Comencem la Novena Tongada. Aquest cop hem estat poquets: 26 veïns/es. La resta deu estar tan indignada que no s’avé a jugar... En fi: no per menys ens ho passarem menys bé, oi? Aquest cop els grups els he fet “per la patilla”, o sigui, a dit. Queixes, a la bústia. He mirat però que no repetiu companys de replà d’anteriors tongades (així us aneu coneixent) i que l’ordre d’intervenció sigui diferent dels darrers cops. Crec que me n’he sortit. Si voleu fer algun canvi d’ordre entre membres d’un grup, és cosa vostra. M’ho dieu i llestos.
Els grups són:
Replà 1: Srta. Tiquismiquis, Vida, Elveidedalt, Cèlia, Yaiza
Replà 2: Ricderiure, Montse, Té la Mà Maria, Khalina
Replà 3: Carme Rosanas, Monyofiné, L'Avi, Carles Mulet
Replà 4: Xurri, Puji, Llum de dona, Robertinhos
Replà 5: Filadora, Paseante, Violette, Eli
Replà 6: La meva perdició, Arare, Zel, Laura T.¸ Patrinsky
(al final del post , teniu els enllaços al seus webs. Els emails, us els envio directament)
Els relats
I quin és el motiu? Doncs a cada replà li toca seguir l’inici d’un conte de sis autors catalans prou coneguts. Tots sis contes tenen en comú que parlen de veïns i veïnes d'algun edifici o replà. Vaja, com nosaltres! No us dic qui són els autors o els títols dels contes, no sigui que us mediatitzi la continuació. Al final, ja ho diré. Però si n’endevineu algun/a, tindreu premi!
Els inicis que cada grup de cada replà heu de seguir són els següents:
Replà 1:
"Mulford, l'americà del tercer pis, va entrar a la meva cambra esbotzant el pany de la porta. Estava esgarrifat i duia els cabells al vent, a desgrat que no hi havia ni un alè d'aire.
—Apresseu-vos —digué—. Ha passat alguna cosa terrible a casa de Lerena i Hargis!
Lerena i Hargis eren dues noies estudiantes. Enamoraven tothom només de veure-les, i molts homes que eren serens i d'inclinacions domèstiques s'havien dona la mort per elles.
Vaig incorporar-me al llit.
—Què és el que passa de terrible?
—S’han sentit crits —em respongué Mulford—. Crits i cops de cap per les parets. I a més, no obren la porta, ni aquesta cedeix de cap manera!
—Això no és pas tan terrible, home —m’agrada puntualitzar les coses i definir-les tal com les veig.— Això és desconcertant i prou.”
Replà 2:
“No sents cap simpatia pel veí del segon primera. No t’ha fet res, tot i que l’experiència t’ha demostrat que no cal que faci res per caure antipàtic. D’ençà que el veí ha arribat a l’edifici l’has observat a distància, només per confirmar una impressió inicialment negativa. Potser tens una actitud poc madura, però et fa l’efecte que si no projectessis certes dèries sobre el teu entorn la vida et seria més difícil.”
Replà 3:
“A mig pujar l’escala fosca Loreto reconegué la fressa de la portera amb els pots de la brossa al replà superior.
—Bona nit, senyora Lola —que li diu quan hi passa pel davant. Si s’espera un moment li trauré la meva; avui és poca cosa.
—Sempre tocatardana —remuga la portera. Però Loreto no l’havia sentida perquè ja era dins de la pis camí de la cuina.”
Replà 4:
“L’Oriol va encetar a la primera la clau al pany. Feia hores que no bevia. Havia marxat eufòric de despatx dijous a les sis de al tarda i tornava ara, vençut i feliç, a les vuit del vespre del diumenge. Tres dies de festa grossa. Esperà fins que al porta del carrer tornà a lloc i , a mig vestíbul, una obsessió rutinària el feu ajupir-se. Les bústies i la seva eterna passió per la literatura epistolar.”
Replà 5:
“Dimecres al migdia tancà totes les portes i finestres de la cuina, obrí les aixetes del gas, s’ajagué a terra, panxa enlaire, i morí una estona més tard. Divendres al matí, quan encara no havien arribat els de la funerària, el carter va dur una carta amb un sobre sense remitent. [...] El porter, doncs, va acceptar la carta. Però després, en no saber què fer-ne, la va deixar sobre les mans del cadàver. Els de la funerària arriabren amb retard i pressa. Tancaren el taüt i se l’endugueren escales avall. El porter tancà la porta del pis. La carta que ningú no va llegir, deia: “Caríssim mitjamerda...” “
Replà 6:
“Des d’aquí, des de la meva finestra no puc veure la mar. Només uns níguls de mal color, desfent-se i la punta d’agulla del temple del Tibidabo. Res de bo. Cases pisos, altets i lletges, amb flors esmorteïdes als balcons i veles grogues rostides pel sol.No puc veure la mar perquè roman, enfora d’aquí, al l’altre cantó de la ciutat. Endolada, greixosa. Quasi pudent, agombola, com una dida, vaixells de càrrega, iots i golondrines ancorades en un racó del moll. Aquesta mar no s’assembla gens a la nostra”.
Les dates en què heu d’acabar el vostre tros de relat són cadascú són:
Primer membre: de l’1 al 15 de juny
Segon membre: del 16 al 30 de juny
Tercer membre: de l’1 al 15 de juliol
Quart membre: del 16 al 31 de juliol (tots del 2011, s’entén!)
I si no recordeu els normes de les Històries Veïnals, aquí us els recordo.
El poema a 26 mans!
I recordeu que vam dir de fer un Renga, un poema seguit entre tots, amb 26 versos, tants com participants. La gràcia d’aquest poema és que tots anirem veiem com es va construint en el wiki que he fet ex professo (a diferència dels cadàvers exquisits, que fins el final no el veieu sencer). L’ordre en què heu d’escriure el vostre vers és el de l’ordre d’inscripció. Jo començo i segueix la Xurri, després la Violette, i així fins la darrera veïna, la Yaiza. Així tots sabreu quan us toca perquè el veí/ïna que us precedeix us avisarà per email. Si no, ja miraré de fer-ho jo. Està clar, oi? Si no, pugeu al replà que us ho explico personalment.
El vers que voleu escriure, l'escriviu directament al wiki i si no us en sortiu, me l'envieu per email: elveidedalt@gmail.com.
Els 25 participants, per ordre d’inscripció i per ordre per fer el Renga:
6. Joana
7 comentaris:
Molt bé, molt bé! Carai quina feinada se m'ha girat de cara al juliol... entre que sóc la última veïna del replà (1r4a, no?) i que he de posar l'últim vers... quin patir!
Però vaja, estarem al tanto, aviam com progressen les coses.
Ens trobem a l'ascensor!
mmmm jo primera?
Som-hi doncs veïns del sisè!
Tot i la manca d'ascensor, la plaga de paneroles, la insofrible música a totes hores, i les pudors que pugen pel pati de llums, brandeu el llapis amb fermesa, obriu el portàtil, aclariu la ment, que no us tremoli el pols ni el canell. Comença la gresca ^_^
Tot entès...ja estic de tornada...
bé, jo creia que estava apuntada! Però no importa, tinc tanta feina que em sembla que seria impossible si no fos a partir de juliol...
Cèlia,
ja estàs inscrita!
Caram tu, i ja en porteu 9!!!! encara recordo quant jo també deixaba la meva emprenta als replans de la teva escala Veí, aixxx,quins temps aquells :-(
Estaré atenta per veure els relats, segur que son mooooolt interessants!!!!
Petons per tots!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada