dissabte, 28 de setembre de 2013

Poz no...





Poz no... No em busqueu en aquesta  imatge on s'apleguen els diferents guanyadors de les 12 modalitats de premis del Premis Blogs Catalunya 2013. La categoria"Literatura" a la qual era un dels cinc finalistes el blog "Històries veïnals" se l'ha endut El lloc del crim un punt de trobada per als seguidors del gènere negre i de misteri en totes les seves formes: literatura, cinema, televisió… 



Doncs felicitem-los perquè el blog és molt bo.



Al certamen, a la sala  del teatre Auditori de Granollers,  he coincidit amb una gran veïna granolletenca, la Mar i Cel, que s'ha  afegit als nervis del moment. Un plaer de companyia. I també he coincidit  amb un vell blocoaire  de llarg recorregut, ,en Vilapou (el de les escales, recordeu?), que també optava a un premi en al modalitat de Blogs compartits. Tampoc ha tingut sort el noi.



El que m'ha agradat és que el premi especial se l'ha endut l'Amical de la Wikimedia, una colla de militants anònims  i independents, sense ànim de lucre, que promouen la Viquipèdia catalana. Un aplaudiment per ells i pel discurs del seu jove president, l'Arnau Duran. No ho sabia i el tenia al costat. 



Aquí, tots els guanyadors.



En fi, ara ja se que si et nomenen a un premi i no et truquen abans per anar-lo a recollir, pot ser és que no t'ha tocat. Els que sortien a recollir-los feia tot la pinta de saber-ho ja abans. Ja us deia jo,...



En fi, un altre any serà.



I per què no decaigui la festa, vés per on que aviat muntaré una altra tongada de les Històries veïnals, què collons!



Algú s'apuntarà?

4 comentaris:

fra miquel ha dit...

Be, lo important és participar... Diuen... Oi? :)
Una abraçada

Gerònima ha dit...

Jo m'apuntaré Veí, hi pots ben comptar!
I com diu el Fra Miquel, l'important és participar. Ser-hi!

:)

Arnau ha dit...

Moltes gràcies per les felicitacions. Jo sí que ho sabia que ens donaven el premi a Amical :-) la resta de blocaires no ho tinc tan clar.

Fins aviat!

Arnau

Laura T. Marcel ha dit...

Encantada de compartir l'estoneta i la il·lusió que és el més important de no perdre.
Obviament m'apunto a la nova tongada. I l'any que ve, ens hi tornem a presentar amb noves possibilitats.