dilluns, 15 d’octubre de 2012

I és que som la repera....


"El veí és un desastre! Ens deixa un discurset escrit per llegir-lo en el lliurament de premis i va el paio i  ni es presenta a la gala, ni re!... És el que no hi ha...
I no ens diu ni ase ni bèstia després...Tros de carallot!"

Això és el que deurien pensar els organitzadors de la gala Premis C@ts  que es va fer diumenge passat al vespre. Ja podien anara esperant, ja... Jo m'havia apuntat a l'agenda que la gala es feia... al terrat de casa!,  i per això l'havia engalanat amb senefes, girnaldes, llums i espelmes, a banda de tenir un parell de taules curulles de canapès i dos cossis amb gel amb cerveses, tòniques (pels cubates)  i cava. 

Quan ja era ja mitja  nit passada i estava més sol que un mussol, ja vaig veure que alguna cosa no rutllava. Bé, jo ja no rutllava feia  estona perquè una ampolla de whisky i dos de cava me les havia engiponades entre pit i espatlla tot solet. I dels canapès, només quedaven els de formatge, que a mi no m'agraden.

Resulta que baixo a baix al replà -fent tentines per les escales, però amb molta diginitat- a llençar les escombraries i em trobo el porter que em diu:

"A bones hores, mestre!", mentre recollia amb l'escombra tot de confetis i agafava d'un racó un tanga que alguna noia s'hauria tret amb l'excitació del moment. Aleshores, despertatnt-me,  ho vaig veure clar, com el Foix.

"Però... era aqui a baix...?"

"Si home, que no heu sentit els crits d'alegria?" I les ovacions cada cop que es donava un premi?"

Ara ja veig que a banda de senil, sordejo. En fi, estic fet un quadre. De Pollock.

"O sigui que ni us heu assabentat que us han donat un premi?"
"Com? A mi?"
"No, home, a la Santa Inquisició si us sembla..."
"Quin, doncs?"
"Al  blog seu; aquell deles Histèries veïnals. Com a millor blog participatiu"
"Histèries? Voldrà  dir Històries..."
No sé, la collonada questa que vostè s'empesaca amb quatre sonats més...!
"Però si són mé de cent veïns!
"Doncs això: cent sonats!"
"Què m'està dient! I jo així, amb aquests cabells i els calçotets sense estrenar. I miri que al competència era dura...Però això està molt bé"
"Collonades... Miri com m'ho han deixat tot... Tingui, m'han doant això per si el veia i per si ho vol posar allà on li capiga...(això ho diu ell que des que sap que sóc el que li foto la propaganda comercial a la bústia, me la té jurada).
"Oh, i tant que m'ho poso! Ara mateix i aquí sota! Miri:"



Doncs ja sabeu veïns i veïnes. Podeu dir amb indissinulat orgull que als veïns del replà, uns conjunt de veïns de la  catosfera ens han donat un premi...Felciitats compartides!
Com? Què dieu? Que si he subornat el jurat? Per qui m'heu pres? Be, val..., ho confesso...,  algun pernil sotamà els vaig fer arribar, d'acord...Però era del Condis, eh! I què dieu? Que si em quedo tota la pasta gansa  del premi? I ca! Ara mateix vaig a veure al Mas Cullell i amb la dotació rebuda, estic segur que pot eixugar el dèficit de mig departament de Cultura i ja no cal demanar rescat ni a les Espanyes ni a les Amèriques. Generós que és un! Perquè després digueu... Bé, amb el que em sobri, algun viatget en creuer al Carib em puc permetre...No us sabrà greu, oi? Potser em queda un plaça, a sortejar...

Ahi queda.

I per cert, ara recordo que ens falta acabar un relat de la dotzena tongada i que el microrelat, ja està a les acaballes. A veure si abans de la Indepedència podem fer-ne un altra tongada de les Històries veïnals, que m'avorreixo...

En fi: felcitats compartides amb tot@s! Abraçades a ells i petonassos a dojo per elles...
I enhorabona als organitzadors. Tot una feinada, eh! Ja es veu amb com heu deixat de llardós el replà...L'any que ve, llogueu el Palau. Ja us passaré un contacte que tinc, si us cal.. Un tal Millet...

PS 
Per cert, de qui era el tanga?
PSS
Queden algunes birres en fred...Algú puja a fer un brindis?

7 comentaris:

El porquet ha dit...

Jo que t'havia guardat dues dotzenes d'ampolles de cava (i alguna ampolleta espirituosa) i me les vaig haver de beure totes jo! ;p

Enhorabona crack! Un autèntic animador de la catosfera, el nostre cheerleader!

Carme ha dit...

Veí, ets un desastre! O no, perquè he de dir que l'has clavat i que m'has llegit el pensament... no puc parlar pels altres organitzadors dels cats però jo ... ben bé com dius... :D

Dit això et felicito i ens felicito tots per aquest premi...

Ah! i què més voldria jo que tenir un pernilet, ni que fos del Condis, però un cop més re de re... ;)

Abraçades veïns i veïnes... I a seguir endavant amb les nostre "histèries veïnals"... que no hi ha com passar-s'ho bé!

Sílvia ha dit...

Moltes felicitats! quin tip de riure que m'he fet llegint la teva retransmissió difallida... Petons

Alba ha dit...

heheh! Un despiste el pot tenir qualsevol, però la gala c@ts.... estava claríssim que es feia a baix i no a dalt!!!! ;)

MOLTES FELICITATS pel premi!!!

viu i llegeix ha dit...

i jo que pensava que el premi es decidia entre Nadal i Sant Esteve..... felicitats, xiquet, la placa et quedarà molt bé al menjador ... i tu segueix fotent la pallissa al veïnat que ens ho passem bé, amb premis o sense

El veí de dalt ha dit...

Porquet,
ja me comprat un pom-pom de plomes per la propera festa...

Carme,
seguirem fen histèria...vull dir, història.

Sílvia,
d'això es tracta: de riure.

Alba,
el proper cop, em compro un post-it

Bloguillibres ha dit...

Us citem en aquesta entrada sobre la literatura digital: Felicitats pel premi.
http://literaturatrespuntzero.wordpress.com/2012/11/11/tres-tipus-de-literatura-digital/