/nes experts/es i sé que us agraden els reptes. Tampoc és tan complicat! I NOMÉS heu de fer dos emails cadascú en tota aquesta proposta: un a mi amb el vers sencer (repeteixo pels durs d'orella) i un altre al següent de la llista amb una sola paraula, l'ultima del vers que m'hageu enviat a mi (ho he dit tres cops, ja, oi?)


f) Espero que batrem primer rècord guinnes de poema conjunt a la catosfera (el primer i únic, perquè em sembla que això és novedós).


g) Si amb tot, algú encara té dubtes, ja sabeu on tinc el timbre. Piqueu i sereu ben atesos. Cap problema .

Ple que fa a la Tercera tongada d'HV

a) I amb els que us hagueu inscrit per això del poema, farem els grups de la tercera tongada d'Històries veïnals, amb el procediment habitual.

b) El dia 2 de març sortejaré els grups i els publicitaré al blog, procurant altre cop que no comencin ni acabin relats els que ja ho hagueu fet alguna vegada.

c) El mateix dia 2, posaré el calendari que haureu de complir per què el membre de cada grup envii la part del relat que li pertoca al següent. Les normes seran les habituals: 15 línies màxim i deu dies de temps per cada participant.

d) Els grups seran de quatre membres, si és que no hi ha un daltabaix en la participació; que espero que no...Espero que arribem a 69 aquest cop

e) El dia 3 de març també publicaré el tema sobre el qual es regirà cada grup. Ja us aviso: serà continuar un text que us posaré. Per tots, el mateix. El termini total per rebre els relats conjunts serà l'habitual: un mes i mig en total.


Així doncs, hi haurà un poema conjunt que estarà circulant i unes històries veïnals que hauran començat alhora. Evidentment, el poema acabarà molt abans que les HV.

Aniré recordant la convocatòria i relacionant els veïns/nes que es vagin inscrivint perquè sapigueu amb qui us les jugueu...

I àpali, valents! Espero veure engreixar la bústia del meu hotmail a partir d’ara!

PS
Deu ser que tinc poca feina, oi?



Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!