dimarts, 29 de maig del 2012

Es tanca la veda...Alguna peça per recollir?



Veïns i veïnes,

demà acaba el termini legal per presentar la renda. Ai, no!; això és el mes que ve.
El que acaba demà és el termini per rendir  pleitesia al veidedalt i inscriure's a la 12ena Tongada de les Històries veïnals.
Ara per ara, salvo error u omisión (involuntària de totes totes); els valents i atrevides que s'han inscrit, són trenta temeraris/ies. A saber:

1.       Arare
2.      Barbollaire
3.      Carles Mulet
4.      Carme Rosanas
5.      Cris V/N
6.      David
7.      Dissortat
8.      El porquet
9.      Eli
10.   Fanal blau
11.    Francesca
12.   Gerònima
13.   Glo.bos.blog
14.   Joana
15.   Khalina
16.   L’Avi
17.   La RaTeta Miquey
18.   Laura T. Marcel
19.   Martí
20.  Montse Pes
21.   Parèntesi
22.  Pratinsky
23.  Puji
24.  Rafel
25.  Robertinhos
26.  Sergi G. Oset
27.  Sílvia
28.  Srta. Tiquismiquis
29.  Viuillegeix
30.  Zel

Ja sabeu. si falta algú, que ho digui ara o calli per sempre (que és molt de temps, per cert).

PS 
Per cert, el llibre que vam aconseguir editar per Verkami ja està a màquines. En breu, notícies del dia de la presentació. Nervis?

divendres, 11 de maig del 2012

S'obre la veda: queden convocades les 12enes Històries veïnals



He sentit pel celobert que algú (per no dir alguna) ha posat en dubte que a l’escala no hi ha pebrots per tirar endavant una nova tongada de les Històries veïnals. I ja sabeu, si em provoquen, responc; com deia el Pedrolo. Serà per collons!

Seria la dotzena edició. Dotze perquè l’0nzena la vam fer “in situ” el dia del sopar veïnal. I encara les he de transcriure. Quan agafi el que anava escrivint frases al·lusives a un coi de truita de patates arreu, ja li faré una de personal..., amb ous escaldats. I mira, seran dotze com els apòstols! Podria fer algun motiu bíblic aquest cop com a pretext. Crec que la cosa religiosa l’hem tocat poc, oi? O massa?

Però no: tinc una altra idea per aquesta edició... Serà sobre la...Tot i que, ben pensat...; no.  Millor una altra cosa. Per què no em doneu la idea vosaltres, ara que ja en sou experts en això dels relats i ens coneixem les manies. Això mateix: us proposo que em proposeu el motiu d’arrencada (qui vulgui, eh?) per muntar la Dotzena Tongada de les Històries veïnals. Si veig que no hi ha quòrum o que cap és factible , o prou trempada, ja la proposaré jo, no patiu. Serà per idees..., amb pebrots o sense.

Les inscripcions les feu als comentaris d’aquests post; al correu: historiesveinals@gmail.com o al facebook.
Recordeu de deixar nom, email i nom de blog.

Les idees per la 12a tongada, feu-ho personalment (serà secret) al meu emiliu: elveidedalt@gmail.com

D’entrada, doncs, teniu fins a finals el 30 de maig (mes de Maria, per cert) per inscriure’s. I ja sabeu, amb els inscrits, farem el sorteig dels grups de quatre membres i donarem terminis per fer les històries veïnals. Si hi ha algú que es vol apuntar i encara (encara?) no sap que són això de les Històries  veïnals, les normes de participació les  trobarà aquí. Posaré numerus clausus. Fins a 69 inscrits màxim. O sigui, que no tardeu.  Com sempre, s’accepten suborns i untatges.

Mentrestant, me’n torno a corregir el coi de galerades del llibre conjunt. Això està a punt de caramel, nengs i negnes...

Aviat novetats.

dimarts, 8 de maig del 2012

Somni d'una nit d'abril (i III)


(continuació  i final)



I va començar el sopar. Aquí tot ja va ser jalar i xerrar a parts iguals. O xerrar més que jalar. Llàstima que la nit no tingués més hores, perquè imagino que les veïnes tenien rotllo per estona. De xerrameca, em refereixo. Els plats anaven i venien. I a l’hora del cafè, el bingo. Un bingo especial: enlloc de números, en els targetons (fet ex professo per la Comissió) hi havia els noms dels 102 blocaires que han participat en les HV al llarg d’aquest temps. El bingo va ser conduït pel Barbollaire que es va posar en el paper de ple i esplèndidament franquejat ara de la Cris V/N, ara de la MK. Tot i les reticències inicials, tots tres van estar a l‘alçada (a la MK el micro li agrada més que un gelat a un nen petit: ja deia jo que la noia ha nascut per l’espectacle). Les línies anaven caient a poc a poc entre comentari i comentari dels “bingueros”. Perquè cada línia tenia premi! Piruletes a go-go. I el premi final va ser per... la Xurri! Una pilota de futbol! (algunes males veus havien fet córrer la brama que el premi era aguantar una setmana al veidedalt a casa; a pan y cuchillo; hagués estat una ganga, aviso: planxo de meravella i faig coulants de xocolata a ulls clucs).  La pilota la vam signar tots els que  vam voler; com un premi de hat trick . Serà la pilota amb què jugarem el proper partit les Maleruveïnes FC.

I després del cafè, les postres. I sorpresa! Tres pastissos entren a la sala conduits pel Rafel, la Gerònima i l’Arare al so del “per molts anys, per molts anys,...”. Apagada col·lectiva de les espelmes amb un número 10 gegantí al capdamunt. Tallades de pastís a l’estil noces d’argent. I a endrapar!

Ja passada la mitjanit, cal anar tancant la paradeta. Abans calia acabar el microrelats que havíem penjat a la paret. Onze fulls amb onze frases que havien escrits els més “onze magnífics” assidus a les HV i que els assistents havien de continuar. Per ordre alfabètic: l’Arare (Des del meu mar), L’Avi, la Joana (Llum de dona), el Puji (La Cullerada), el Robertinhos, la Carme Rosanas (Col·lecció de moments), el Té la Mà, Maria, la Violette, la Xurri (Post-its sacados de la papelera), i la Zel (Ara mateix). Ens va faltar en Carles Mulet (Nausica). La Comissió el va suplir.

Abans de sortir cal agafar el llibre del bookcrossing. “Què t’ha tocat a tu?” “Doncs mira el meu...?” I, la gent, satisfeta i feliç. començava a desfilar. I en fi, i entre somriures, promeses de reencontres, petons i abraçades i més petons i més abraçades, la gent va anar desfilant al seu cau. Els mes noctàmbuls, van anar a rebentar algun local del Raval. Però això ja és una altra història que no cal explicar.

El que sí vull explicar és el següent. Seria injust no acabar aquesta glossa sense reconèixer els agraïments. Primer als gestors de la Sala L’Horiginal, que ens van cedir l’espai i  van col·laborar en tot allò que els vam demanar. A tots els blocaires que vau  venir, alguns de força lluny per cert, i això cal tenir-ho en compte.  I en darrer lloc, a tots els membres de la Comissió Organitzadora del Sopar Veïnal que han contribuït  a fer d’aquesta nit una nit especial: la Carina (del Gant d’Allie) i la Glòria (de Glo.bos.blog), a càrrec de la recepció dels assistents, a l’Helena (de +q1000 plabras) que ens ha immortalitzant a tots amb la seva càmera;  a la Joana (Llum de dona) i la  Gerònima(de Llampec i trons), que han organitzat les lectures i el bingo i han mantingut una intens contacte amb tots vosaltres i són responsables d’alguns dels gadgets aquí presents, juntament amb la Srta. Mikis (del Srta Tiquismiquis) que ha donat suport divers a totes les propostes; al Robertinhos(d’un blog impronunciable) que estava a càrrec de la banda sonora de la vetllada (una banda sonora que tots podrem compartir a Spotify, per cert). Però si hi ha algú que té la culpa que tot això comencés a prendre forma un dia i s’hagi pogut dur a terme, té un nom i cognom: és una persona entranyable i que aprecio, estimo i admiro amb gran mesura, la RaTeta Miquey (de la Rateta Miquey i els seus pensaments). Va ser ella de qui va partir la idea i qui ens ha embolicat a tots. Al César el que és del César. I la tropa, a pencar!

Un agraïment a tots ells i elles, i a tots vosaltres.

PS
I anem escalfant motors per a unes 12 Històries veïnals, o no hi ha collons?


Somni d'una nit d'abril (II)

(continuació)



Després d'anar despertant-se del somni soporífer en què havien caigut alguns assistents en sentir les paraules del veidedalt (els veïns solen ser gent de mala vida i costums noctàmbuls, ja se sap, i van cansats, els pobres), va començar la festa de debò.

Primer, després de les paraules en clau que havia preparat la Llum de dona.

Algú va entendre res?) Doncs era la frase en clau per arrencar la vetllada literària...,  ivan sortir a l'escenari els quatre mosqueters, a saber, i per odre d'aparició:

Robertinhos,  Violette, Josep Manel i Mar. Es tractava de llegir un dels relats de les HV. Els dos primers eren autors reals del relat (cacofonia!). Els dos segons, no. Però coneixíem les seves aptituds lectores i els vam convidar a substituit la Uribetty i la Cau de Llunes que vés a saber tu en quins baixos fons blogosfèrics es deuen moure ara. I vsn accedir! I gratis! El relat escollit va ser "9 mm", de la tercera tongada. Un conte on hi ha de tot: amor, sexe i assassinats. Una autèntica joia de les HV. Hi ha  cap HV que no tingui cap de les tres coses? No cal dir que la prosòdia dels lectors va ser de nivell. I més de nivell va ser quan, en acabat el relat, cadascun dels quatre va explicar perquè havien participat en les HV i què els havia representat la seva participació. Aleshores es va descobrir tot el percal: el Robertinhos va confessar que ho feia per diners (el veidedalt el té a sou), el Josep Manel ho va fer un cop i per equivocació, la Mar no sabia de què li parlaven -ella venia a jalar i prou- i la Violette va confessar que era per pura compassió caricativa. 


Val... no es pot fer conya. La veritat, voleu? Doncs no cal dir que les paraules van ser prou emotives. Fins i tot em permeto transcriure aquí els que va llegir en Josep Manel. Chapaeu company!

“Les històries veïnals em fan pensar sovint en aquella magnífica pel·lícula de Robert Altman, “Vides Creuades”. No pel tràfec d’històries que van trobant-se al llarg del metratge, i que van configurant el destí dels personatges que hi apareixen. En aquest cas, més bé, són els personatges, els diferents habitants d’una comunitat veïnal imaginària, els que van cabdellant i descabdellant històries que en realitat no protagonitzen  (o potser sí), i que van omplint d’argument l’espai virtual que els aplega.

Tot sota I l’atzarosa mà del president de l’escala que ens relliga i ens mena a la coincidència. No com un déu bíblic que ens predestina a patir (bé, patir si pateixes si ets l’últim i et toca tancar la història), sinó com un crupier que ens baralla i ens reparteix sobre l’estora del replà, esperant que donem bon joc. Perquè ací no importa tant el premi com que la partida sigui ben llarga.”

Del que va dir el Robertinhos no ho sé perquè no el vaig escoltar gaire (crec que parlava del Maresme o de futbol). Sé que la Mar, un encant de dona, es va comprometre a fitxar a la propera tongada (no te n'escapes!). I no cal dir que encara duc el mocador impol·lutment babejat de les paraules que ens va dedicar la Violette. Per això té categoria de musa a Blogville. Impagables les paraules de tots quatre.

Després de tant magna event, va venir un altre que no es quedava curt: la lectura d'una estrena mundial. La lectura del Primer microrelat veïnal entre 35 dels assistents (vaja, quasi tots!). Ja que venien, que almenys penquéssin una mica la gent, no?  Així,  es va repartir uns fulls on era escrit el microrelat (jo me'l sé de memòria, eh?) i s'atorgava una frase a cadascú. Abans, ens vam numerar en veu alta  (els que heu fet la mili sabeu de què parlo ("¡Coño! ¡Numérense!"). Com era lògic hi havia números repetits (Joana! Cris!) i jo tenia el 69. Si no passessin aquestes coses, això no serien les HV! Després de desfer l'entrellat va començar la lectura que va anar com una seda i ens va posar els pèls de punta. Cómo escarpias, que diria aquell. Collons, si s'entenia i tot! I fins i tot una madrilenya infiltrada ens va llegir una frase en català! (merci, Maite!) És que som la repera!



I després del microrelat, una altra sorpresa de darrera hora: un conte, a pèl, a càrrec del Palimp. Un cuentista de pro. Ens va fer una versió lliure d'un relat de la setena tongada, aquella dels set pecats capítals, recordeu? El conte era "Buffy, la cazavampiros". Un relat on, com no, havia d'haver amor, sexe i assassinats.

I per acabar la festa literària, va venir la nota lírica de la nit. Uns parells d'ulls marítims i les veus més cadencioses de la catosfera van fer, a duo, la lectura del Primer Renga veïnal (primer i únic, ara per ara). Ja sabeu què és un renga, oi? No un regla ni tenir la ídem, eh? És un poema fet per diversos poetes, vers a vers, com deia el Machado. La Khalina, i la Cris V/N van fer una lectura mà a mà que va encandilar el públic, que va caure rendit als seus peus. Collons, si és que sabem fer poesia i tot! 

Aplaudiments per tots. Onada col.lectiva i barra lliure (de beguda, eh?) i quinze minuts de xerrera fins a l'hora de sopar. 

Mentrestant, el respectable anava  omplint els fulls penjats a la paret, preparats per la Comissió, on els "onze magnífics" (els onze veïns i veïnes que han participat en totes les deu tongades de les HV initerrompudament des de l'inici) van escriure una frase perquè els assitents acabesssin, amb deu frases més, cada un dels relats. I així, d'una tongada, teniem feta l'Onzena Tongada de les HV. Digueu-nos tontos. Ja les anirem penjant... I qui són els 11 magnífics? Doncs (per odre alfbètic, que no d'edat): Arare, Carles Mulet, Carme Rosanas, L'Avi, Llum de dona, Puji, Robertinhos, Té la Mà Maria -llegeixis seguit i sense pausa-, Violette, Xurri, i Zel.

I els que volien immortalitzar-se, doncs ho feien davant el photocall preparat per l'ocasió. Sota l¡aenta mirada de l'ull de la càmera de l'Helena. En solitari, parella o trios. I alguns en grup!  Vaja, igual igualet que a les nits del replans de Blogville. Alguna mostra les veieu aquí. La resta on jo surti, m'haureu de subornar.

I el bagul del bookscrossing, perfectament tunejat per la Srta. Mikis i la Joana, seguia omplint-se de llibres.



I així anava passant la nit. I les cobradores del frac, la Glòria i la Carina, que no duien frac sinó un somiure turgent de mig pam que feia que tots es rendissin sota la seva mirada a pagar la quota veïnal sense piular, anaven fent comptes (no fos cas que el Barbollaire se n'anés sense pagar)...


I així ens preparàvem per sopar i per alguna sorpresa més.

Demà, seguim. 

I acabem.

(continuarà)