Ha costat caram! Des d'un llunyà 6 de novembre que vam enterrar-lo i anunciar la Quarta convocatòria ha plogut força! Déu-n'hi do el que hem tardat en fer-lo resuscitar! Exactament 110 dies. A tres dies i mig per vers... A aquest pas, no ens farem rics, ho sabeu, oi?. Em sembla que a la propera convocatòria posaré terminis més draconians a cadascú. Però si ho fes, perdira la gràcia de ser veïns d'aquesta escala, ...; i de la santa anarquia que regna al replà, oi?
Com és habitual, el poema té un to entre surrealista, burleta, elegíac i eròtic; tot alhora. I embolica que fa fort! El cadàver, el poema vull dir, no guanyarà cap Englantina d'Or en cap Jocs Forals; però segur que aquests són els versos més viscuts i cosmopolites de tota la catosfera literària. Que s'enterin els de Digital Granollers!
I per cert, les Històries veïnals ja arriben també a la seva fi. Teniu a punt tots els pecats captials del Malerianisme en el blog de referència. Falta el darrer, l'abstemisme, que el remato un dia d'aquests.
Gracies a tots/totes per la vostra col.laboració i santa paciència!
¿Seguimos para bingo?
Aquí el cadàver-poema:
Com és habitual, el poema té un to entre surrealista, burleta, elegíac i eròtic; tot alhora. I embolica que fa fort! El cadàver, el poema vull dir, no guanyarà cap Englantina d'Or en cap Jocs Forals; però segur que aquests són els versos més viscuts i cosmopolites de tota la catosfera literària. Que s'enterin els de Digital Granollers!
I per cert, les Històries veïnals ja arriben també a la seva fi. Teniu a punt tots els pecats captials del Malerianisme en el blog de referència. Falta el darrer, l'abstemisme, que el remato un dia d'aquests.
Gracies a tots/totes per la vostra col.laboració i santa paciència!
¿Seguimos para bingo?
Aquí el cadàver-poema:
- No voldria que el teu bes fos tan sols un record.
- Ja no hi ets en mi, ja no; el teu lloc l'ocupa una agulla clavada al pit.
- Quina tendresa, quan fem l'amor al teu llit
- fosc esquer, dolç convit i veles desplegades
- juganeres, amagades, obren la boca i baden les mosses
- amagades, escapadisses, entre ses bardisses
es perderen unes quantes misses. - Quan ve el plaer, no és mai a misses dites.
- Llencem idees a la blogosfera esperant que siguin llegides
- i oblidades, colgades d'arena de desert imaginari
- com els vespres d'amor que no he sentit
- Com l'esperança llunyana en forma de regal
- s'escola entre els dits inquiets.
- Estàvem tots dos inquiets però la vaig besar molt apassionadament
- Dos cossos nuats, compartint un bes com si fos el darrer.
- La por de no tornar-te a veure m'envaeix
- a l'hora en que la pell desperta,
- parla, crida, riu! Sigues feliç, dóna’m la mà
- que la vida de luxúria ens separa del nostre germà
- i dóna'm la mà, no desenredem els dits
- llargs i fins, com branques de pomera.
- Fàcil, com sempre que havia triat un plat.
- Amb bones herbes aromàtiques
- L'aroma, cant de sirena de les flors
- i oxigen, explorant galàxies pregones
fins l'eternitat. - Instant suspès al buit – pausa precisa i intensa, indefinida
- com les imatges borroses d'un matí de broma.
- Ella perduda el reconegué, ell incrèdul la mirà:
- és així com el teu esguard serè m'aixopluga.
- Els desitjos dins de la cova fosca
- de la meva ànima castigada
pels desenganys i la vida esbojarrada.
- Com una púber que s’esvera
quan arriben els primers dies de la primavera
i tot el cos se li altera.
- La pau del meu cos quan parlen les teves mans
- hauria preferit fer-ho amb els peus
- on restaria assegut la resta dels meus dies;
- días ingratos llamaban a su puerta.
- I quan anava a travessar la porta tantes vegades somiada,
el vent la va tancar d'una revolada.
I aquí sabreu qui és el veí /veïna autor/a de cada vers.
1. Malerudeveure't (El veíde dalt)
1 comentari:
Hi ha retalls que són una joia...cert que en alguns ens anem d'osques...enhorabona conjunta!
Publica un comentari a l'entrada