dimecres, 7 de gener de 2009

HV 5/3: Una altra Blancaneus, sisplau...(El masclisme)

Curiosa manera de tractar el masclisme, aquests veïns de l'escala F, una nova visió del conte clàssic de la Blancaneus. I és que els contes no es poden canviar també? El Malerianisme permet això i mol més! Doncs prepareu-vos al revisionisme que ha dut a terme La lady Griselda, en Jesús M. Tibau, la Déja Vie i na Trina Milan. I és que és un quarteto amb molt de "cuento" a les espatlles! Us deixo amb "Erase una vez una linda doncella, entre todas la más bella,..."

________________________

Una altra Blancaneus, sisplau...



Tot havia anat massa bé.


Aquell babau l'havia deixada anar en mirar-lo amb cara d’ovella degollada. Naturalment, passar-li innocentment la mà pel clatell al mateix temps, havia ajudat. Després va trobar aquella meravella de llar, enmig del no-res, quan al bosc ja començava a fer-se fosc, fer fred i se sentien sorolls estranys arreu.


La cosa es va començar a torçar en travessar la porta. Allà hi havia un dit de pols i el propietari semblava un col·leccionista compulsiu d’objectes en miniatura. Escales amunt en va tenir la confirmació. Se les va engiponar per poder estirar-se en un llit i dormir una mica. Abandonada al son que li començava a rondar, era conscient del seu atractiu, clar i suavíssim. Abans d'adormir-se, l'últim pensament va ser pel babau que li havia perdonat la vida i per a tots els homes en general. Els va dedicar un somriure condescendent. Beneïts angelets...!


El primer pensament que va tenir en despertar va ser que desvariejava. Set parells de petits ullets la fitaven esparverats sota set minúscules caputxes i sobre set nassos rogencs. Ara s'explicava les proporcions de la decoració interior. La situació era delicada i ella era molt bonica, però no tenia un pèl de beneita. O sigui que va posar en marxa la maquinària de seducció i amb un somriure irresistible els va explicar que es deia Blancaneus i que si no la deixaven quedar-se allí, l'esperava una mort segura i terrible.


No s'hi van pensar gaire.


"Bé" —va dir un— "Jo em dic Savi i com a tal puc parlar per tots els altres. Et deixarem quedar amb molt de gust."


La Blancaneus ja s'ajupia per fer-li un petó al nas quan ell va alçar la mà i la va aturar. "Naturalment, com que estàs en dificultats greus i et fem un gran favor, segur que estaràs disposada a correspondre’ns mínimament."


"I tant!" —va dir ella, una mica mosca.


"Doncs bé, reina, com que aquí hem estat homes sols durant molts anys, veuràs que la caseta té algunes mancances que segur que t'agradarà solucionar. Cada dia trauràs la pols, fregaràs el terra i faràs bugada."


El Dormilega va dir: "I picaràs les mantes, els matalassos i els coixins."


El Tímid va dir: "I faràs l'esmorzar, el dinar i el sopar...; si no et molesta, és clar."


El Rondinaire va dir: "I fregaràs els plats, que el Tímid no gosa refregar-les fort i deixa les forquilles plenes de ronya!"


El Mocós va dir: "I tindràs sempre a punt mocadorets nets i planxats perquè no vagi enganxifós per tot arreu."


El Mudet feia grans gestos amb els dits assenyalant-se entre les cames.


El Bonàs va dir: "Jo no et demano res, només et faré de traductor del Mudet. Diu que li costa molt trobar-se la titolina quan ha d'anar a fer aigües menors, i que t'agrairà molt que l’ajudessis. Ah!, i que el lavabo hi ha acumulada força brutícia perquè a vegades no encerta gaire bé el forat de la tassa..."


No tenia escapatòria, doncs. Abans de posar-se a fregar, els va dedicar una ganyota de fàstic. A ells i a tots els homes en general. Maleïts masclistes...!


Però aquesta rebel·lia inicial aviat es va fondre en el suc tebi de la rutina. Fer set esmorzars de bon matí, per minsos que siguin, amb les seves torradetes i els seus cafetons amb llet, i veure com quedava destarotada la cuina, ja la deixava grogui per a tot el dia.


De temps no li’n quedava gaire per maleir la seva sort, i de seguida va aprendre, per la seva salut mental, a no pensar-hi gaire. En certa manera, va començar a trobar-se còmoda amb aquesta situació, amb aquesta pèrdua completa de temps disponible per pensar en ella mateixa, per reflexionar sobre el sentit de tot plegat.


Desfer set llitets, picar els matalassets, fregar platerets i cassoletes, pensar set dinarets diferents cada dia (perquè cadascun tenia les seves manies), planxar mocadorets, buscar la titolina del Mudet, fer de marona... Ni el dia ni la nit donen per a més, fins que el cansament i el desencís van llogar-li a temps indefinit un espai massa gros al seu cor.


Un d’aquells matins on el sol entrava per la finestra i li acaronava les mans mentre feia les set torradetes, unes més blanques altres més dorades i altres sense torrar, la Blancaneus va submergir-se en somni. De sobte va començar a pensar com seria la seva vida si aquells set nans haguessin de treballar exclusivament per a ella.


El Savi seria responsable de la cultura. Li llegiria llibres amb veu dolça, la portaria al cinema, escolliria obres de teatre on anar, espectacles que gaudir, museus i exposicions interessants.


El Dormilega es cuidaria de la neteja de la casa. Fregar, escombrar, rentar els plats, treure la pols...,tot seria feina d’en Dormilega i no li deixaria passar ni una.


El Tímid seria el petit xef; cuinaria exquisits plats per a que la Blancaneus experimentés nous sabors: arrossos, carns, els millors peixos, diversos plats de pasta i una pastisseria infinita i llaminera. Per a tot això tindria com ajudant el Mudet que li donaria un cop de mà amb tot tipus de postres i receptes.


En Rondinaire seria el jardiner, s’ocuparia de plantar flors de tots colors al voltant de la casa. Flors oloroses, herbes aromàtiques i medicinals. Aprendria l’art de cuidar les plantes sense rondinar i a cantar en veu baixa. Cada dia regaria el jardí a l’horabaixa.


El Mocós seria l’encarregat de preparar els banys a la Blancaneus. Haurien de ser banys amb molta escuma, olis essencials i moltes bombolles. Li hauria de fer fregues als peus i massatges a l’esquena. Aprendria tècniques d’arreu del mon pel confort de la donzella de la casa.


I en Bonàs seria el perfecte acompanyant. Soparia amb ella a la llum de les espelmes, seria qui l’acompanyés a fer un volt pel jardí o quan sortís de casa i qui sap, potser també al llit.

Però els somnis són mentides i la crua realitat era que ella s’estava allà, esmerçant tots els esforços en posar bona cara per a no res..., més aviat per a sentir-se espaordida de por i fàstic; sense esma per seguir netejant i amb la promesa d’un somni que no es faria mai realitat.

La caseta de Blancaneus i els set nans era en realitat una presó real que oprimia el somriure. La por al desconegut era allà fora i la madrastra assetjava. Però calla! No seria aquesta la solució? Per provar-ho no perdria res...


Blancaneus va obrir totes les portes i finestres, va sortir fora i va cantar i cantar... En un no res la Madrastra, que sabia que s’havia amagat en algun lloc del bosc, era allà, amb la seva poma vermella i brillant, plena del suc verinós de la llibertat... La Blancaneus, estremida, no podia esperar més i sense que se li notés la pressa, va mossegar la poma rogenca que li oferia...Tot d’una, va sentir una tremolor a les cames que li pujava per tot el cos... Alleugerida, va començar a caure flonjament sobre l’herba i allà, estesa i morta, arriba a la fi el seu veritable somni, lliure de les tenalles d’una llar pretesament bonica, però esquerpa i presonera.


Ja no esperava cap príncep. La llibertat de poder decidir per ella mateixa va ser el seu premi.


@ Lady Griselda, Jesús M. Tibau, Déja Vie i Trina Milan, desembre 2008


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

8 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Un fugida dramàtica per a una Blancaneus inconformista. Ha estat un plaer col.laborar en tan bona companyia.

Robertinhos ha dit...

coi, m'ha sobtat que el Mudet tiongués la titola tan petita!jajajaja

bona història per a nens i nenes políticament incorrectes!

Felicitats als veíns d'aquesta escala!

khalina ha dit...

Pobreta Blancaneus, quina feinada! Llàstima que l´única manera de fugir de la seva presó fos la mort!

Un conte ben original. Felicitats a tots!

Laura ha dit...

Nois, m'ha agradat molt com ha quedat! Enhorabona a tota la colla, sou genials!

Cèlia ha dit...

Sou genials tos plegats perquè, certament, és una història ben masclista: ja els ho dic jo a la meva família que no he nascut per fer la feina de ningú! (però en moltes llars, es dóna per suposat que hem de ser les dones, sinó les pròpies, les llogades per aquests afers...)

Anna ha dit...

Una història maca, encara que trista. Si és que el conte, en el que ella treballa tan feliçment pels nans, està desfasat!

D'alguna manera, m'heu recordat els Contes per a nens i nenes políticament correctes.

Joana ha dit...

Una altra versió del conte.
El missatge és molt clar!
Flicitats a tots!

Carme ha dit...

Molt bo, un conte alternatiu molt interessant! M¡ha agradat molt. Quin nivell! Tots els relats!