diumenge, 9 de maig del 2010

El 1er microrelat veïnal, avança...

Amb una setmana, i ja anem pel vuitè veí...Vinga, que no s'aturi! Recordeu: 200 caràcters (espais inclosos) com a màxim! 

1. (veidedalt)
Ho tenia tot a punt. La trucada de feia dies no deixava lloc a dubtes. Calia que prengués possessió del mas que li deixava l’avi. La filla dels masovers seria a l’estació. Però hi havia una condició.

2. (violette)
No podria instal·lar-s'hi de seguida. Segons el testament el mas era seu, però primer hauria de demostrar a la gent del poble, que malgrat que creien el contrari, l’avi havia estat un home honest.

3. (ratetamiquey) 
Na Quima de cal Mancu feia estona que també s'esperava a l'andana: "Van frescos si creuen que el mas és seu!" Era d'ella, que per això el seu fill (il·legítim) era el primer d'en Bernardo, el difunt. 

4. (carmerosanes)
La trobada a l’estació va ser força tibant. Ell anava a fer una feina i la Quima a impedir que la fes. No li importaven gens els records d’adolescència que compartien. Volia la masia.

5 (thebluesilver)
I de sobte li vingué al cap aquell bes, i els seus llavis de rosella, l'abril que tot s'esdevingué,  tot tornant del safareig de l'hort de l'avi. I és que no es poden escombrar els racons de la memòria.

6 (òscar)
En Pau de Cal Coix era vell, però mai havia pogut perdonar que en Bernardo no volgués casar-se amb sa filla. Faria el que fos necessari per evitar que el mas caigués en mans de qui no el mereixia.

7. (arare)
El mas romania silenciós i empolsegat, les parets brutes,les finestres tancades. I en la pesantor d’aquella atmosfera enrarida encara hi suraven els records. Paraules d’amor i crits, sospirs i plors.

8. (robertinhos)  
El jardí, abandonat feia temps, havia perdut l'encant de quan el seu avi el cuidava. Recordava els petons adolescents al costat de la font.

 9. (télamàmaria)
El tren va arribar a la seva hora. Na Quima va pensar que quan per motius de salut, va haver d’agafar-lo, eren temps on al poble tot eren xafarderies i males interpretacions, motivades pel maleït mas.

10. (khalina)
La Quima tenia la mateixa mirada que vint anys enrere, quan li havia ensenyat tot sobre el sexe. Llavors ella ja en tenia trenta-cinc i un fill il·legítim de setze, la mateixa edat que tenia ell.

11. (palimp)
Viéndola maldecía la herencia, que había puesto odio y desconfianza entre ellos. ¿Pensaría ella lo mismo? La dureza de su mirada indicaba que no, que para ella el pasado no existía.

12. (l'avi)
Va passar per el costat de la Quima i va abaixar el cap. Vergonya?, mala consciència?, por?... vés a saber. En una mà portava la maleta, mentre que amb l’altra estrenyia fortament la fotografia.

13. (gatot)
Es va aturar, sabent-la a la seva esquena contemplant-lo. I va parlar per no ningú: "No vinc a lluitar amb tu, ni a prendre res... només, torno casa.". Es va tombar i va veure uns ulls plens de desig. 

14. (zel)
La Quima se’l mirava. Li bullia la sang. Sabia que tots dos tenien el mateix al cap. Però ella no cediria, no pas ara. No es deixaria entabanar per quelcom que ni li calia, ni necessitava. No pas ara.

15. (pratinsky)
L'estació no estava buida, dues persones mig arrecerades a l'ombra, amb mirades esquerpes, seguien l'arribada del nouvingut. La Quima se'n va adonar. 

16. (carlesmulet)
La Quima va comprendre que calia anticipar-se als de can Coix, que romanien a l'aguait. Així que va córrer cap a ell, el va estrènyer contra el seu cos i s'hi va amorrar als llavis amb l'avidesa d'una nàufraga.

17. (viuillegeix)
Va sentir aquell petó com una punyalada, però deixà fer a la Quimeta, que no havia perdut ni una mica d’aquella passió de feia tants anys. Mentre es deixava besar, pensava si estava fumant una pipa de la pau o desenterrant una destral de guerra.

18. (Josep B.)
La Quima el mirà amb ulls encesos. “T'he trobat a faltar. Allò nostre no era possible, les famílies ...” “Famílies? Sols quedem tu i jo. Els pares morts, els germans, lluny, tan que no tornaran mai.

19. (jordicasanovas)
Calla!, va dir. T'haig d'explicar una cosa abans no ho emboliquem més.
Es va descordar els botons de la jaqueta que duia i ella va poder veure sorpresa l'alçacoll que vestia.

20. (mossèn)
Estava brut, massa ... hi havia un color vermellós que no concordava amb cap taca que ella pogués relacionar. Tenia la mosca a l'orella i en una dona això era força perillós.

21.(eli)

El meu cor s’accelerava per moments. Un cúmul de circumstàncies s’apoderaven de mi. Però aquell home s’estava allà, davant meu. Què era el que amagava darrera d’aquella tela?

22 (joana)
Va obrir la mà mostrant una fotografia, rebregada i esgrogueïda. La Quima va abaixar la mirada i va reconèixer en Bernard al costat d'una dona elegant que no era la seva esposa. El va mirar interrogant-lo... 

23 (tiquismiquis)
En creuar els ulls amb la Quima, ell va saber que s’havia precipitat, havia mostrar les cartes massa de pressa, ara es complicava tot. No recuperaria mai el que era seu, ni el mas, ni l’aroma d’ella.

24. (filadora)
"Quima! Hem de parlar. I tinc fam! Encara t’agraden els ous amb cansalada?" Ella li aconsellà anar al poble del costat, on podrien parlar més obertament. La dona de la fotografia li recordava algú...

25. (gabriel)
El va mirar i va pensar que no era mal home. Volia saber qui era la dona de la fotografia. El va acompanyar fins al restaurant. A taula, un home els esperava. Qui? Un especulador d'alguna immobiliària?

26. (puji)
«Bona tarda. Sóc Salvador Riudaura, detectiu privat.» Mirades de sorpresa. «El Bisbe anava errat quan em va contractar: creia que feieu foscos negocis immobiliaris, i resulta  que el que teniu és una fulana!»

27. (albanta)
El bisbe? A la Quima li va caure el món als peus. Però allò no l'aturaria... Sabia que ja no hi havia marxa enrere. Des de que el va veure a l'andana del tren havia decidit recuperar el passat.

28 (lamevaperdició)
En Trasto, el fill de la Quima, manipulava les bombones de gas a les golfes del mas. Odiava aquells pagesos ignorants. «Bastard» li deien.  Va encendre la benzina. Després agafà l'escopeta, cap a Cal Coix.

29. (clara)
La Quima era a punt d'arribar. Va mirar el mas abans de prémer l'accelerador...Segons després l'explosió deixava l’edifici en flames. Al Trasto se li dibuixava un somriure al rostre..."Us ho mereixeu, pagesots!"...

30. (vullunfestuc)
Les bigues crepitaven amb el foc, les pedres s'ennegrien i tot el que representava el mas es consumia amb el foc redemptor. La Quima s'ho mirava i no s'avenia que la vida se li escolés just aquell dia.

31. (xurri)
Les sirenes s’apropaven ràpidament, però la Quima no les sentia sota la seva pròpia veu cridant "Trasto!!! On ets?". La mà del Ridaura a la seva espatlla la va fer callar.  
I ara, què hem de fer?

33. (ladygriselda) 
En Bernard nét començava a veure-hi clar. "La meva mare va morir en el mateix incendi que l'avi, poc temps després de fer-se aquesta fotografia."
— Quima, em sembla que tens coses a dir-nos —va dir.

34. (duschgel)
—  Trasto...
Ella no sentia res del que li deien. Tenia els ulls enterbolits de fum i flama, de passat irrecuperable, de mas perdut... I el Trasto... Ai, fill meu! 


35. (annatarambana)
Els ulls de la Quima s’ompliren de llàgrimes, apretà els punys: el mas, no seria de ningú. Però la terra era més forta que tots. Bernard treié el paper groguenc de l’escriptura i li clavà la mirada.

36. (cris)
En veure el paper, na Quima va defallir. Arrencà a córrer. No va veure venir el tren. Potser era millor així. Un somriure maliciós es va dibuixar al rostre del Bernat. Per fi, el terreny seria seu i de ningú més.  


I ja s'ha acabat! Gràcies a tots i totes! 

diumenge, 2 de maig del 2010

Arranca la HV 7 (i el seu fill la HV7 i mitja)


Els inscrits
Nota: mireu que enllaços i emails siguin correctes

·         01. Malerudeveure't (El veíde dalt); elveidedalt@hotmail.com
·         02. Violette Moulin (Violette); violette.moulin@gmail.com
·         03. La Rateta Miquey;  laratetamiquey@gmail.com
·         05. The silver blue sea (L'altra cara de la lluna); the.silver.blue.sea@gmail.com
·         06. Òscar (7m 76); oscar.julia@gmail.com
·         07. Arare (Des del meu mar); mmontsem@gmail.com
·         08. Too much strong me non tropp per te (Robertinhos); roberthinos.paris@gmail.com
·         09. Té la Mà, Maria; te.lamamaria@yahoo.es
·         10. Khalina (Aventures i pensaments de Khalina) ; khalina_@hotmail.com
·         11. Palimp (Cuchitril literario) ; liblit@gmail.com
·         12. L'Avi; personal.avi@gmail.com
·         13. El Gatot (Simplcats) ; elgatot@gmail.com
·         14. Zel (Ara mateix) ; rosersuso@hotmail.com
·         15. Pratinsky; pratinsky@gmail.com
·         16. Carles Mulet (Nausica); muletgrimalt@gmail.com
·         17. Viu i llegeix; viu.i.llegeix@gmail.com
·         18. Josep B. (Skorbuto eròtic); josepbenetb@gmail.com
·         19. Jordi Casanovas (Cròniques sota el mugró); casanovasjordi@hotmail.com
·         20. Mossèn (Confessioanri mental);aixisigui@gmail.com
·         22. Joana (Llum de dona); arka_gi@hotmail.com
·         23. Srta. Tiquismiquis, missmikis@gmail.com
·         24. La Filadora; mbrufaju88@hotmail.com
·         25. Gabriel (Nàufrag i obrer); gabrielboto07@gmail.com
·         26. Puji (La cullerada); poblenow_rangers@yahoo.com
·         27. Albanta (T'espere en Albanta); albanta64@hotmail.com
·         28. La meva perdició; oset_guitjo@hotmail.com
·         29. Clara (La pissarra de la Clara); arnedoclara@gmail.com
·         30. Vullunfestuc (Vilafestuc); vullunfestuc@gmail.com
·         31. Anna Tarambana; annatarambana@yahoo.es
·         32. Xurri (Post-its sacados de la papelera); xurriblog@gmail.com
·         33. El Paseante (Turó Park); turo_parc@yahoo.es
·         34. Lady Griselda (Prosopopeia); laa.antares@ladygriselda.es
·         35. Duschgel (Gel de ducha II); gel-de-ducha@hotmail.com
·         36. Cristina (Cris V/N) ; risc30@hotmail.com

El sorteig
Com he fet el sorteig aquest cop? Doncs no l’he fet. Senzillament, us he “liat” uns amb els altres com m’ha semblat. Alguna queixa? Doncs deixeu-la a la bústia...

Val. Hi ha una explicació i uns criteris mínims que he tingut en compte:

1) He ajuntat veïns/es que encara no havia fet cap relat conjuntament.  Així podeu dir que “ho heu tocat tot al replà”! Amb els nous, això no compta, és clar.
2) Dels 36, hi havia 19 noies i 17 nois! Aish! Quasi us emparello a tots/es! He fet grups de dos nois/noies, alternant sexes; excepte en un (i no és el me, eh!). Què bonic, oi! No digueu que no sóc paritari.
3) He mirat que, qui va començar o acabar a les anteriors tongades, no repeteixi lloc.
4) I finalment, he omplert els buits com m’ha passat pel forro. I via fora!

Els grups
·         Escala A: Puji; Arare; Veí de dalt; Clara
·         Escala B: Violette Moulin; Joana; Carles Mulet; Viuillegeix
·         Escala C: Gabriel; Carme Rosanas; Òscar; Srta. Tiquismiquis
·         Escala D: Khalina; Té la Mà Maria; Cris; L'Avi
·         Escala E: Anna Tarambana; Jordi Casanovas; The Silver Blue; Gatot
·         Escala F: Vullenfestuc; La Rateta Miquey; La meva perdició; Zel
·         Escala G: Eli; Patrinsky; Lady Griselda; Robertinhos
·         Escala H: Josep Braut; Albanta; Mossèn; Filadora
·         Escala  I: Xurri; Palimp; Duschgel; Paseante

Les normes de les HV (pels “novells”, bàsicament)
1. Cada escala o grup està format per quatre membres.

2. Cada grup escriurà correlativament la seva Història, en català, castellà o serbocroat.

3. El primer inicia la seva part relat. La llargària màxima està entre 15 i 20 línies. Així, al final, quedaran uns relats de 2-3 pàgines com a màxim.

4. Un cop hagi escrit la seva part (escollint una dels títols que vulgui), li passa (per correu electrònic) al segon membre del grup. I NOMES AL SEGÜENT.

4. Aquest escriu al seva part (i escull un dels tres títols que quedin) i li passa el relat al TERCER i només al TERCER. Aquest farà el mateix fins acabar el cicle.

5. El darrer membre del grup que acabi la història (i per tant, només ell/a sabrà com acaba) ME L’ENVIA A MI (i només a mi) per correu electròni (elveidedalt@hotmail.com)

6. Jo la rebo, la poleixo (si cal) i la publico al blog Històries veïnals (hhttp://historiesveinals.blogspot.com)

7. Podeu, si voleu!, afegir una imatge o música a cada una de les parts. L’heu d’enviar en format JPEG  i MP3 a banda del text al següent de la llista. L’últim/a m’enviarà a mi el text final i les imatges.

El calendari de la HV 7
·         Del 3 al 15 de maig: el primer de l’escala li passa al segon del grup.
·         Entre el 16 al 28 de maig: el segon, li passa al tercer.
·         Entre el 29 de maig al 9 de juny: el tercer al quart.
·         Entre el 10 al 22 de juny: el quart acaba el relat i me’l passa a mi per publicar-lo al blog.

I ja podrem anar a fer la revetlla de Sant Joan tranquils!

El mòbil
A la HV1 va ser a partir d’una imatge amb quatre objectes. La HV2 va ser a partir de combinar noms, dates. lloc personatges històrics. La HV3 va començar amb una frase igual per tots. La HV4 va ser a partir de citar obres d’art. La HV5 van ser els “7 pecats capitals del Malerianisme”.   I la HV6 es va fer a partir d’un vídeo!

Ara,  la HV 7 serà viatgera. Proposo quatre indrets:
1) Machu Pichu, al Perú
2) Tombuctú, a Mali
3) Cap Súnion,  a Grècia
4) Hawa Maha, el Palau dels vents, a l’Índia

Aquest indrets hauran d’aparèixer en el text. L’ordre serà el que aneu marcant en cada grup. Podeu escriure la HV que vulgueu, però en cada tros que escrigui cada veí/îna hi haurà d’aparèixer UN (i només UN) d’aquests llocs. Qui comença té avantatge per escollir, ja ho sé... La situació en què surtin pot s ser qualsevol. Pot ser part essencial del relat o tan sols una referència velada. Com vulgueu. No hi ha més norma que cadascú citi UNA d’aquestes indrets o ciutats. Ho enteneu, oi?

Ah! Enguany hi ha una NOVETAT:

Variant: “La  HV 7 i mitja”, el  microrelat encadenat

A banda de fer els 9 relats amb el mètode habitual, aquest cop farem un nou experiment (sense gasosa), que m’ha proposat la Rateta.  Un microrelat encadenat, tot seguit. Lo vais a flipar! Com? Doncs per odre de numeració. Començo jo (1), segueix la Violette (2), després la Rateta (3) i així fins la Duschgel (35)  i acabarà amb la Cris (el 36).

Això ha d’anar ràpid. Cadascú ha de seguir el relat del seu antecessor, però NOMÉS pot escriure un MÀXIM de 200 caràcters (amb espais)! Tá claro? Un microrelat CONJUNT  de tots els veïns/es i alhora. Uapalà! La diferència amb el cadàver exquisit és que aquí es veurà com va evolucionant el relat (al blog Històries veïnals) . No cal esperar al final perquè tots el veieu. Per tant, quan us toqui escriure, deixeu el vostre text com un comentari al post. No  cal enviar correus ni martingales. Tot a la vista de tots/es. Jo l’aniré polint i publicant com un post una frase rere l’altra. I amés ha d’estar fet com molt tard, el 22 de juny també acabat . Si tardeu més de dos dies a continuar el relat, vindré a picar-vos la porta. I la closca, si cal.

L’inici del relat és:

1. (veidedalt)
Ho tenia tot a punt. La trucada de feia dies no deixava lloc a dubtes. Calia que prengués possessió del mas que li deixava l’avi. La filla dels masovers seria a l’estació. Però hi havia una condició.

2. (violette)
No podria instal·lar-s'hi de seguida. Segons el testament el mas era seu, però primer hauria de demostrar a la gent del poble, que malgrat que creien el contrari, l’avi havia estat un home honest.

3. (ratetamiquey)
Na Quima de cal Mancu feia estona que també s'esperava a l'andana: "Van frescos si creuen que el mas és seu!" Era d'ella, que per això el seu fill (il·legítim) era el primer d'en Bernardo, el difunt.

4. (carmerosanes)
La trobada a l’estació va ser força tibant. Ell anava a fer una feina i la Quima a impedir que la fes. No li importaven gens els records d’adolescència que compartien. Volia la masia.

5 (thebluesilver)
I de sobte li vingué al cap aquell bes, i els seus llavis de rosella, l'abril que tot s'esdevingué,  tot tornant del safareig de l'hort de l'avi. I és que no es poden escombrar els racons de la memòria.

6 (òscar)
En Pau de Cal Coix era vell, però mai havia pogut perdonar que en Bernardo no volgués casar-se amb sa filla. Faria el que fos necessari per evitar que el mas caigués en mans de qui no el mereixia.

7. (arare)
El mas romania silenciós i empolsegat, les parets brutes,les finestres tancades. I en la pesantor d’aquella atmosfera enrarida encara hi suraven els records. Paraules d’amor i crits, sospirs i plors.