dijous, 10 de novembre del 2011

El Segon Microrelat veïnal avança. Estigueu a l'apartu...

El Segon Microrelat veïnal va avançant. Mireu  com va quedant:


1. Havia de prendre una decisió. Tenia el bitllet d’avió a la mà. El taxista esperava a baix. I aleshores va rebre un sms d'ell“Ja sóc a París. I tot seguit, una trucada d'ella: “T'equivoques. Queda't”.
(elveidedalt)

2. La decisió era difícil però... i si era l'oportunitat que esperava des de feia tant de temps? Aquest tren no tornaria a passar... i ell l'esperava. Per quin motiu l'Eva s'entossudia en retenir-la?
(albanta)

3. No sirve la razón en estos casos.
El sudor frío, las piernas flojas y el estómago con ganas de echar al mundo todo ese manojo de miedos, dudas, esperanzas y otros.
(andrea)

4. Deixà el bitllet damunt el prestatge. Es recolzà a la paret, intentant pensar; el cap li rodava. Sentí dos cops de clàxon secs, punyents. "T'estic esperant. Afanya't", semblava dir-li. Finalment, claudicà.
(arare)

5. Obrí el minibar i agafà una ampolleta de Jack Daniel's, volia aclarir-se el cap, la va beure d’un glop, al carrer, el taxi continuava insistent com una bufetada. L'escalfor del licor la va fer sentir millor.
 (carina)

6. De sobte, una idea li va fer rodar el cap: Sí! Aniria a trobar-se amb Ell a París, però abans passaria per Eva i se l’hi enduria també. Vulguis o no vulguis. Sabia com "obligar-la”.
(carles mulet)

7. Va tornar l’sms a l’Eva. “Ara vinc. Estigues a punt. Ni marxo amb ell ni em quedo, marxo amb tu.” i abans que el taxi es cansés d’esperar, va baixar. L’Eva no contestava, però ja no va canviar d’idea.
(carme rosanas)

8. No feia tant de temps des d’aquell estiu on la seua relació amb l’Eva va ser molt intensa en tots els sentits. Pensà en el flagell de cuir, i una sensació de poder i de plaer li recorregué el cos.
(dissortat)

9. El whisky li havia emboirat el cap. Aquell edifici del Raval no tenia ascensor, així que les rodetes de la maleta picaven contra el marbre de l'escala mentre baixava a peu, sense preveure la caiguda.
(el paseante)

10. En despertar-se, el metge va ser clar: «Ha perdut la consciència. Fa sis hores que està en observació. Recorda res?» «No. No res.» «Doncs segons aquest bitllet havia de ser a París, avui…» «París...? On para?»
(elveidedalt)

11. En aquell precís moment l'Eva obria la porta. «Què t'ha passat? T'he estat esperant fins que he rebut la trucada des de l'hospital. El teu sms deia que venies a trobar-me. Què volies proposar-me?»
(fons d’armari)

12. «...proposar-te? Diria que ens hem conegut alguna vegada..., potser caldrà que siguis tu qui em faci memòria.»
(el gatot)

13. L'Eva va mirar interrogant al metge que, lacònic, va aclarir: «Traumatisme cranial lleu amb resultat d'amnèsia transitòria.» Amnèsia! El pensament de l'Eva maquinava amb rapidesa; ella era llesta i l'ocasió, única...
(glo.bos.blog)

14. Acostant-se al capçal del llit i mirant-la fixament, li agafà la mà i apartant-se amb delicadesa un ble de cabells juganer, li xiuxiuejà a cau d’orella alguna cosa que la va fer estremir de dalt a baix.
(joan guasch)

15. L’amnèsia transitòria combina molt bé amb la incultura geogràfica. Ningú pensaria que l’esperaven a París, Texas. Texas, bourbon i winchester. Texas, una pena de mort executada cada setmana: L’esglai estava més que justificat.
(josep braut)

16. Texas, París… igual li tenia. Havia tingut una sensació estranya, aquell comentari a l’orella, aquell esglai, allà gitada al llit de l’hospital, la flaire del perfum d’aquella xicona li era familiar…
(june miller)

17. Malgrat la por, el cap li pesava, les parpelles baixaven. No sabia quanta estona havia passat quan obrí els ulls, i veié al seu davant l'estranya del perfum besant-se amb un home formós.
(khalina)

18. ... un home formós.
«Ding dong Pròxima estació: Catalunya»
Vaja, va pensar, ara que la novel·la està interessant, he de baixar... Mentre esperava que s’obrís la porta, va notar la seva presència al costat. De reüll, va veure que ell duia la mateixa novel·la.
(l’avi)

19.  L'home va mormolar-li a cau d'orella abans de desaparèixer, entregant-li un paquet:  «París». L'entrenament cognitiu es va activar. La Jordan es dirigí al Parlament, decidida a executar la missió.
(sergi g. oset)

20. En quin mal moment va voler sortir del metro estrenant ascensor! Tres homes es ficaren a la vegada a la cabina fent-la descalçar i a punta de pistola, se'n van endur el paquet.
(la laTeta miquey)

21. La velocitat de tot plegat no li havia deixat pair els fets. No entenia la missió encomanada i menys aquest robatori tant sobtat. Era somni o realitat tot allò que li passava? “Pessiga’m”, li va dir al primer passavolant.
 (laura t. marcel)

22. No, no estava al metro però segur que ho hauria preferit, amb segrest inclòs. Va alçar la vista. El balanceig del gota a gota era com una serp enverinant-li el cos. «Com es troba avui?» (eren les 6 del matí).
(llum de dona)

23. Qui li preguntava portava roba blanca i parlava com si treballara a l’hospital però li notava alguna cosa estranya. «Estic més mal, crideu un metge, per favor!». «L’únic metge que vas a veure soc jo».
(monyo finé)

24. Es va desesperar, tenia por d’aquell home que vestia de blanc. Dubtava que fos metge,  però el cap li fallava i al final va decidir confiar-hi.
(núria turpal)

25. «Tinc el cap fet un bull» va dir a l'home.«I no saps què és real i què no. L'Eva, ell, París, Texas, bourbon, amnèsies, llibres, paquets,...», va contestar mentre se li acostava amb una xeringa enorme.
(puji)

26. Els raigs de sol, que entraven per uns grans finestrals, van despertar-la, va aixecar-se del llit on jeia i apartà les cortines per mirar a l'exterior. Veia arbres, jardins i al fons la Torre Eiffel.
(ricderiure) 

27.Es va adonar de que en realitat era un quadre d'un pintor anomenat IKEA. Un home de bata blanca va entrar de sobte. «Ja era hora que es despertés! Fa dies que pateix fortes febres i delira.» Confosa, sols va  encertar a dir "On sóc?"
(robertinhos)

28. Una dona entrà a l’habitació.«Qui és vostè?» «Sóc de la tele, marxi». «Bé, però la pacient ha de descansar». La dona l’ignorà: «Jordan, la teva malaltia ha fet pujar l’audiència... no ens pots fallar». I li mostrà uns papers.«Signes?»
(srta. Mikis)

29. “Signes del temps” va pensar. I el cap va anar molt lluny, quant el pare, capellà d’un petit poble, la feia passar per la seva neboda i les iaies la petonejaven de dalt a baix. Quin fàstic! Alguna agafava la seva petita mà i se la duia a l’entrecuix...”
(té la mà maria)

30. El seu pobre cap estava esgotat de tant anar i venir. Dòcilment, va agafar el bolígraf i va voler signar. “Jordan”? M’has dit “Jordan”? Va mirar estranyada la noia de la tele. “No conec cap Jordan, jo. Deixeu-me dormir…”.
(violette)


31. Li va caure el cap sobre el coixí i el va amarar de llàgrimes espesses. Només volia dormir i oblidar tota la seva vida. La febre i els deliris devien ser reals, però l’oblit que tant desitjava no arribava. Que fàcil era fingir amnèsia quan realment vols oblidar!
(viuillegeix)

 

32. Quan obria els ulls, el fluorescent del sostre girava a velocitat creixent, així que els deixà tancats. De fons sentia veus distants. Només captava algunes paraules: impureses, droga tallada, mal viatge, coma...; coi, quin mal de cap!
(xurri)


33. Escoltava...
És forta, se’n sortirà. Et vas passar amb la pols!
—Mai m’hauria pensat que aguantaria... Mira qui parla, i tu?
Entreobrí un ull. Ell i Ella, junts. Abraçats. O sigui que...
Hospital. Armari. Bossa efectes personals. El seu sac. Pistola.
— Sisplau, m’acosteu la meva bossa? 
(zel)


[FI]

dilluns, 7 de novembre del 2011

Comença la Desena Tongada de les HV: alea jacta est!



La cursa comença...JA!

D'entrada, sapigueu que en aquesta Desena edició de les Històries veïnals comptem amb la col·laboració d’onze veïns/es irreductibles (com aquells gals d’Astèrix) que han participat ininterrompudament des de la primera edició de les Històries veïnals (HV, des d’ara) allà per un llunyà setembre de 2007 (són vuit veïns/es) o be ho han fet des que tenien blog a partir de la segona tongada (són tres). ¨rem uns cadellets aleshores... És aquest un petit homenatge a tots ells/elles, doncs. No cal que ploreu, però.

Als onze magnífics els he demanat que m’enviessin alguna mostra d’allò que considero els distingeix com a blocaires. Amb la combinació d’alguns d’aquests elements ‒ja us diré quins i com‒ és amb el que cada grup veïnal haurà de muntar el seu relat en aquesta desena edició. En algun cas, els elements es repeteixen en un grup i en un altre. En altres casos, no. Ja ho veureu.

Primer els grups. Hem estat 32 blocaires inscrits aquest cop. I he fet vuit grups: tots de quatre membres. Aquest cop no he fet els grups a sorteig (algú dubtava que no ho fes sempre?). Els he fet com m’ha passat per... la barretina. He tingut en compte tan sols de no repetir veïns en el mateix grup que l’edició anterior (així us aneu coneixent tots/es i us feu amiguets, què bonic!) i de posar-vos en ordre diferent a la tongada anterior (això només pel que repetiu, és clar). 

A més, us ordeno per ordre alfabètic perquè, a més dels vuit històries veïnals farem el Segon relat conjunt veïnal (aquell que només podeu escriure 200 caràcters (espais blancs inclosos), cadascun/a. No us espanteu i seguiu llegint....

I com ha quedat la cosa? Voilà:

Els participants (32)

1.      Albanta
2.      Andrea
3.      Arare
4.      Carina
5.      Carles Mulet
6.      Carme Rosanas
7.      Dissortat
8.      El Paseante
9.      Elveidedalt
11.  Gatot
12.  Glo.bos.blog
16.  Khalina
17.  L’Avi
22.  Monyofiné
24.  Puji
25.  Ricderiure
29.  Violette
31.  Xurri
32.  Zel

Els grups-escala (8)

Escala 1: Carles Mulet, Zel, Khalina, i Té la Mà Maria
Escala 2: Glo.bos.blog, La meva perdició, Puji, i Núria Turpal
Escala 3: Laura T., Ricderiure, Viuillegeix, i L’Avi
Escala 4: Fons d’armari, Carme Rosanas, Albanta, i Violette
Escala 5: Gatot, Juna Muiller, Monyofiné i Josep Braut
Escala 6: Robertinhos, Srta. Tiquismiquis, Arare, i Llum de dona
Escala 7: Andrea, Dissortat, El Paseante, i Xurri
Escala 8: Carina, La RaTeta Miquey, Elveidedalt, i Joan Guash

Si hi ha alguna queixa, ja sabeu: mutis i al forro!

Els elements a incloure


I quins són els elements amb els que haureu de jugar per fer els diferents relats? Doncs els que m'han enviat aquest Onze magnífics/ques. Les queixes, a ells/es.

1. A la Llum de dona, que sempre ens embolcalla amb algun escrit de sentida tendresa li vaig demanar un aforisme i em va enviar aquest:

Em tempta de nou la nit. Descarada, desenfrenada i diabòlica em convida a enamorar-me.
Fa de venedora experta. M'ensarrona amb les excel·lències dels focs d'artifici.
Desplega mantells de seda perquè hi camini descalça...
Escampa embafadors perfums perquè m'emborratxi...
I barreja xarops de colors i glaçons de cristall...
M'afebleixo, casi em convenç per ser reina de la nit. Agafo una copa, i en un descuit, se m'esmicola a les mans.
Sento fred a l'espinada...
Avui no m'ha embriagat.
Em posaré sabata plana, el jersei de llana ample i els jeans desgastats... Encendré encens i taparé les làmpades amb mocadors de colors...
I del silenci perfumat en farem un poema. Un poema per la nit. Un poema de nit.

" Deleita'm amb un sopar,
encisa'm amb un poema.
M'abellirà fruir d'un vi, l'aroma del qual
pot fer sublimar un moment de bellesa,
l'únic instant en què deixem de ser homes
per esdevenir déus."

2. A Té la Mà Maria, que sempre ens sorprèn amb artistes atrevits i poc convencionals li vaig demanar una pintura. I em va enviar aquesta.

William-Adolphe Bouguereau. Biblis, 1884

3. A Carles Mulet, poeta de Ponent, li vaig demanar un poema inèdit, i ens ha enviat aquest:

Allà

On neix un riu
Allà on el tèrbol, sota el tou de l’herba
-  un parrup d’esgarrifances
El mot-toc ungleja al llindar de l’ofrena

On bat l’esglai del ossos
Allà on el silenci és festeig, barca i ona,
-  un tremolor de tudó femella
els dits-enginy palpegen abans de l’alba

On (en)vesteix la flama
Allà on cova el llamp i s’encén la bo(t)ja
-  una claror de senda novella
La serp-sigil miralleja al replanell de l’escàndol

4. A la insidiosa i sempre càustica Zel, li vaig demanar el nom de dos personatges. Un que odiés i un que reverenciés. Em va dir en Berlusconi i en Gandhi.

5. A l’evanescent i glamurosa Violette Moulin li vaig demanar el títol d’una pel·lícula i el d’un llibre. I em va enviar aquests dos:

Pel·lícula: Les Diaboliques, d'Henri-Georges Clouzot

Llibre: Les liaisons dangereuses, de Choderlos de Laclos.

6. A la Carme Rosanas, sempre amb el paint a punt, li vaig demanar un dibuix original dels seus. Em va enviar aquest.


7. A la Xurri, lectora empedreïda de novel·la negra, li vaig demanar un diàleg d’un llibre que li plagués. I em va enviar un fragment de La primera agencia de mujeres detectives de l'Alexander McCall Smith; amb la detectiu és Precious Ramotswe de protagonsita . En va parlar en el seu blog Dimarts de sang

"—Quiero que tengas tu propio negocio —le dijo su padre en el lecho de muerte—. Ahora el ganado se está pagando bastante bien. Véndelo y monta un negocio. Una carnicería no sería mala idea. O una licorería.Lo que tú quieras.

Cogió a su padre de la mano y miró a los ojos al hombre que más había querido, a su papaíto, su sabio papaíto, que siempre había pasado estrecheces para darle a ella lo mejor y cuyos pulmones se habían llenado de polvo en las minas. Las lágrimas le dificultaban el habla, pero alcanzó a decir:

—Voy a montar una agencia de detectives en Gaborone."

8. Al Robertinhos, criatura indòmita, afeccionat a la imatge li vaig demanar una fotografia i em va enviar aquesta d’un nen petit davant l’entrada del Museu del Louvre de París.


Entrada al  Louvre. © Robertinhos, 2007

9. A l’Arare, viatgera impertèrrita, li vaig demanar una foto del Blauet, el seu vaixell amb qui ens ha explicat els seus viatges per aquest mars de Déu. I m’ha enviat aquesta:

El Blauet davant el Cabo de Gata

10. A L’Avi, mestre en el traç i la ironia, li vaig demanar un dibuix original, i em va enviar aquest:



11. I finalment, al Puji, afinador de cullerades i de guitarres elèctriques, li vaig demanar una cançó dels seus devots Dire Straits. I em va enviar Southbound Again. I el millor indret per escoltar-la, la versió que el seu grup va fer a la Sala Monaterio


El procediment

I com es combina tot això? Doncs a cada grup li assigno quatre o cinc d’aquests elements i cada veí/veïna l’haurà d’introduir en el moment que li toqui dins l'ordre que està en cada grup o escala (el que està en primer lloc amb l'1), el segon amb el 2), el tercer amb el tres...). Ho pot fer de la manera com vulgui, en el context que vulgui i transformant-lo com vulgui (en el cas dels textos, és clar ) en el seu tros del relat. Queda entès? No digueu que no que sembla que parli per pàrvuls!
Escala 1:
Membres: 1) Carles Mulet, 2) Zel, 3) Khalina, i 4) Té la Mà Maria
Elements: 1) Diàleg de la Xurri, 2) Vaixell de l’Arare, 3) Còmic de l’Avi, i 4) Berlusconi. 
Escala 2:
Membres:  1) Glo.bos.blog, 2) La meva perdició, 3) Puji, i 4) Núria Turpal 
Elements:1) Aforisme de Llum de dona, 2) Poema de Nausica, 3) Quadre de Té la Mà, i 4) Dibuix de la C. Rosanas.
Escala 3:
Membres: 1) Laura T., 2) Ricderiure, 3) Viuillegeix, i 4) L’Avi
Elements:1) Pel·lícula de la Violette, 2) Dibuix de C. Rosanas, 3) Foto de Robertinhos,  i 4) Ghandi. Escala 4: 
Membres:  1) Fons d’armari, 2) Carme Rosanas, 3) Albanta, i 4) Violett
Elements: 1) Vaixell de l’Arare, 2) Còmic de l’Avi, 3) Quadre de Té la Mà, i 4) Cançó del Puji.
Escala 5:  
Membres:  1) Gatot, 2) Juna Muiller, 3) Monyofiné, i 4) Josep Braut
Elements: 1) Cançó de Puji, 2) Llibre de Violette, 3) Aforisme Llum de dona, i 4) Dibuix Carme Rosanas.
Escala 6:  
Membres:  1) Robertinhos, 2) Srta. Tiquismiquis, 3) Arare, i 4) Llum de don 
Elements: 1) Quadre de Te la Mà, 2) Ghandi, 3) Llibre de Violette, i 4) Poema Nausica.
Escala 7:
Membres:  1) Andrea, 2) Dissortat, 3) El Paseante, i 4) Xuri
Elements: 1) Foto de Robertinhos, 2) Cançó de Puji, 3) Vaixell de l’Arare, i 4) Quadre de Te la Mà.
Escala 8: 
Membres:  1) Carina, 2) La RaTeta Miquey, 3) Elveidedalt, i 4) Juan Guash 
Elements: 1) Dibuix de C. Rosanas, 2 ) Diàleg de la Xurri, 3)  Pel·lícula de la Violette i 4) Berlusconi.

El Segon Microrelat veïnal

I a banda de fer els relats, sempre fem una propsota conjunta tots. I quina serà aquest cop? Doncs... Recordeu com era allò del Microrelat veïnal? No? Mireu-ho aquí. Això és que tots 32 participants, per ordre alfabètic, aneu escrivint un relat, sense cap directriu concreta més enllà que només podeu escriure 200 caràcters (espais inclosos) quan us toqui fer-ho. Quan ho hagueu fet, me l’envieu o el deixeu com a comentari al post que deixaré al blog Històries veïnals  i jo els aniré penjant perquè tots aneu seguint com avança la història. L’última (la Zel, t'ha tocat, noia!) haurà de tancar-la. Sort!

I quina és la frase que comença?

Aquesta:

Havia de prendre una decisió. Tenia el bitllet d’avió a la mà. El taxista esperava a baix. I aleshores va rebre un sms d'ell: Ja sóc a París. I tot seguit, una trucada d'ella: T'equivoques. Queda't.

Estigueu a l’aguait de quan us toca! Si no, ja us aniré avisant.

El calendari

I per quant diu que ho vol? Doncs hauríeu de mirar de seguir el següent calendari tots plegats.

Del 7 al 17 de novembre: El primer membre de cada grup li envia la seva part al segon.
Del 18 al 28 de novembre: El segon continua el relat i li envia al tercer.
Del 29 de novembre al 9 de desembre: El tercer continua el relat i li envia al quart.
Del 10 al 20 de desembre: El quart l’acaba i me l’envia a mi per publicar.

El  Microrelat conjunt, escriviu-lo quan us toqui.

I  ja podrem anar de Nadal i matar el gall!

Buf! Quin descans!

dimecres, 2 de novembre del 2011

A punt de salpar la desena tongada: falta algú?

 

Fins al moment som 29. A veure si passem de la trentena. Vull dir de nombre, no d'edat; que ja sé que sou una colla de pipiolos.

En aquesta tongada, atès que arribem a la Desena edició, tindrem la col.laboració especial d'aquells veïns i veïnes que han participat en totes les edicions efectuades fins ara i que em serviran per muntar el pretext dels relats. Així, tindrem un dibuix de L'Avi, un aforisme de la Llum de dona, un poema de Carles Mulet, uns personatges de la Zel, un llibre i una peli de la Violette Moulin,  un viatge de l'Arare, un quadre de Té la Mà Maria, una fotografia del Robertinhos, una cançó del Puji, una citació de la Xurri, i un dibuix de la Carme Rosanas. [Bé, alguns encara m'ho han d'envair, però segur que no fallen]. Bocatta di cardinale. Ah! I com sempre, farem alguna cosa tots alhora. Potser un relat breu continuat... Xalarem.


Els veïns/nes de la desena tongada, sou:

1.       Albanta
2.       Andrea
3.       Arare
4.       Carina
5.       Carles Mulet
6.       Carme Rosanas
7.       Dissortat
8.       El Paseante
9.       Elveidedalt
10.    Fons d'armari
11.    Gatot
12.    Glo.bos.blog
13.    June Miller
14.    Khalina
15.    L’Avi
18.    Laura T. Marcel
19.    Llum de dona
20.    Monyofiné
21.    Núria Túrpal
22.    Puji
23.    Ricderiure
24.    Robertinhos
25.    Skorbuto
28.    Violette
29.    Viu i llegeix
30.    Xurri
31.    Zel
Si algú es troba a faltar, ja sabeu: un crit pel celobert. O un email amb traIdoria.
I si algú es vol afegir, encara té temps. Queden dies fins el 5 de novembre. I ara pau i després, glòria.