Els inscrits
Nota: mireu que enllaços i emails siguin correctes
· 01. Malerudeveure't (El veíde dalt); elveidedalt@hotmail.com
· 21. Eli (Somriu, és la segona millor cosa que pots fer amb la boca); eli_h_v@hotmail.com
El sorteig
Com he fet el sorteig aquest cop? Doncs no l’he fet. Senzillament, us he “liat” uns amb els altres com m’ha semblat. Alguna queixa? Doncs deixeu-la a la bústia...
Val. Hi ha una explicació i uns criteris mínims que he tingut en compte:
1) He ajuntat veïns/es que encara no havia fet cap relat conjuntament. Així podeu dir que “ho heu tocat tot al replà”! Amb els nous, això no compta, és clar.
2) Dels 36, hi havia 19 noies i 17 nois! Aish! Quasi us emparello a tots/es! He fet grups de dos nois/noies, alternant sexes; excepte en un (i no és el me, eh!). Què bonic, oi! No digueu que no sóc paritari.
3) He mirat que, qui va començar o acabar a les anteriors tongades, no repeteixi lloc.
4) I finalment, he omplert els buits com m’ha passat pel forro. I via fora!
Els grups
· Escala A: Puji; Arare; Veí de dalt; Clara
· Escala B: Violette Moulin; Joana; Carles Mulet; Viuillegeix
· Escala C: Gabriel; Carme Rosanas; Òscar; Srta. Tiquismiquis
· Escala D: Khalina; Té la Mà Maria; Cris; L'Avi
· Escala E: Anna Tarambana; Jordi Casanovas; The Silver Blue; Gatot
· Escala F: Vullenfestuc; La Rateta Miquey; La meva perdició; Zel
· Escala G: Eli; Patrinsky; Lady Griselda; Robertinhos
· Escala H: Josep Braut; Albanta; Mossèn; Filadora
· Escala I: Xurri; Palimp; Duschgel; Paseante
Les normes de les HV (pels “novells”, bàsicament)
1. Cada escala o grup està format per quatre membres.
2. Cada grup escriurà correlativament la seva Història, en català, castellà o serbocroat.
3. El primer inicia la seva part relat. La llargària màxima està entre 15 i 20 línies. Així, al final, quedaran uns relats de 2-3 pàgines com a màxim.
4. Un cop hagi escrit la seva part (escollint una dels títols que vulgui), li passa (per correu electrònic) al segon membre del grup. I NOMES AL SEGÜENT.
4. Aquest escriu al seva part (i escull un dels tres títols que quedin) i li passa el relat al TERCER i només al TERCER. Aquest farà el mateix fins acabar el cicle.
5. El darrer membre del grup que acabi la història (i per tant, només ell/a sabrà com acaba) ME L’ENVIA A MI (i només a mi) per correu electròni (elveidedalt@hotmail.com)
6. Jo la rebo, la poleixo (si cal) i la publico al blog Històries veïnals (hhttp://historiesveinals.blogspot.com)
7. Podeu, si voleu!, afegir una imatge o música a cada una de les parts. L’heu d’enviar en format JPEG i MP3 a banda del text al següent de la llista. L’últim/a m’enviarà a mi el text final i les imatges.
El calendari de la HV 7
· Del 3 al 15 de maig: el primer de l’escala li passa al segon del grup.
· Entre el 16 al 28 de maig: el segon, li passa al tercer.
· Entre el 29 de maig al 9 de juny: el tercer al quart.
· Entre el 10 al 22 de juny: el quart acaba el relat i me’l passa a mi per publicar-lo al blog.
I ja podrem anar a fer la revetlla de Sant Joan tranquils!
El mòbil
A la HV1 va ser a partir d’una imatge amb quatre objectes. La HV2 va ser a partir de combinar noms, dates. lloc personatges històrics. La HV3 va començar amb una frase igual per tots. La HV4 va ser a partir de citar obres d’art. La HV5 van ser els “7 pecats capitals del Malerianisme”. I la HV6 es va fer a partir d’un vídeo!
Ara, la HV 7 serà viatgera. Proposo quatre indrets:
1) Machu Pichu, al Perú
2) Tombuctú, a Mali
3) Cap Súnion, a Grècia
4) Hawa Maha, el Palau dels vents, a l’Índia
Aquest indrets hauran d’aparèixer en el text. L’ordre serà el que aneu marcant en cada grup. Podeu escriure la HV que vulgueu, però en cada tros que escrigui cada veí/îna hi haurà d’aparèixer UN (i només UN) d’aquests llocs. Qui comença té avantatge per escollir, ja ho sé... La situació en què surtin pot s ser qualsevol. Pot ser part essencial del relat o tan sols una referència velada. Com vulgueu. No hi ha més norma que cadascú citi UNA d’aquestes indrets o ciutats. Ho enteneu, oi?
Ah! Enguany hi ha una NOVETAT:
Variant: “La HV 7 i mitja”, el microrelat encadenat
A banda de fer els 9 relats amb el mètode habitual, aquest cop farem un nou experiment (sense gasosa), que m’ha proposat la Rateta. Un microrelat encadenat, tot seguit. Lo vais a flipar! Com? Doncs per odre de numeració. Començo jo (1), segueix la Violette (2), després la Rateta (3) i així fins la Duschgel (35) i acabarà amb la Cris (el 36).
Això ha d’anar ràpid. Cadascú ha de seguir el relat del seu antecessor, però NOMÉS pot escriure un MÀXIM de 200 caràcters (amb espais)! Tá claro? Un microrelat CONJUNT de tots els veïns/es i alhora. Uapalà! La diferència amb el cadàver exquisit és que aquí es veurà com va evolucionant el relat (al blog Històries veïnals) . No cal esperar al final perquè tots el veieu. Per tant, quan us toqui escriure, deixeu el vostre text com un comentari al post. No cal enviar correus ni martingales. Tot a la vista de tots/es. Jo l’aniré polint i publicant com un post una frase rere l’altra. I amés ha d’estar fet com molt tard, el 22 de juny també acabat . Si tardeu més de dos dies a continuar el relat, vindré a picar-vos la porta. I la closca, si cal.
L’inici del relat és:
1. (veidedalt)
Ho tenia tot a punt. La trucada de feia dies no deixava lloc a dubtes. Calia que prengués possessió del mas que li deixava l’avi. La filla dels masovers seria a l’estació. Però hi havia una condició.
2. (violette)
No podria instal·lar-s'hi de seguida. Segons el testament el mas era seu, però primer hauria de demostrar a la gent del poble, que malgrat que creien el contrari, l’avi havia estat un home honest.
3. (ratetamiquey)
4. (carmerosanes)
5 (thebluesilver)
3. (ratetamiquey)
Na Quima de cal Mancu feia estona que també s'esperava a l'andana: "Van frescos si creuen que el mas és seu!" Era d'ella, que per això el seu fill (il·legítim) era el primer d'en Bernardo, el difunt.
4. (carmerosanes)
La trobada a l’estació va ser força tibant. Ell anava a fer una feina i la Quima a impedir que la fes. No li importaven gens els records d’adolescència que compartien. Volia la masia.
5 (thebluesilver)
I de sobte li vingué al cap aquell bes, i els seus llavis de rosella, l'abril que tot s'esdevingué, tot tornant del safareig de l'hort de l'avi. I és que no es poden escombrar els racons de la memòria.
6 (òscar)
En Pau de Cal Coix era vell, però mai havia pogut perdonar que en Bernardo no volgués casar-se amb sa filla. Faria el que fos necessari per evitar que el mas caigués en mans de qui no el mereixia.
7. (arare)
El mas romania silenciós i empolsegat, les parets brutes,les finestres tancades. I en la pesantor d’aquella atmosfera enrarida encara hi suraven els records. Paraules d’amor i crits, sospirs i plors.
El mas romania silenciós i empolsegat, les parets brutes,les finestres tancades. I en la pesantor d’aquella atmosfera enrarida encara hi suraven els records. Paraules d’amor i crits, sospirs i plors.
26 comentaris:
Bona nit, veí!
M'ha tocat una bona escala, oi? De fet només conec al Gabriel, però segur que els altres veïns són un encant. Bé jo conec un Óscar, però crec que no és el mateix a no ser que tingui més blogs. I la Tiquismiquis, ja la coneixeré.
Bé, només volia dir-te que m'has enllaçat un blog una mica passat de moda, el de moment s que va quedar ple com un ou, i t'agrairia que ho canviessis:
http://carmerosanas.blogspot.com/
Això del mig relat afegit, età molt bé, segur que surt de meravella.
Fins aviat!
Carme,
esmenat!
No podria instal·lar-s'hi de seguida. Segons el testament el mas era seu, però primer hauria de demostrar a la gent del poble, que malgrat que creien el contrari, l’avi havia estat un home honest. (200!)
Ets una canya, nena!
;-)
Jo al següent tongada m'apunto, eh? palabrita de candela.
La trobada a l’estació va ser força tibant. Ell anava a fer una feina i la Quima a impedir que la fes. No li importaven gens els records d’adolescència que compartien. Volia la masia.
(199, amb espais)
A veure... jo tinc un dubte:
El Josep Braut de la meva escala és el Josep B (L'Skorbuto)?... és que no en trobe altre!! Per mi encantadíssima que l'any passat ja li vaig seguir el relat a ell i va ser un plaer enorme, que va donar els seus fruits en la continuació de la història.
I si no és ell... em podeu dir com trobar al Josep Braut??
Gracietes i un beset
Anava a fer el mateix comentari que l'Albanta.
També encantat de tornar a col3laborar amb ella, i amb tots, a més és tot un repte ser el responsable d'encetar la història.
Salutacions als meus veïns de l'escala F, Quins equip més potent! ^_^
ai quina emoció!!!
Na Quima de cal Mancu feia estona que també s'esperava a l'andana: "van frescus si creuen que el Mas és seu!". Era d'ella que per això el seu va ser el primer fill (il·legítim) d'en Bernardo, el difunt.
200 amb espais.. ufff!!!
Aquest microrelat va abans de la Carme Rosanes.. m'havia equivocat!!!
ooooh! L'escala B!!!
Som-hi!
Però no es poden premeditar les sensacions ni dur les regnes dels racons de la memòria, i de sobte, li va venir al cap aquell bes, l'abril en que tot s'esdevingué, mentre tornaven del safareig, tot passant per l'hort de l'avi, camí avall... i els seus llavis de rosella.
M'està agradant molt aquesta mitja història... tan àgil, tan ràpida.
Ai! que encara s'arreglaran i potser la masia podrà ser de tots dos...
Bona nit, a totes les escales!
Li faig un lífting al meu text perque hi ha massa caràcters. Disculpeu-me...
"I de sobte li vingué al cap aquell bes, i els seus llavis de rosella, l'abril que tot s'esdevingué,
tot tornant del safareig de l'hort de l'avi. I és que no es poden escombrar els racons de la memòria."
Veí!!! Hi ha una errada en el meu mail....
Et poso el bo... es que has fet una barreja....
eli_h_v@hotmail.com
;-D
be, jo poso el mail que no surt !!! ... aixisigui@gmail.com ... per cert, saludo a la penya de l'escala "H" de "macHos" !!! ... SALUT
En Pau de Cal Coix era vell, però mai havia pogut perdonar que en Bernardo no volgués casar-se amb sa filla. Faria el que fos necessari per evitar que el mas caigués en mans de qui no el mereixia.
ui que aviat em toca!!!
El mas romania silenciós i empolsegat,les parets brutes,les finestres tancades.I en la pesantor d’aquella atmosfera enrarida encara hi suraven els records. Paraules d’amor i crits, sospirs i plors.
(200 sense comptar el punt final)
Mossèn! jo creia que la H era de Hembras, però bé, pot ser de macHos i d'Hembras!!! salutacions!
El tren va arribar a la seva hora, cosa impensable fa uns anys, Na Quima va pensar que quan per motius de salut, va tindre que agafar-lo, eren temps que el poble tot eren xafarderies i males interpretacions, motivades pel maleït mas
No sé si seguir en aquest post o en el proper. Ho copio
"La Quima tenia la mateixa mirada que vint anys enrere, quan li havia ensenyat tot sobre el sexe. Llavors ella ja en tenia trenta-cinc i un fill il•legítim de setze, la mateixa edat que tenia ell."
Es va aturar, sabent-la a la seva esquena contemplant-lo. I va parlar per no ningú: "no vinc a lluitar amb tu, ni a prendre res... només, torno casa."
Es va tombar i va veure uns ulls plens de desig.
disparo ara? falta el 14 Zel (ara mateix???)
Publica un comentari a l'entrada