dijous, 17 de desembre de 2009

Cadàver exquisit veïnal (5): al final!


Al final! En vigílies nadalenques hem acabat allò que vam començar pels volts de Sant Jordi! No cal dir, que al nostre ritme veïnal, Homer encaria estaria en el primer capítol de la seva Odissea. Perquè això ha estat quasi una ídem...; amb algun abandonament de pis sense avisar (evidentment, en aquests no els relloguem més al replà!) i algun oblit momentani que ha calgut refrescar. En fi; bé està el que bé acaba. I en aquest cas, com ja he dit altres vegades, feu por. En el seu conjunt el poema té un to de trista melangia, a voltes tendre, a voltes cruel; a voltes, rebel. I divertit. Però hi ha versos que llegits seguits, semblen escrits per la mateixa mà. O almenys a mi m’ho sembla. I juro que només he tocat alguna coma. Vull dir que he posat algun signe de puntuació al final d’alguns versos. Res més. I aquí la vostra criatura. L’any que ve,  tornarem amb més Històries veïnals i Cadàvers exquisits.  Ara per ara, toca Blocaire invisible. I si voleu flipar de debò, enganxeu-vos aquí. Dashiell Hammet ha renascut en la mà de l’Emily. Una història tot just i iniciada que promet. Crec que encara queden papers per adjudicar...

Però anem al que ens ocupa!


Cadàver exquisit veïnal (número 5)

1.         Els teus ulls són al meus dits una tempesta
2.         fresca i a l'hora obscura com els meus pensaments d'ahir, 
3.         i com un matí qualsevol em desperto entre els seus braços
4.         com un refugi  que m'aixopluga,
5.         lletania dolça de versos tàctils. 
6.         Així recordo els teus dits al voltant del meu penis erecte
7.         pujol  lluent  ennoblint  la carena, cercant l'embruix d'aquesta vall
8.         on les flors ballaven el ritme del riu a mans del vent
9.         que transpira per les escletxes i que em torna foll, tot i que en gaudeixo   plenament.
10.       Vull acariciar el meu cos lentament.
11.       «Mueren los pájaros en mi tierra».
12        Crit  esperançador i alliberador
de la negror del naufragi del somni
13.       que t'orientarà en els meandres de l'existència
i et durà a les càlides platges de la vida

14.       perduda entre afers enganyosos del braços d’atzar que la seguen
15.       doncs del plaer, solitari o col·lectiu, aquesta anima n'és galdosa.
16.       Però la mar sempre torna a llepar els turmells
17.       aquests peus exquisits viatjant  sols i despullats,
compleixen els requisits dels desitjos més agosarats.

18.       Es llençaren al seu destí obviant el final que els esperava.
19.       Dret davant del mirall, el retorn d'una imatge sagnant
21.       brollava sense parar, roja i espessa, lliscava per tot el cos
22        meu; recorda les nits que ens vam estimar
23.       com una púber que s’esvera
quan arriben els primers dies de la primavera
i tot el cos se li altera.
24.       Es capgira, em mira i comença el xou
25.       mostra l'ànima sense enrenou
26.       Quin soroll, quina fressa, cagum l'ou!
27.       Arraulida sense fer soroll dintre la closca fràgil
28.       aroma que captiva la dolça innocència del teu esguard
29.       blau, de profundes aigües somes
30.       sense remei, sense sospir…
31.       i l'alè s'envolà més enllà dels núvols
33.       negres i atemoridors com el dia
34.       entreteixit per hores de solitud.
35.       Ennuegada esmerço les hores en buscar-te
36.       compromès el meu seny pel dubte.
37.       Una qüestió que emociona, trasbalsa, aclapara
38.       du massa pors al seu llom de peix antic, que encara neda
39.       sirènid descolorit s'escola per pedres valves.
40.       Tinc pensaments salats, d'amor i platja
41        encesos els ulls amb el fulgor del mar;
42.       ploren les estrelles i la lluna alça el dit del mig.

@ els veïns i veïnes del replà (abril-desembre 2009)

I qui sou aquests veïns/es?

Heu-vos ací:

01. El veí de dalt (Malerudeveure't)
20. (veí desnonat)
32. (veïna desnonada)


GRÀCIES A TOTS I TOTES PER PARTICIPAR!


Si t'ha agrada't, pots votar-me a:
Votam al TOP CATALÀ!

3 comentaris:

Carme ha dit...

Ei! que bé, s'ha actualitzat el blog!

Laura ha dit...

M'ha encantat! Tens raó, fa por i tot! Per cert, el meu email és acabat en .es, no .com
Petonets i gràcies per organitzar aquests magnífics cadàvers!

Jose Ramon Santana Vazquez ha dit...

...traigo
sangre
de
la
tarde
herida
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...


desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ


TE SIGO TU BLOG




CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...


AFECTUOSAMENTE:
HISTORIES VEINALS


ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE LOVE STORY, CABALLO, LA CONQUISTA DE AMERICA CRISOL.

José
ramón...