HV 4/1: Una passejada pel cosmos

La primera Històriaveïnal de la Quarta tongada, la HV 4/1 acaba d'arribar ben fresqueta de l'espai sideral. Un divertida aventura amb personatges intergal.làctics d'alta volada i algun periquito despistat. Qualsevol semblança amb al realitat és pura coincidència. Encara ric. Una autèntica anada d'olla a càrrec de quatre astronautes d'irònica ploma: la Cèlia, l'Alatrencada, la Cau de llunes i Lady Griselda.

Potser que els faci de taxista alguna nit i les tregui a passejar...

______________________

Una passejada pel cosmos

Aquesta nit tinc ganes de sortir, prendre l’aire una estona i anar a passejar pel Cosmos a beure una cervesa. Allí trobaré uns quants amics per xerrar una estona. M’he de treure del cap aquestes cabòries que últimament m’atabalen. Començo a estar preocupat. Surto ara mateix. No trobo la jaqueta ni les claus i fa fresca, no puc sortir sense perquè he passat un fort refredat i no és qüestió de tornar a agafar-ne un altre. On l’he penjada? No ho recordo, on, on...?A l’habitació no hi és, ho he mirat bé, al lavabo tampoc, a l’entrada tampoc, allí només hi ha una bossa amb el plat que he de retornar a la botiga, un dia d’aquests ho faré però avui no, no en tinc, de ganes. Al menjador tampoc no hi és, ni a la cuina, ni... Ara ho recordo! La Terrassa, és clar, l’he deixada sobre la cadira plegable de la terrassa quan he sortit per veure com està el periquito Perico. Li falta menjar, quan surti puc passar per alguna botiga que venguin menjar d’animals, fins i tot em sembla que al super en tenen, sí, sí, segur, en tenen, i també barretes de fruita o de mel. Ai! Estarà tancat, bé, demà a primera hora. Els animals ja ho tenen això, mengen. El que no sé és si somien, diuen que sí. Això que cada dia hi hagi més gent que s’entretingui més, vés a saber perquè, amb els ordinadors que no pas amb alguna bèstia és incomprensible. Jo tinc un periquito i abans havia tingut peixos. Anem cap a un món més tecnològic i arribarà el dia que hi haurà robots per tot arreu, o androides. Recordo un llibre que vaig llegir fa una mica de temps que em va fer rumiar, potser perquè era molt jove i m’impressionava fàcilment. Somien els androides amb ovelles elèctriques? Després en van fer una bona peli. Cosmos! Ja vinc! ...Ostres! On he aparcat la nau?




Quin dia que tinc avui! Saps què? Quina mandra buscar la nau i posar-me a conduir. Segur que la intergalàxia estarà pleníssima i no tinc el cervell en condicions per preveure les rutes d’altres naus. Agafaré un aerotaxi. Reconec que són una meravella aquests nous models amb robot conductor que s’adapta a les teves necessitats emocionals. Tens ganes de xerrera? Model 1 que no calla amb més de 300 temes de conversa per triar. Vols una estona de tranquilitat? Model 2 que no piula. Prefereixes que et sorprenguin? Tries un model aleatori d’última generació...

No he trobat cap robotaxista amb coneixements sobre la psicologia dels pericos, així que he escollit un model 2 silenciós direcció cap al Cosmos. En arribar ha dit el preu del trajecte i ni s’ha acomiadat, ni m’ha agrait la propina. Haurien d’incorporar-los uns mínims conversatoris de bones maneres! On anirà a parar aquest món! Tecnologia sí, però amb respecte i educació.

No sé què passa però no hi ha ni una ànima al Cosmos. És ben fosc i fred. Ja em diràs per què he vingut aquí a prendre l’aire! M’hauria d’haver autoprogramat d’una altra manera, sempre m’equivoco en alguna fase. Què faig? Em poso a cridar? Algú em sentirà?

El crit , d'Edvard Munch

-EEEEEEOOOOOO!!!
-...

-QUE HI HA ALGÚ?

-...

Merda, que estrany! Què és això? Ningú respon però sembla que sento un murmuri, lluny,lluny...

-sssssshhhfffff... control...!

Això no m’està agradant gens! Si aquí no hi ha ningú, només espai, foscor i fredor!

-...

Calla, calla, estic sentint alguna cosa.

-...ten, nine, eight...

Osti! D’on ve, aquesta veu. De la Via Làctea, Venus...?

-...six, five, four...

Espera, espera que ja ho tinc. M’està arribant pel meu auricular esquerre!

-...two, one, Liftoff!

És des de la Terra. Estan intentant contactar amb mi!

-Ground control to Major Tom.

-???

-Ground control to Major Tom.

Major Tom? Qui es pensen que sóc? Això són interferències. Espera’t tu, que avui la liem! No sé si des d’aquí tinc cobertura espacial però ho provaré, a veure si cola: Provant, provant...This is Major Tom to ground control, I’m stepping throught the door, and I’m floating in a most peculiar way. Je, je!! Ni s’imaginen qui els parla! Juàs! Això és molt millor que qualsevol sortideta amb la meva nau -l’Spaceship Oddity-. Els faré anar de corcoll tota la tarda!




- Caram, senyor! No esperàvem aquesta resposta a la contrasenya... però l’he sentit fort i clar. D’acord. Poso en marxa l’operació immediatament. Tallo la comunicació.

- Ei, esperi! Qui és, vostè? Terrícola, escolti, que jo no tinc res a veure amb tot això...!

Ja no se sent res. Collons, què hauré fet, ara? De quina operació parlava, aquell paio? Casumtot! Estic més atabalat que abans. Ara no podré dormir en tota la nit. Més val que torni a casa i connecti l'intercomunicador noticiari interestel·lar fins que diguin alguna cosa.

"Benvolguts seguidors interestel·lars, després de segles d'haver estat aconseguides la pau i harmonia mundials, els reductes de sempre continuen donant problemes. Aquesta nit, Llemosínia s'ha declarat independent. Han activat l'esfera protectora fronterera i han trencat les relacions amb el reducte veí, Espatarranya."

"Ningú no s'esperava aquesta acció, ja que després dels darreres esdeveniments l'acord entre les dues parts semblava imminent. Tots els indicis fan pensar que l'autor de l'ordre desencadenant, a través d'una emissora d'ones desconeguda, va ser un dels líders de Llemosínia, l'individu Fuig-Cendrós, que de moment roman confinat al seu domicili presa d'un atac d'angoixa barrejat amb fluixedat intestinal, i nega absolutament haver pres part en la rebel·lió. Els dos líders restants del club en honor de l'osset Winnie, el "Pooh-Tri-Club", l'individu Mosquilla i l'individu S'Arrugaura, han avortat la iniciativa ràpidament desactivant l'esfera i s'han apressat a fer una declaració als mitjans siderals exculpant-se de tot i inculpant Fuig-Cendrós."

"L'individu Zarrapastrero, líder d'Espatarranya, no ha volgut dir en cap moment que la pau estigui en crisi, però certament les relacions entre les dues parts han quedat molt malmeses i des de Llemosínia Mosquilla i S'Arrugaura intenten restabir-les desesperadament ajudats per l'individu Marimàs, guanyador del darrer concurs de banyadors mullats sidero-llemosínic que va haver de cedir el lideratge en ser-li tancades les portes del "Pooh-Tri-Club". Els activistes transgressors de la TETA, que males llengües vinculen a agrupacions violentes en passats remots de la humanitat, també posen tot de la seva banda organitzant orgies col·lectives llemosino-espatarranyoles."

"De moment, les festes mundials commemoratives del naixement de l'Abella Maia han quedat suspeses. Els mantindrem puntualment informats."

Òstitu! L'havia feta grossa! És clar que aquells estaven igual des que l'univers tenia memòria... però potser calia establir-hi contacte i explicar-ho tot.


Va ser un pensament fugisser. Finalment, una dita molt de la terra es va imposar: Qui no vol pols, que no vagi a l'era. I li va venir de gust veure una filmació terrícola, gairebé prehistòrica: una relíquia d'aquelles que ell col·leccionava i que costaven de trobar. Pensar en les parts del contenciós li va suggerir quina seria: Some like it hot. La versió original se la sabia gairebé de memòria i no tenia la versió llemosínica, o sigui que es va conformar amb l'espatarranyola: Con faldas y a lo loco.

Mentre la mirava es va adormir plàcidament.

HV 4/1 by Cèlia, Alatrencada, Cau de llunes i Lady Griselda; 2008

Si t'ha agrada't, pots votar-me a: