diumenge, 15 d’abril del 2012

Somni d'una nit d'abril (I)


Som a L'Horiginal, una sala amb molt de pedigree a la Barcelona literària del moment. Una dissabte a la tarda d'un 14 d'abril. 

La gent va arribant a l'hora convinguda. Són  gent ferma i complidora, no es pot negar. Abraçades, encaixades i petons a dojo (sense llengua, però). Retrobaments i desvirtualitzacions (que no desvirgacions). Pagament reglamentari de la quota veïnal i etiquetatge personalitzat arran del pit. Somriures, bromes i anècdotes que van i vénen., de rondalla en rondalla.  Photocall oficial a càrrec de la nostra fotògrafa oficial de Blogville. Lliurament del llibre pel bookscrossing final  en un bagul formosament decorat ("Hosti! Jo no l'he dut embolicat!) i copeta de vi i patates per anar fent temps. "Què si jo sóc tal...", "Què si tu ets tal qual..." "Que quin vestit em porta aquella...","Que què guapo és el veí!", "Que què lleig el Barbollaire...", "Que qui és aquest tanoca de negre...?", "Que jo et feia més gran...", "I jo més prima..", "Que quan es jala aquí...", etc.

En un moment donat, arrenca el vídeo de presentació veïnal i es fa el silenci a  la sala  Comença, doncs, LA FESTA. I a tres quarts de vuit; a l'hora convinguda per la Comissió Blocaire del Sopar Veïnal (una gent de mal viure que no feia més que enredar, donar la tabarra i posar-me dels nervis), a mi em va donar per pujar a l'escenari i, enlloc de fer el numeret d'estriptease que havíem assajat amb el Paseante [carallot!,  el que et vas perdre: 26 donzelles pul·lulant tota la nit buscant-te], i deixo anar un discurset cap el respectable que havia assajat mil cops al mirall i que  horror!, hauria d'improvisar amb els papers caiguts pel terra. Els nervis, ja se sap... Això sí, la gent molt educada i fent veure que escoltava. Al final  algun aplaudiment (per una claca a sou, és clar). Unes paraules de benvinguda que vaig intitular "Somni d'una nit d'abril". I que aquí us deixo per a la Memòria i  desagravi de tots.

_____________________________

Somni d’un nit d’abril

"Mireu. Avui estic content perquè és un dia especial. Alguns pensareu que és especial perquè és14 d’abril. És cert. Podríem aprofitar que som aquí reunits, signar un manifest i declarar la instauració la República blocaire (que no la d’Ikea). No sé si som prou gent en aquesta sala, però segur que seríem prou valents. Però no estem avui, aquí, per això.

Alguns direu que és especial perquè som a una setmana de Sant Jordi, i això, a uns lletraferits malaltissos i romàntics picapedrers com nosaltres és una data que ens agrada i ens motiva. Però tampoc és aquest el motiu.

Alguns direu que és especial perquè d’aquí uns setmana hi haurà el partit de l’any. Confesso que amb els de la Comissió havíem previst fer aquesta trobada la setmana vinent, però quan ho vam comentar a les directives del Barça i el Madrid ens van demanar que avancéssim nosaltres la data, no fos que els traguéssim protagonisme. I com que som bona gent, els vam fer cas.

Alguns direu que avui és un dia especial perquè som aquí per celebrar una festa.  I que som aquí per celebrar un sopar. I per posar rostres a uns nicks que des de fa temps llegim en blogs personals.

I és cert. Per tot això que he dit, ja paga la pena ser-hi.

Però hi ha una cosa més important, encara. És cert que estem aquí per fer-nos unes fotos, per veure uns vídeos, per escoltar unes músiques, per fer unes lectures conjuntes, per intercanviar llibres, per jugar una estona i per xerrar. Per xerrar molt. Oi, veïnes? Però encara hi ha una cosa més important que ens aplega.

Algú un cop algú va dir una frase cèlebre. I have I dream. "Jo vaig tenir un somni."

Jo també vaig tenir un, de somni, fa temps. 

Vaig pensar en un indret obert a tothom. Un espai on la gent es trobés d’una manera tranquil·la, sense censures ni prejudicis. Aquest espai existia i existeix, i exisitirà. I es diu internet. Per això és tan potent i tan temut alhora.

Però el meu somni era més modest. Albirava tan sols trobar una petit territori, una petita illa, poblada de gent amable, divertida, encuriosida, inquieta,... per poder intercanviar relats, ressenyes, poemes, imatges, pensaments, acudits, escrits... Una petita illa on el veidedalt, el meu alter ego, es pogués créixer i fer-se gran.

I en aquest espai, fa uns quants anys, ens vam anar trobant, mig per causalitat, mig per necessitat, uns quants blocaires dels que avui som aquí.

Si em permeteu el símil, aquella petita illa es va anar poblant de nàufrags arribats d'arreu.

Jo us vaig trobar. Tu ens vas trobar. Ella ens va trobar. Nosaltres ens vam trobar. Vosaltres us vau trobar... Sembla que faci una classe de gramàtica, ara...! Aquella illa, aquell paisatge veïnal que surt al photocall de l’entrada [i que encapçala aquest post], no tenia cap mar al voltant.  Sempre ha estat un racó petit, cert; però amb uns horitzons immensos. Un indret virtual que algú, molt especial, amb un glamur de color violeta,  va batejar fa temps com a Blogville.

I ja teníem un nom per a la petita pàtria que ens acollia. Una pàtria comuna, diàfana i oberta a tothom. Una pàtria virtual. Cert. No ho oblidem. Però ben nostra.

Tambés es cert que hi ha moltes altres blogvilles arreu que naveguen en aquest oceà comú que és internet. Molts illots surant en aquest mar comú que fan un arxipèlag que algú ha anomenat la catosfera. No són illots ni millors ni pitjors, tots ells són diferents i peculiars, necessaris. I complementaris. I seguint el símil marítim -no sóc original, ja ho sé-, avui ens trobem els capitanes i capitanes de diversos vaixells que hi naveguen. Alguns, curiosament li han posat un nom semblant... 

Som molts, i venim de molts llocs i tenim moltes veus, i no sempre és fàcil de retrobar-se en un mateix port. I així, uns quants d’aquests vaixells, vam coincidir, ens vam conèixer, vam intimar i van construir petits projectes en comú. Que si el Blocaire invisible, que si el Pessebre blocaire, que si les Itineràncies poètiques, que si la Dash i Lilly, que si els Relats conjunts, que si el Calents i contents, que si les Sabates vermelles, que si Museu blocaire del disseny friki, que si el Blogs, roses i llibres, ...i tants alters que em deixo. Han estat molts projectes compartits.I  en vindran d'altres.

I un d’ells es va titular Històries veïnals.

Si la literatura és en essència creació i les xarxes socials són, en essència comunicació, era evident que de l’encontre entre tot dos móns havia de sorgir un producte singular. I així vau ajudar a construir un petit somni.
                      
I ja som al cap del carrer. És per això que avui estic content. Perquè de la virtualitat també hem passat a ser tangibles. A posar rostres i somriures. I a posar-hi la pell i la veu.

Ja ho sé: no som cap infants. No creiem en Reis Màgics. Ni en salvadors de pàtries.

Tampoc som ingenus, Ni il·luso. Senzillament som blocaires.

Però ens agrada saber que a vegades, tan sols a vegades, els somnis poden acomplir-se. 

I en els blogs, en els vostres blogs, aquests somnis, encara que només que sigui a vegades, es fan realitat.

Gràcies doncs, per se aquí i per seguir somiant plegats.

Sou collonuts!"


(continuarà)

dimecres, 11 d’abril del 2012

Darreres notícies entorn la festa i el llibre


1) Punt u.
Al sopar del dia 14 som els següents. Uns 40, amb acompanyants. Els que han pogut, volgut i sabut. Si algun blocaire s'ho repensa, encara podem fer un lloc entre veí i veïna. Sense empentes.

  1. Mar (Bocins de lluna)
  2. Joan (N'hi que neixen estomacats)
  3. Laura (MariCel)
  4. Josep Manel (Filant Prim)
  5. Rita (Illa Roja)
  6. Fra Miquel (Banc amb vistes)
  7. Kika's (Kika's log)
  8. Helena Batlle (+quemil palabras)
  9. Viuillegeix (Viuillegeix)
  10. Arare (Des del meu mar)
  11. Elfreelang (Si dubto és que sóc)
  12. Kweilan (Llibres llegits i per llegir)
  13. Xurri (Post-its sacados de la papelera)
  14. MK (Cuentos prescindibles)
  15. JordiCine (Paranoia 68)
  16. Eli (Somriure és el millor que es...)
  17. Rafel (La Cerdanya des de Can Fanga)
  18. Martí (Aquari)
  19. Khalina (Aventures i desventures de la Khalina)
  20. Cris (Cris V/N)
  21. Barbollaire (Un lloc per nosaltres)
  22. Carme Rosanas 
  23. Emily
  24. Anna (Abogada en BCN)
  25. Doommaster (Jordi Benítez)
  26. Palimp (Cuchitril Literario)
  27. Carina (El guant d'Alie)
  28. Gerònima (Llampec i trons)
  29. Carles (acompanyant Gerònima)
  30. Joana (Llum de dona)
  31. Srt. Tiquismiquis
  32. Glòria (Glo.bos.blog)
  33. Robertinhos (Too mauch strong...)
  34. Marta (La RaTeta Miquey)
  35. Violette (Violette Moulin)
  36. Fanal blau
  37. Veidedalt (Malerudeveure't)
2) Punt dos.

Al llibre de les Històries veïnals els autors/res que sortiran seran els de sota. Si voleu el llibre, ja sabeu: queden 19 dies NOMÉS per arribar als 2.000 euros requerits per l'edicióa Verkami  estem a la meitat (945 €). Collons! Que només cadascú enganxi a un conegut/da a la proposta hi arribem. Esteu adormits o què? Clique aquí i deixeu la vostra aportació emparaulada. El dia 30 d'abril és el dia D: o caixa o faixa: o tenim els diners o al garete. I és una llàstima, no?

Els 88 autors amb relats (almenys amb un relat; que n'hi molts que en tenen dos i alguns tres, quatre, cinc i fins i tot, una veïna, sis!)


Agnès Llorens
Alatrencada
Alepsi
Andrea
Anna (Biblosfera)
Anna Sentiments
Anna Tarambana
Antígona
Arare
Barbollarire
Cafè amb llet
Carina
Carles Mulet
Carme Fortià
Carme Rosanas
Cau de llunes
Cèlia
Clara
Clint
Cruella
Déjà Vie
Duschgel
El veí de dalt
Eli
Elur
Emily
Euria
Far
Filadora
Gabriel
Gaby
Gatot
Glo.bos
Grum
Hypatia
Jane Muller
Jesús Tibau
Jo Mateixa
Joan Guasch
Joana
Jordi Casanova
Josep Braut
Josep Manel
Júlia Costa
Khalina
Lady Griselda
Laura T. Marcel
La Xica de Reykiavik
L'Avi
Lluna
Marinetix
Metamorfosi
Monyofiné
Montse
Núria Turpal
Núrua Aupí
Òscar
Palimp
Palito
Paseante
Petit far
Pratinsky
Puji
Raquel
Rateta
Ricderiure
Robertinhos
Rosalita
Sani Girona
Sergi G. Osset
Sergi Rovira
Sol Solet
Sr. Villet
Srta. Mikis
Tals
The Silver blue sea
Té la Mà Maria
Trillina
Trina Milán
Uriberty
Vida
Violette
Vuillegeix
Vullunestuc
Xurri
Yaiza
Zel
Zinc







 Àpali!


dimarts, 10 d’abril del 2012

Som a l'Equador...

No, no em refereixo al país sud-americà. Vull dir que en ple equador del projecte de l'edició de les Històries veïnals ens troben al bell mig de tot: som 46 mecenes, tenim 905 euros i ens queden 20 dies per arribar als 2.000. Caldrà seguir donant alguna empenta a tot plegat...

Si sabeu on es pot fer ressò del projecte, no us en estigueu!

Mireu: avui sortim a La Vanguardia digital!


I com a premi per la vostra fidelitat, mentrestant, us deixo un dels cadàvers exquisits fets entre els veïns i veïnes que apareixeran al llibre. Si el traiem..., és clar.


Cadàver exquisit 1

1.     La nit és una aventura al pit d’una dona
2.     que es deixa acariciar per flonja seda irisada,
3.     exquisida, imprudent i eixelebrada, ha caigut de l’escambell.
4.     —Mengen ferros dels fogons
5.     escabortant el caliu de flaires de compota i canyella—
6.     bruna, sobre la teva orografia color de cafè amb llet.
7.     Regalimant encara pels llavis mig oberts, ulls clucs, cos calent,
8.     conjurant miralls tous que no mirem
9.     i no veuen res més que la boira
        translúcida damunt el riu silent.
10.     M’envaeix el cap i em difumina els pensaments
11.     recurrents
        que sacsegen les ments
            amb insans elements
                com punyals punyents.
12.     Paraules surant en l’aire
    espases forjades d’amor incomprès.
13.     Qui no ha rebut besades d’ignorància?
14.     Tot canviaria si tornéssim al primer vagit del palp dels dits
15.     mentre resseguia una pell que es confonia amb el cel.
16.     Tanco els ulls i deixo que l’aigua em llisqui coll avall
17.     com les pedres de riu.
18.     Descobreixo la soledat de la contingència
    desada a l’esborrany dels seus llavis
    i em mirar-los, vull mossegar-los fins la sacietat
    per després ansiosament llepar-los
    i més tard, en reviure l’ansietat
    deixar-nos caure, extenuats.
19.     Y cansados de este viaje sin razón
    ellos piden sabiamente
20.     fent realitat allò que té in mente, clourà fort els punys...
21.     forts i marcats pels anys
22.     perduts entre la mar
23.     en la paz de su quietud.
24.     Mi mirada relajada ante la tempestad
    intensa de tus ojos.
25.     Demà serà massa tard, com deia,
    “todo seran gozos”
26.     Escoltar aquest mot em desperta sensacions llunyanes i oblidades
27.     i tanmateix, tantes vegades repetides.
28.     I amb un somriure li vaig picar l’ullet.
29.     Caminat com un pelegrí, arribà a la font
30.    de riqueses, plaers, menyspreus,
    de vides i malsons!
31.     Feres indòmites i salvatges devoren les entranyes de la carronya humana,
32.     adjectiu per descriure
        teòricament
            animals que pensen.
33.     Ben curulls de tardança els cupidos l’arc tensen;
34.     tensen la mirada, tiben el cos, i la rigidesa de les seves paraules,
36.     s’apaga, per indefinida, la mai descrita.
36.     Si está tan claro, tan decidido
    porque no termino de aceptarlo,
    porque no acepto las voces que vomitas,
    que duelen, que golpean...
    porque no acabo con esto.
    Entonces vuelvo.
37.     Torno a casa per Nadal, com un vulgar “Almendro”;.
38.     almendro apenas florecido
    con la primavera temprana que juguetea inocente,
39.     —inocente perversión.
40.     Absurda mirada, ridícula sensació,
    sento que balla, dansa, riu. Formigueig.
41.     L’amor el fa parar boig
42.     o anat de l’olla, és igual: Exquisit, al final!


Autors per ordre d’aparició:
0. El veí de dalt
1. Duschgel
2. Arare
3. Cruella
4. Joana
5. Anna
6. Metamorfosi
7. The silver blue sea
8. Júlia Costa
9. Carme Rosanas
10. L’Avi
11. Robertinhos
12. Lady Griselda
13. Carles Mulet
14. Musa
15. Elizq
16. Jesús M. Tibau
17. Babèlia
18. Jo Mateixa
19. Gaby
20. Zel   
21. Euria
22. Joan Ignasi Llinàs
23. Xurri
24. Palito
25. Té la Mà, Maria
26. Violette Moulin
27. Clint
28. Núria Aupí
29. Sol solet
30. Carme Fortià
31. Marinetix
32. Uriberty
33. Alatrencada
34. La veïna de sota
35. Raquel
36. Andrea
37. Puji
38. Caliope
39. Palimp
40. Alepsi
41. Sir Villet
42. Cau de llunes