HV 3/2: Nit paral.lela

Ostres! M'ha agradat aquesta història. Perquè és senzilla, directa, crua i planera. I té un final trist. Com a mi m'agraden. Però sobretot també, perquè L'Avi ho tindrà fàcil per dibuixar. Ës còmic en estat pur. Dos personatges tan sols. La nit. La ciutat que els embolcalla. Uns éssers que es troben i que , a la seva manera, satisfan els seus desigs més fondos en un destí fatal. Aquesta petita joia és obra de la Marinetix, que planteja l'acció; la Jo Mateixa que torça cap el cantó sorpresiu; l'Alepsi, que no es deixa entabanar i el Clint que ho remata com ell ho sap fer: ras i curt.
__________________

Nit paral.lela

La nit queia lentament amb el seu mantell humit sobre la ciutat. La pluja de les darreres hores havia deixat una atmosfera límpida i fresca. Per molts, era l’hora d’arrecerar-se al cau. D’altres aprofitarien per sortir-ne’n. Els carrers, els bars, els espectacles, el metro, l’autobús; arreu era un creuament de vides inconnexes. La nit feia renéixer un paisatge cada cop diferent, sorprenent, imprevisible. En algun racó algú despenjava un auricular. Més lluny algú arrencava un cotxe. Algú altre es mirava una nota, neguitós. I algú més lluny encara, demanava foc a un passavolant... La nit hauria de fer més evident les inquietuds de tots, i potser, les seves coincidències...

Al Paral·lel, l’olla del vici s’havia destapat amb l’arribada de les hores fosques, en què tothom transita pel barri perseguint la mateixa inquietud: el sexe. La Greca es fumava les estones mortes entre client i client, repenjada en un portal pròxim a El Molino. La pluja havia refrescat l’ambient i ella només portava una faldilla excessivament curta i un corpinyo massa inexistent. Ja començava a impacientar-se perquè la nit es presentava lenta, quan li va cridar l’atenció un jove amb pinta d’universitari, alt i cepat, que s’apropava per la vorera. Caminava mirant a terra. En una mà hi portava una carpeta negra i en l’altra, penjant cap per avall, un ram de roses grogues. Quan el noi estava a punt de travessar el carrer, la Greca el va cridar:

—Hola, guapíssim. Em pots donar foc?

L’estudiant es va girar i, en veure-la amb la cigarreta apagada entre els llavis, se li va apropar tot buscant els llumins per les butxaques dels texans, sense èxit. Quan la Greca el va tenir ben a prop, li va veure millor les faccions boniques. Grosses, però dolces.

—Tens plan aquesta nit? —la Greca es va llançar.

L’estudiant va aturar la recerca dels llumins i la va mirar als ulls. Per uns segons, la Greca va pensar que se li posaria a plorar

—M’acceptaràs les flors, si fem un clau? —li va suplicar l’estudiant.

La Greca va saber superar l’astorament inicial amb un «clar que sí, carinyo» volgudament protector. Va guardar-se la cigarreta a l’escot, va agafar el noi de la mà i el va fer pujar al pis que compartia amb la Melanie i la Bibiana. Aquell estudiant necessitava alguna cosa més que un polvo. Necessitava el clau de la seva vida. I ella l’hi donaria. A canvi d’unes roses grogues i mil duros pelats.

El jove se la mirava de reüll i a una distancia prudencial, mentrestant ella feia lliscar els seus dits a l’escot. La Greca tenia la sensació que aquell cadell li donaria feina i que no seria tant senzill guanyar-se els mil duros, però tot mirant-lo als ulls va veure un repte que volia assolir i no s’ho va pensar gaire, es va acostar al nano i l’hi va plantar la llengua dins el gargamelló.

Ell va tancar els ulls i la va rebutjar. Era novell en el sexe, però havia tingut la sort de trobar una bona mestra que podia ensenyar-li tot allò que desitges:

—Noi, esmera’t una mica; que sembla que ho hagis fet mai!

—Es que jo mai ho he fet…

—Però quina edat tens?

—Podem parlar abans de fer res?

Tant de bo alguns dels seus clients, aquells més fastigosos que feien ferum a alcohol, li haguessin demanat per xerrar alguna nit en lloc de voler ser follats de mala manera.

La Greca no tenia ganes de xerrar. No volia que un desconegut, jove, indefens i tremendament atractiu li amargués la vetllada, Volia cardar i prou, volia cobrar els seus diners i prou, volia posar les flors en un gerro i prou, volia jeure al seu llit sense haver de donar explicacions a ningú.

—Mare…jo...

La Greca va girar el cap i va emmudir. Les seves mans tremoloses miraven d’obrir la bossa per rescatar un paquet de tabac. L’ampolla de Bourbon que hi havia damunt la taula es va escórrer entre les seves mans i tant sols va poder deixar anar un renec que ell no va entendre.

—Mare dius? Que t’has begut l’enteniment noi? Jo no tinc fills

—N’estàs segura?
—És clar.
—Doncs llavors follem, puta.

La Greca va obrir els ulls. Aquell “puta” que havia volgut doldre-li li havia semblat tan tendre... que no va poder fer res més que riure i acaronar-li els cabells al noi.

—Com et dius, encant?

—Creia que les putes— un altre cop aquell to que pretenia ser hostil però que costava de creure, un altre cop la Greca somreia- no volien saber res dels seus clients, per no involucrar-se emocionalment.

—Però noiet, quantes novel·les has llegit?- la Greca ja no es podia aguantar el riure, no sabia si follaria aquella nit, però s’ho estava passant en gran.

El noi, a cada riure de “la puta” es desfermava més. El que en un principi li havia semblat una cara desgastada pels cops de les més de 3.000 nits que devia portar aquella dona oferint el seu cos a ànimes descarrilades, ara li semblava una cara molt jove, massa

—Quants anys tens?
La Greca se’l va mirar. Ell no en devia tenir més de 18 o 19. Els seus ulls brillants per les llàgrimes que feia poc havien vessat, la feien pensar en la seva època d’adolescent amb projectes seriosos per convertir-se en una gran estrella...

Però tot d’una aquests pensaments van fer-se fonedissos, tant bon punt va sentir com les fortes mans del jove que havia fet embogir començaven a arrancar-li la roba fins quedar ben nua davant d’ell. La Greca va pensar que encara seria prou bo al notar com els seus llavis que embolcallaven ara un mugró ara l’altre, mentre les mans recorrien l’esquena i es perdien entre les natges... es va deixar fer, la va assaborir per tots els racons i va aconseguir que la Greca per uns instants deixés de pensar que estava treballant, tant sols va ser un segon però per ella va ser molt important, i acaronant-li els cabells mentre ell resseguia la seva vulva amb la punta de la llengua li digué: “deixa’m a mi, sóc jo qui t’ha de donar plaer” i el va despullar, el va acariciar, el va llepar i el va gaudir abans de cavalcar-lo, abans de notar com el raig del seu plaer explotava damunt el seu ventre i ell li escampava per damunt els pits, amb la mirada perduda pel plaer del moment... i va gaudir en aconseguir una segona erecció, tant sols fent petits petons al llarg d’aquella cigala que jove com era, encara tenia corda per estona... I va somriure quan ell li ensenyà el mocador i li tapà els ulls. Secretament tenia unes ganes boges de sentir les seves envestides quan la va col·locar amb el cul alçat damunt del llit, i li feu petits tocs amb la punta del gland a l’entrada de la seva cova, molla com estava...Definitivament, la Greca s’havia abandonat al plaer, havia baixat la guàrdia i és per això que no va ser fins uns instants després que no va notar el tall de navalla que li seccionava el coll, just en el moment que el jove Jack s’enfonsava dins seu per tal d’acabar amb la seva perversió assassina.

El cos sense vida de la Greca va ser trobat, com el de tantes altres noies serien trobades aquell any, nu i esbudellat i ningú no havia vist res. Ningú no havia sentit res.

Per: Marinetix, Alepsi, Jo Mateixa i Clint

Si t'ha agrada't, pots votar-nos a: