dijous, 5 de setembre de 2013

Sisè cadàver veïnal...al fossat!

Vam començar amb la primavera i hem acabat a les portes de la tardor. Una estació sencera per acabar el sisè cadàver veïnal. Som lents, ja ho veieu, i un servidor més que ningú. Deu ser aquesta situació d'incertesa que ens té a tots tenallats que fa que el veí surti poc, o no surti gens, al replà; i publiqui menys o res. 
I em sap greu, perquè quan hi vaig m'hi voldria quedar.

Em falta penjar dos relats de la tongada (una ja està i l'altre l'he d'acabar jo mateix). Perdó als que espereu. Ho esmemo aviat.


En fi, prou de xerrameca. El cadàver ha  costat però el que bé acaba, acaba bellament. I els els nostres poemes sempre han estat així. Juro que no he tocat ni una coma i sembla a cops que la mateixa mà hagi escrit alguns paràgrafs. I que el sentit d'alguns versos anticipin el següents i els posteriors s'encavalquin perfectament amb la resta.

És el misteri dels cadàvers exquisits.
En fi, que feu por.
El poema començava apocalíptic i per sort, l'hem fet acabar amb optimisme.
Això sí: que no falti l'alegria.
Aquí, a Blogville i a casa vostra.
__________________________________________
Sisè Cadàver exquisit veïnal



Sisè Cadàver exquisit veïnal (març-juliol 2013)


1.         Fa temps que els teus ulls mudaren de casa.
2.        No tardaran en assabentar-se del nou epitafi
3.        doncs les notícies que la mort propicia, arriben sempre
4.        lleugeres i morboses, abans que el dia acabi.

5.         Ressonen les cordes tensades dels violins mentre
6.        els cadàvers ballen als forns de Theresienstadt
7.         grinyolant els seus ossos al compàs d’alegres rialles
8.        escampant-se arreu els càntics de la reina de la mort.

9.        Totes les esglésies de la vall van cridar al cel amb les seves campanes fosques
10.    i un cavall blanc, que pasturava a tocar d'un mas abandonat, va aixecar el cap.
11.      L’aire li duia la flaire, l’olor forta d’home ferreny, valent, anguniós i suat,
12.     els seus narius s’obriren, l’instint l’empenyia cap a l’enyorada mà que li acaronaria el cap.
13.     El cor li bategava al ritme lent de qui sap
14.     que el moment següent pot ser el darrer del que semblava una eternitat
15.     però quan això era lluny era el futur, ara és present i aviat serà passat.

16.     Gaudir del moment present ha de ser la llei universal, sense reserves
17.     el moment únic de quan la seducció prohibida truca la teva porta.
18.    Ningú t’agrairà mai el que hagis deixat de fer en aquesta vida 
19.      ni les dolentes, malgrat haver-les pensat, ni les bones.

20.    I amb aquest pensament a flor de pell, es llançà al buit.
21.      Volar, volar, volar, volar...
22.     Per uns instants el sentiment de llibertat el va envair
23.     i es trobà alleujat. No era incapaç d'arravatar-lo
24.    de la rel tan fonda on l'havien desclavat. Sospirà.

25.    Sospirà amb força, i ploraren els seus bells ulls,
26.    ulls que vessaren llàgrimes salades i tendres com la seua ànima.

27.    I va escoltar les històries en l'espill trencat en mil bocins.
28.   Entenia, de fet , que era tard per viure de records i promeses.
29.    Res més lluny del que pensava, del que dins seu pensava,
30.    que no eren sinó els records allò que li permetien seguir endavant,   recordant-la.
31.     Records difuminats en color sèpia,
                          s'escampen per la memòria
                           com un llamp enmig de la tempesta.
32.  Saps que has de continuar,
                          ningú t'aturarà l'emoció de xipollejar
                          dins d'un toll d'aigua fora al carrer.
33. Carrer de bonys i de tolls
                           de ball de llambordes
34.                                i d'escletxes de cel
                                                  de sol intuït, crits de veïns
35. corrents d'aire carregats d'olors de menjar
36. escolats per les finestres del celobert
37. queien les restes de l'incendi.
38. Palplantada davant la finestra s'ho mirava incrèdula
39. Un fil de fum rosat sortia per una escletxa de la finestra del segon pis.
40. Diligent, es va acostar a la porta i va trucar enèrgicament amb els nusos dels dits de la seva malmesa mà esquerra.

41. No llamará nunca el destino,
42.                     ni el amor
43. pot imaginar
44. res més que s'hi assembli.

45. A un roig pentinat per la marinada
46. dut per un brisall amb notes de sal
47. Em pregunto si el cel és tan blau
48  i exhalo un sospir. Fem el que cal?

49. I de sobte tot em ve al cap,
50. si no està fet, ho haurem d'inventar!
51. Lliurats al raig, deixem tota recança
52. fora del cau només hi ha fum de canyes.

53. Treu el nas i només olora fum; està desfet i
54. descansa tot enyorant la primavera somniada
55. I diu que no hi ha temps ni pa al calaix
56. i seu, la mirada avall, el pensament lluny
57. amb aquella vella i tronada melodia
       martellejant-li les sines.
58. Res és veritat...Un lleu somriure encén de bell nou el somni.

59. Tot és veritat en mi, com quan va començar i tot era possible.
60. Blindaré el somni, que cap realitat l’espatlli.

Buf! Brutal

I els 30 artistes cadavèrics han estat, per ordre d’aparició:

Versos      Poeta

1 i 2            El veidedalt
3 i 4           Glo.bos
5 i 6            La meva perdició
7 i 8            Khalina
9 i 10          El Paseante
11 i 12         Zel
13 i 14         Robertinhos
15 i 16         Laura T. Marcel
17 i 18         Joan Gasull
19 i 20         Gerònima
21 i 22         L'Avi
23 i 24        Cantireta
25 i 26        El dissortat
27 i 28        Llum de dona
29 i 30        Monyofiné
31 i 32        Montse Pes
33 i 34        Sílvia
35 i 36        Puji
37 i 38        Srta. Tiquismiquis
39 i 40        Martí
41 i 42        Palimp
43i 44        Alba
45 i 46       Rafel
47 i 48       Arare
49 i 50       GingebreMan
51 i 52       Carles Mulet
53 i 54       Marta
55 i 56       Dèlfica 
57 i 58       Mar
59 i 60       Carme Rosanas


Gràcies a tots per la sapiència i la paciència!

Ens retrobem de bell nou!

3 comentaris:

La Meva Perdició ha dit...

Una travessia llarga, on caminar per la foscor fins sorgir de nou a la llum.
Encantat de participar, ha quedat preciosa, commovedora en alguns passatges.
(I personalment: gràcies Khalina, he tingut sort al tenir-te a continuació ^_^).
Fins la propera, felicitats a tos les companyes i companys.

joan gasull ha dit...

buff....sembla mentida que quedi tant ben lligat desprès de passar per tantes mana.Genial

cantireta ha dit...

Molt bo. I m'ho he passat bé... ;-)