dijous, 11 de juny de 2009

HV 6/3. La copa de vi

Estic emocionat.

La crida que va fer la Rateta ha tingut ressò. Ja tenim la primera Història Veïnal de la història blocaire (valgui la redundància) feta amb videoblog. Més aviat, diria en videopoesia. Perquè el que s'han embrancat., per aquest ordre, la Carme Fortià, la Núria Aupí, la Viuillegeix i l'Anna Tarambana és això: poesia en imatges. I si no, mireu, escolteu i llegiu.

Estic emocionat. (Però això ja ho he dit, oi?)

Li he posat un títol, que no en duia. Espero que els plagui.

I a més, en les seves veus! (i si no ho són, a mi ja m'està bé).

HV 6/3.1

video

HV6/3.2

video

HV 6/3.3

Recordant tot el que hem passat junts, i el que no hem passat per mor de la teva absència que ara vols justificar-la amb aquesta cara de gos apallissat, se’m posa la pell de gallina. De plaer i de dolor. D’alegria i d’odi. I no, no ho vull repetir, per més que t’hagi trobat a faltar en la teva absurda escapada, per més en algun moment de desesperació hagi enyorat el teu cos i fins i tot la teva ànima dolça i enverinada. Per més que m’ho supliquis, et quedaràs sol amb el teu whisky: la meva copa de vi quedarà intacta. No em tornaràs a tenir mai més. No puc ni vull enverinar-me més, ni de vi ni de formes humanes.

M’estimo més la brutícia de les golfes amb mosques i orenetes que la companyia d’humans com tu, tan bells i tan bruts. Teixiu teranyines d’enganys, us mireu en miralls que enlluernen i tornen falses imatges. Netegeu sobre net,mengeu sense gana. Pensava que la única cosa que fèieu sense engany era estimar amb passió, i aquest ha estat l’engany més dolorós. Jo no t’he enganyat mai, sempre has sabut que estava de pas com a dona, per més que els teus encants quasi em fan desdir dels meus orígens. Quasi em temptes a quedar-me com a dona permanent, al teu costat. Em tenies atrapada a la teva teranyina, enlluernada, apassionada. Malgrat el mal que em vas fer en marxar, t’haig d’agrair la fugida. Ja em reca agrair-te alguna cosa, però hauria sucumbit, n’estic segura. Ara només he vingut perquè sàpigues que tornaré per sempre a les meves golfes on malgrat la poca llum i la pols, tot és net. Teixeixo i espero pacientment que les meves víctimes caiguin atrapades en els fils brillants de la teranyina. Si, net i clar, sense sorpreses ni enganys. Són víctimes i no esperen res de mi. Ni compassió.


HV 6/3.4







Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

10 comentaris:

Anna Tarambana ha dit...

Veí, ha estat un plaer ser d'aquesta escala. I, tot un repte!!! Espero que a les altres els agradi el final... (per la teva tranquil·litat, la veu és la meva!)

Viu i llegeix ha dit...

plaer de replà compartit. I el final, una currada de poesia audiovisual d'alçada

La meva aportació audiovisual ha estat que la veu del meu tros.... és la vostra

La raTeta Miquey ha dit...

OOOOOOOH!!! quin goig que feu totes!!! és molt, molt xulo!! Felicitats a totes, tant per les imatges com pels textos

khalina ha dit...

Quina poesia d'imatges i textos. Quants sentiments abocats!

fra miquel ha dit...

Agradable sorpresa! Tenim poetesses a BlogVille! Tot plegat us ha quedat preciós: les veus... les imatges... el text...Felicitats!

Joana ha dit...

Com en Fra Miquel: veu, textos i imatges...Una grata sorpresa. Felicitats!

zel ha dit...

Collons, que bona aquesta història, no m'he pogut estar de renegar.... Molt bona!

Núria ha dit...

Coi, sí que fa patxoca posat al bloc. Va ser tot un experiment divertit.

Carme Fortià ha dit...

Sí sí... tot un plaer!!!!

Anna ha dit...

Ha estat preciós escoltar-vos i sentir amb vosaltres...

Us felicito, ha estat gratament sorprenent!!