Mentre avancen els relats de la 14 Tongada, deixo aquí la primera frase del microrelat veïnal. Recordeu: 240 caràcters com a màxim (inclosos espais)! Jo a mesura que els escriviu i els passeu al següent de la llista i jo els rebi, els aniré col.locant aquí.
1.
Va baixar del tren. Premia fort la bossa on duia la pistola. Esperava que la policia no el busqués lluny del seu país. Va agafar un taxi i va mostrar al conductor l’adreça que duia escrita . Va trucar el timbre. Una nena li obrí la porta. (elveidedalt, Malerudeveure't)
2.
Sense esperar que ningú li digués res va empènyer la porta i una mica nerviós va preguntar:
—Què no hi
és ta mare?
La nena no badà
boca. Del fons del passadís en sortia un fort soroll. Amb la bossa ben agafada
s'hi va dirigir silenciosament. (Alba, Salva't si pots)
3.
3.
La dona el va mirar sense deixar
de remenar una pila de papers.
—Aquí tens
les fotos i els calers.
I va girar
per marxar per on havia vingut, tremolós i content de no haver necessitat la pistola.
Però ella el va aturar.
—No m'has
dit quin nom hi vols a la nova documentació.
—Walter
White. (Clint, A tot Bloc)
4.
4.
—En tinc un altre amb aquest nom,
però tant se val. Qui sap si no és mort, ja – li espetà mentre li oferia una
cigarreta.
Baixà
ràpidament. Al portal l’esperava un home a qui recordava vagament haver vist
amb anterioritat.
Es mirà
altre cop el taxista. Tornà a acaronar la pistola. Sol, en mans de desconeguts, cap rostre li
mereixia confiança. No recordava si era algú a qui havia vist al tren. Deixaria
la vida abans de deixar-se prendre el convit a l’ambaixada catalana a Praga. (Zel, Ara mateix)
6.
6.
Va començar a ploure. Mai li havia agradat la pluja i menys a
l’hivern. Amb tot, al taxi no feia fred. La calefacció estava molt forta.
L’ambient era asfixiant. Li costava respirar, s’estava marejant. Els vidres s’havien entelat (Khalina, Aventures i pensaments de la Khalina)
7.
7.
Volia oblidar i, tanmateix, el record de tot plegat li
cremava més que mai. Perdut, amb el cor encongit i capficat com estava no se
n'havia adonat que el taxista el mirava impacient. Féu un mig somriure forçat
de disculpa i baixà precipitadament. (Mar, Bocins de lluna)
8.
8.
Va baixar i es va quedar allà despistat. No veia l'ambaixada catalana enlloc i va preguntar-ho. Va entendre
que era una mica lluny. No volia més contactes amb desconeguts sospitosos
i va decidir caminar. Una dona va dir: Però, on vas, ara? (Carme
Rosanas; Col·lecció de moments)
9.
9.
Te estaba esperando —dijo la mujer— Sígueme, rápido. Le tomó de
la mano y sin darle tiempo a reaccionar lo llevó a un callejón, y mientras
abría una puerta le susurró: «Te están
buscando, aquí estarás seguro, conmigo». Le sonrió. (Palimp, Cuchitril literario)
10.
No estava preparat pel que l'esperava. La dona el va agafar fort de la mà i el va empènyer a dins. Els seus ulls hagueren d’habituar-se a la foscor. L’olor i la densitat llefiscosa d'aquell espai el va envair pertot. Davant seu s’obria un passadís estret que algú, anys enrere, havia pintat de vermell. (MK, Cuentos prescindibles)
11.
10.
No estava preparat pel que l'esperava. La dona el va agafar fort de la mà i el va empènyer a dins. Els seus ulls hagueren d’habituar-se a la foscor. L’olor i la densitat llefiscosa d'aquell espai el va envair pertot. Davant seu s’obria un passadís estret que algú, anys enrere, havia pintat de vermell. (MK, Cuentos prescindibles)
11.
La dona continuava parlant, però
ell no sentia res. Mirava les parets escrostonades i el cap li rodava. Per
sorpresa de la dona, caigué desmaiat.
—Pero, qué te pasa?— féu ella, inclinant-se-li al damunt. (Arare, Des del meu mar)
12.
12.
No hi hagué resposta. Aleshores, la dona li prengué la pistola, bo i guardant-se-la a la butxaca. Tanmateix, allò no era el que buscava. Regirà al bossa. (Edgar, La magia de les lletres)
13.
Quan es recuperà s’adonà que estava sol. Instintivament va palpar les butxaques i trobà a faltar la pistola. A les palpentes buscà la bossa, i tot seguit palpà la vora baixa del pantaló dret. Es tranquil·litzà: encara era allà. Qui fos, no ho havia descobert... (Sílvia, Els gustos reunits)
14.
13.
Quan es recuperà s’adonà que estava sol. Instintivament va palpar les butxaques i trobà a faltar la pistola. A les palpentes buscà la bossa, i tot seguit palpà la vora baixa del pantaló dret. Es tranquil·litzà: encara era allà. Qui fos, no ho havia descobert... (Sílvia, Els gustos reunits)
14.
S’incorporà. El cap li rodava. Va desfer el camí i seguí la
vermellor del passadís. “Qui era aquella dona?” es preguntà. Al fons, veié una
claror i respirà alleujat. Hi havia un objecte a l'ampit de la porta. Segur que no hi era abans. L’agafà entre les mans i l’observà atentament… (Mark Olsson, En breve, más cuentos)
15.
15.
Era un explosiu molt potent. Els
monàrquics volien que ell l’activara durant la festa de l’única ambaixada que
Catalunya tenia al món: Txèquia. Catalunya era un caos, ocupada per forces de
l’ONU i amb una guerra civil entre republicans i monàrquics, partidaris aquests
dels Habsburg, a qui la burgesia havia ofert la corona. (Dissortat, En el bosque de la larga espera).
16.
16.
No entenia res, qui era aquella
dóna, perquè l'havia deixat inconscient i traslladat on havia d'acabar la
feina? Tant era, havia de seguir abans que fos massa tard... Es començà a
descosir els pantalons quan li semblà veure una ombra. (Carme
Fortià,
17.
Era ella altra vegada. Ell va dissimular pujant la mà fins l’entrecuix,
sorpresa de veure com estava palpant-se, li va dir:
–Encara tens humor per eixes coses?
–No he parat de pensar-hi des que t’he vist.
Ella va fregar la seua mà, acompanyant-li el moviment rítmic, les boques es
van buscar, les llengües es van trobar. (Monyofiné; Fantasia i erotisme)
18.
No pot seguir, ha
de desfer-se d'aquest atracció fatal que l'atrapa i no el deixa pensar ni
actuar.
A ell no li pot
passar això, va superar amb èxit totes les proves del dur entrenament.
Cal tenir sang
freda i seguir el pla establert, no hi ha marxa enrere...(Montse Pes; Fons d’armari).
19.
Retrocedí per refusar
l’imminent relació, havia de fer valdre el seu entrenament. Ella com a reacció
deixà caure el vestit, mostrant una nuesa perfecte i postrant-se
de genolls davant seu, arrossegà sense resistència els pantalons avall.... (Garbí24; Garbi64)
20.
«No, els pantalons no!», li cridà de sobte la consciència. Se’ls pujà depressa i ella s’adonà
que amagava quelcom.
—No em deixaràs així, oi? —va preguntar-li fent-se
la boja, amb les mans als camals. Ell va provar de desempallegar-se’n. (Duschgel; Gel de ducha II)
21.
De sobte, un ensordidor soroll
li va fer tancar els ulls. Quan els obrí de nou, veié a la misteriosa dona
estesa immòbil davant seu. Un rierol de sang brollava del seu cap. Li agafà
l'objecte de la mà i sortí corrents, sense pantalons. (GingebreMan)
22.
Les coses no anaven com
esperava. I la missió s’havia d’acomplir. Es posà els pantalons i agafà un taxi
per anar a l’ambaixada.
—Encara no t’han pelat,
nano? —era el mateix xofer.
—Em segueixes? —va dir, mentre buscava la
pistola sota l’aixella. (Glòria Bosch; Globos.blog)
23.
23.
Aquella missió cada cop era més perillosa i per
postres, encara agafaria un refredat. A l’ambaixada, entrà en una
habitació plena d'uniformes blancs. Sentí veus i s'amagà dins un
armari. Intenta pensar però l'escalfor el feu endormiscar. (Srta. Tiquismiquis, Ja ho heu aconseguit)
24.
En obrir els ulls una forta
llum que provenia del sostre el va
enlluernar. Va intentar moure’s,
però li va ser impossible. Estava lligat de mans i peus a una espècie de taula
de quiròfan, al seu voltant uns essers baixets vestits de blanc anaven amunt i
avall... (L'Avi ninotaire, L'Avi)
25.
En adonar-se que allò era una
taula d’un quiròfan es va esgarrifar, però va reunir el coratge per mirar-se el
pit i comprovar com els pulmons i el cor havien estan substituïts per
maquinària de titani lluent que bategava amb un so metàl·lic. (Puji, La Cullerada)
38. Viu i llegeix
|
