L'Avi + El vei de dalt = L'AVIVEI, essaela

La vida té atzaroses coincidències, i el món dels blogs, les potencien. Fa uns dies vaig sentir que tustaven la porta:

- Toc, toc
–Sí…?

-Veí, sóc l’Avi.

–Coi, Avi, quan de temps sense saber de vós…! Enfeinat, oi? Passeu, passeu,...

-Si noi; la ràdio, els gargots que he de lliurar als diaris, el nét,…vaig de cul. I vós, com aneu?

-També liat, ja sap. L’escala no para de moure’s. Si voleu feina, jo us en passo.

-Home, d’això venia a parlar. Però abans...un qüisquet no tindríeu?

-Ui, perdona! Seu aquí i en xerrem… Ara vinc. Amb gel, oi?

Després de xerrar de les banalitats habituals (dones, política i rock’nd roll), entrem en matèria.

-Vostè dirà mestre –li demano, encuriosit.

-Tinc una proposta a fer-vos...

–Menys diners, el que vulgueu, Avi.

-Doncs que et sembla si faig un còmic amb el material de les Històries veïnals?

El forat que tinc al sostre és del bot que vaig fotre de la cadira estant.

-Què em dieu! Un còmic! Ho faríeu?

-Doncs sí, em sembla que hi ha bon material i ara, tinc un parèntesi de feina i ja sabeu que a mi em va la marxa..

-Però ho dieu per editar-ho?

-És clar! Però això ho hauríem de buscar després, un cop fet...O donar veus abans.

-I coneixeu algú?

-Algú sí. Però molts són editorials en castellà, o de fora d’aquí.

-I és clar, nosaltres ho farem en català...

-Es podria traduir...

–Ja... Però no. Entenc que ho hem escrit en català i en català s’ha de fer...

Tots dos vam fer un llarg glop per aclarir les idees.

-Hosti, estic flipant! Quina bona idea! –vaig dir, amb els ulls brillant –Segur que els veïns xalaran si els ho diem!

-Doncs ja deixo que els ho diguis. Però hauran d’haver-hi unes normes que s’hauran de complir.

-Quines? Sóc tot orelles.

–Primera: Jo dibuixo com dibuixo, que ningú esperi res més. No sóc ni l’Hergé, ni l’Ibañez, ni ...

-I tant!

-Segona: Que passar del mitjà escrit a les vinyetes pot suposas alterar el guió de les coses...

-És evident, això passa quan passem del llibres a les pelis. Ningú s’haurà d’estranyar que li retoquin o alterin el text.

-Espero; perquè no voldria que ningú vingués a queixar-se després de la feinada feta...

-Pobres d’ells i elles!

-Havia pensat agafar totes les històries de la segona tongada; però algunes tenen un final que és impossible de publicar.

-Ja. Ho dieu per aquell de la bomba al súper, oi?

-Per exemple. És un relat boníssim, però els temps no estan per bombes...

–Per tant –vaig concloure– la tercera condició, és que els autors hauran d’acceptar que podem retocar algun final...

-Exacte.

-Hmmmm... no sé... Hi ha històries de la primera tongada molt bones també...

-Cert. Podríem agafar unes d’una tongada i unes, de l’altra. El que passa amb la primera és que el tema estava molt marcat per aquells quatre elements, recordeu...?, i tenen un aire semblant.

-I a més, si agafem d’aquí i d’allà, no sortiria tothom...–vaig adonar-me.

-Ja...–va reafirmar l’Avi.

-És una llàstima...

-I que podem fer?

-Tinc una idea...–em vaig dir a mi mateix, tocant-me les temples amb l’índex.

Un altre glop de güisqui per remullar-la.

-Les dues neurones se li han ajuntat de cop i volta? –fa sorneguer, l’Avi.

-Sí. I anem ràpid o perdo el fil... Que us sembla si ho fem amb les històries de la Tercera tongada?

-És clar!

-Que us sembla si ho fem saber abans que acabi el termini, el 29 de febrer, així tothom s’assabenta i si no vol participar, ens ho fa saber.

-I així s’apunta nova gent, potser...No volíeu arribar a 69 veïns? –va demanar l’Avi.

-Si arribo a final de mes ja serà molt...

-Ah! I quarta i última: això no ho fem per guanyar diners. Que li quedi clar a tothom.

-Diners? Però si perdrem bou i esquelles en la feina! –vaig exclamar, veient la feina que ens queia (li queia, bàsicament) al damunt.

-És que hi ha gent molt primmirada i torracollons... Que jo he vist de tot en la vinya del senyor! –va sospirar l’Avi.

-Home. si ho editéssim (que ja costarà), si genera algun benefici (que ja costarà més) i si en traguéssim alguna pela (somiar està bé, vaig pensar); el reinvertim en una festassa col.lectiva.

–Això! I espero que el güisqui que hi posin sigui millor que aquest andorrà que m’has encolomant, veí!

-Coi! És que no esperava visites. Quan quedem per treballar els guions ja trauré el bo.

-Doncs quedem entesos: fas la proclama, la gent et confirmarà via correu electrònic l’acceptació de les bases i , a mesura que arribin les històries jo em posaré a treballar.

-I això durarà...

-Depèn...Quanta gent hi tens apuntada ara?

–36 acòlits sense gaire feina, pel que veig.

-Això fa unes 9 històries. Entre 3 i 5 planes per relat... Uns sis mesos...fins final d’any, res de res. Jo dibuixo a poc a poc.

-Entesos doncs. Faig l’anunci en un post i quan acabi el termini per la tercera Tongada; notifico als inscrits els grups que sortiran, l’ordre d’intervenció i sobre què anirà aquest cop les històries...

-Ja teniu alguna idea...?

-Sí. Aquest cop, totes les històries començaran igual. Amb un text que jo indicaré.

-I faràs grups de quatre, oi?

-Sí, com sempre.

-Molt bé, doncs, cinquena norma tots els membres de cada escala t’hauran d’indicar que accepten les normes per un correu electrònic. Si no, no dibuixaré la seva història.

-Entesos. Crec que queda clar.

-I catosfèric, com diria aquell.

-Un bon regal de Nadal.

-Pel blocaire invisible!

-Però ara no serem invisibles.

-Serem virtuals! Com el güisqui aquest!

-Avi, us adoneu que aquest vespre ha nascut una nova essaela temporal: L’AVIVEI. Estem en contacte.

-Com dieu vós: Àpali!

I l’acompanyo fins la sortida. I donant-li la mà, ens acomiadem.

-Ei, mestre, que no us deixeu res? –m’adono de cop i volta.

-Ja m’has fotut la cartera?

-No, home! –li dic senyalant-li la testa.

-Ui, el barret! No sé on tinc el cap...m’he quedat embotornat amb tant alcohol de garrafa.

-Espero que almenys, la mà, sí us la trobeu! –li retorno, amicalment, la broma.

Mentre el veig baixar les escales; penso quina sort de veïns que tinc i com explicar-ho tot en un post perquè quedi ben claret. (“I a sobre, tindrem el cadàver exquisit en dansa...”, penso. “Se’t gira feina, veí.”).

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: