diumenge, 8 de març de 2009

De cadàver exquisit (5): per fi ha resuscitat!


Ha costat caram! Des d'un llunyà 6 de novembre que vam enterrar-lo i anunciar la Quarta convocatòria ha plogut força! Déu-n'hi do el que hem tardat en fer-lo resuscitar! Exactament 110 dies. A tres dies i mig per vers... A aquest pas, no ens farem rics, ho sabeu, oi?. Em sembla que a la propera convocatòria posaré terminis més draconians a cadascú. Però si ho fes, perdira la gràcia de ser veïns d'aquesta escala, ...; i de la santa anarquia que regna al replà, oi?

Com és habitual, el poema té un to entre surrealista, burleta, elegíac i eròtic; tot alhora. I embolica que fa fort! El cadàver, el poema vull dir, no guanyarà cap Englantina d'Or en cap Jocs Forals; però segur que aquests són els versos més viscuts i cosmopolites de tota la catosfera literària. Que s'enterin els de Digital Granollers!

I per cert, les Històries veïnals ja arriben també a la seva fi. Teniu a punt tots els pecats captials del Malerianisme en el blog de referència. Falta el darrer, l'abstemisme, que el remato un dia d'aquests.

Gracies a tots/totes per la vostra col.laboració i santa paciència!

¿Seguimos para bingo?

Aquí el cadàver-poema:



  1. No voldria que el teu bes fos tan sols un record.
  2. Ja no hi ets en mi, ja no; el teu lloc l'ocupa una agulla clavada al pit.
  3. Quina tendresa, quan fem l'amor al teu llit
  4. fosc esquer, dolç convit i veles desplegades
  5. juganeres, amagades, obren la boca i baden les mosses
  6. amagades, escapadisses, entre ses bardisses
    es perderen unes quantes misses.
  7. Quan ve el plaer, no és mai a misses dites.
  8. Llencem idees a la blogosfera esperant que siguin llegides
  9. i oblidades, colgades d'arena de desert imaginari
  10. com els vespres d'amor que no he sentit
  11. Com l'esperança llunyana en forma de regal
  12. s'escola entre els dits inquiets.
  13. Estàvem tots dos inquiets però la vaig besar molt apassionadament
  14. Dos cossos nuats, compartint un bes com si fos el darrer.
  15. La por de no tornar-te a veure m'envaeix
  16. a l'hora en que la pell desperta,
  17. parla, crida, riu! Sigues feliç, dóna’m la mà
  18. que la vida de luxúria ens separa del nostre germà
  19. i dóna'm la mà, no desenredem els dits
  20. llargs i fins, com branques de pomera.
  21. Fàcil, com sempre que havia triat un plat.
  22. Amb bones herbes aromàtiques
  23. L'aroma, cant de sirena de les flors
  24. i oxigen, explorant galàxies pregones
    fins l'eternitat.
  25. Instant suspès al buit – pausa precisa i intensa, indefinida
  26. com les imatges borroses d'un matí de broma.
  27. Ella perduda el reconegué, ell incrèdul la mirà:
  28. és així com el teu esguard serè m'aixopluga.
  29. Els desitjos dins de la cova fosca
  30. de la meva ànima castigada
pels desenganys i la vida esbojarrada.
  1. Com una púber que s’esvera
quan arriben els primers dies de la primavera
i tot el cos se li altera.
  1. La pau del meu cos quan parlen les teves mans
  2. hauria preferit fer-ho amb els peus
  3. on restaria assegut la resta dels meus dies;
  4. días ingratos llamaban a su puerta.
  5. I quan anava a travessar la porta tantes vegades somiada,
el vent la va tancar d'una revolada.

I aquí sabreu qui és el veí /veïna autor/a de cada vers.


1. Malerudeveure't (El veíde dalt)


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

1 comentari:

zel ha dit...

Hi ha retalls que són una joia...cert que en alguns ens anem d'osques...enhorabona conjunta!