Com sempre.
Val, ja callo i que comenci El viatge. Agafeu-vos fort que és un vol d'alçada.
___________________________________
El viatge
Era un dia de tardor. L’Èric havia arribat a casa i havia deixat la disfressa sobre la taula. La festa havia acabat massa tard i se sentia marejat i trist, no entenia què li havia dit la Neus. Per què marxar tan lluny? Sempre havia sabut que el dia acabaria arribant. Ell era un noi que ja en tenia prou en anar vivint cada dia, en anar passant. Ella no, ella se sentia compromesa amb el món i tenia necessitat de fer quelcom. Havia de marxar i trobar alguna cosa que l’engresqués de veritat; no en tenia prou amb la seva feina d’infermera a l’Hospital Clínic. La Neus esperava molt més de la vida.
I havia triat aquella nit per a dir-li que partia. Havia estat una nit esgotadora, havien ballat fins ben entrada la nit amb les màscares posades, i més tard en una habitació plena de abrics i molts estris, havien estat estimant-se com feia temps que no ho feien, amb passió desenfrenada.
I de sobte aquelles paraules que, encara ara, li retrunyen al cap. Les sent de lluny tan lluny com ara la tindrà: «Me’n vaig Nicaragua».
Ell sempre pendent de la Neus, deixant-se portar, fent de la seva vida un reflex de la d’ella. La Neus, des de feia anys, havia estat el seu referent, el seu nord.
I perdre el nord, era el pitjor que li podia passar a una persona.
De totes maneres, l’Èric, creia que en la decisió de la Neus hi havia quelcom més que el factor altruista d’un compromís amb el Tercer Món. La carta era una prova palpable de les seves sospites.
L’havia trobat després d’haver fet l’amor en aquella habitació plena d’abrics i estris de tot tipus. Quan ella va marxar un moment al lavabo, ell va agafar-li la bossa i la va obrir buscant una cigarreta, però els seus dits van topar amb aquell sobre groguenc. El va agafar i va veure que anava dirigit a ella i que el remitent era de Managua. Durant uns instants va dubtar si obrir la carta i llegir-la o tornar-la a deixar al seu lloc. L’arribada sobtada de la Neus, va fer que se la guardés ràpidament a la butxaca.
Ara, en la soledat de la seva cambra, podria llegir-la amb tranquil·litat.
Es va servir un got de “Jack Daniels” que tenia sobre el moble bar. Assegut a la butaca, i amb parsimònia, va treure el paper de dins del sobre. El va desplegar i, tot just quan anava a començar a llegir-lo es va apagar el llum.
Just el moment que s'apagava la llum a casa l'Èric, la Neus descobria que li havien robat la carta del seu contacte a Managua. Maleí mil vegades la seva deixadesa. Per calmar-se es dirigí a la cuina i obrí un pot de cacau en pols per preparar-se un got de llet calenta amb cacau. Sempre ho feia quan havia de reflexionar.
Finalment, s'assegué al sofà i es posà a pensar qui li podia haver robat la carta. L'Èric! Tornà a renegar. Ella que l'havia vist sempre un mosqueta morta aficionat al whisky! I ara li descobriria tot. Somrigué amb menyspreu quan s'imaginà la cara de l'Èric llegint la carta, segur que es quedaria glaçat.
¿Com entendria que ella, la infermera innocent i ben intencionada del Clínic, que anava a Nicaragua de suport social havia subornat, extorsionat, ordenat matar i mentit? Ella necessitava acció i quan la Cosa Nostra se li havia apropat no pogué resistir la temptació. Després cometeren un error lamentable i l'afer de Managua s'havia complicat. Per això marxava, i per això abandonava una coartada perfecta: la infermera aparellada i sensata. Havia de córrer el risc, s'hi jugaven molts diners.
Agafà el telèfon i feu una trucada. «Bona Sera... sóc la Neus... Necessito que aneu a recollir algú... No, no cal, el segresteu i me'l porteu a Nicaragua ... si, és un noi jove, es diu Èric... sí, és el que em tirava... no hauria de ser un problema per vosaltres... OK ens veiem allà» I penjà.
A córrer cuita preparà la bossa, prengué els bitllets i sortí de casa direcció l'aeroport de Barcelona. Nicaragua l'esperava.
Mentrestant, l’Èric estava garratibat després de llegir la carta. No s’ho podia acabar de creure. La Neus, una mafiosa! Embolicada amb un cap de la Cosa Nostra! La seva Neus era una amant del fill d’en Luciano Liggio. La Neus… tan dolça i abnegada. La dona de la que estava bojament enamorat.
Va dubtar si anar a la policia…
Es va omplir un got de whisky i es va estirar al sofà. Se’n va omplir un altre. Doble. Fins que es va adormir, completament borratxo. No es va adonar que uns matons entraven a casa i se l’enduien, sedat, cap a l'aeroport. Allí, un jet privat provinent de Sicília, amb la Neus ja asseguda, els esperava per enfilar tot seguit direcció cap a Managua. En l'enairament la Neus va fer una trucada al seu amant:
_ Giovanni, arribarem a mitjanit. Tot controlat.
_ Amore mio! Ti amo!
La Neus havia conegut a Giovanni a Roma durant un congrés de infermeria. Durant una sortida nocturna al casino no va dubtar en seduir-lo i ell va caure als seus encants. Des de llavors es va convertir en la seva amant i en el seu contacte en els afers mafiosos de Catalunya. Ella necessitava luxe, acció, drogues i orgies i amb Giovanni ho havia trobat.
Al Clínic controlava i “desviava” les entrades i sortides d’estupefaents. I en diverses ocasions no va dubtar en treure’s del davant a qui sospitava d’ella. Els injectava una sobredosi d’insulina i morien per un atac al cor o d’un coma diabètic… Però ara se li havia escapat de les mans i el Clínic havia obert una investigació. Per això marxava.
Els diners dels estupefaents estaven en lloc segur. A Managua, durant un mes, van retenir mig drogat a l’Èric a la mansió de Giovanni. Mentrestant, la Neus se sotmetia a la cirurgia plàstica. Canvi de cara: ulls rasgats, llavis molsuts, pòmuls prominents, augment dels pits… Al cap d’aquest mes van ingressar a l’Èric a una clínica privada de la màfia.
La “nova” Neus, vestida de infermera, es va presentar al torn de nit. Una nit de tempesta. Els ploms es van fondre i ella es va apropar a l’habitació amb dues espelmes. Les va deixar a sobre la tauleta de nit i amb una veueta d’àngel li va preguntar com es trobava…
L’Èric, ofuscat per les drogues, li va dir que no sabia on estava… que només recordava una carta i una noia… que estimava la Neus…
Ella el va acompanyar nit rere nit fins que va estar segura que ell la seduiria de nou… fins fer-li oblidar la Neus.
De fet, ella tot i tenir-ho tot a les seves mans, no oblidava la passió que li despertava l’Èric… Ningú li feia l’amor com ell…
Se’l continuaria “ tirant”… com un caprici més.
Tindria a Giovanni al seus peus i qui sap si algú més. Continuaria tan perversa i malèvola com sempre… incapaç d’estimar res ni ningú.
La Interpol encara la busca…
Sol solet,
L'Avi,
Vull un festuc i
Llum de Dona (de l'escala G)
Era un dia de tardor. L’Èric havia arribat a casa i havia deixat la disfressa sobre la taula. La festa havia acabat massa tard i se sentia marejat i trist, no entenia què li havia dit la Neus. Per què marxar tan lluny? Sempre havia sabut que el dia acabaria arribant. Ell era un noi que ja en tenia prou en anar vivint cada dia, en anar passant. Ella no, ella se sentia compromesa amb el món i tenia necessitat de fer quelcom. Havia de marxar i trobar alguna cosa que l’engresqués de veritat; no en tenia prou amb la seva feina d’infermera a l’Hospital Clínic. La Neus esperava molt més de la vida.
I havia triat aquella nit per a dir-li que partia. Havia estat una nit esgotadora, havien ballat fins ben entrada la nit amb les màscares posades, i més tard en una habitació plena de abrics i molts estris, havien estat estimant-se com feia temps que no ho feien, amb passió desenfrenada.
I de sobte aquelles paraules que, encara ara, li retrunyen al cap. Les sent de lluny tan lluny com ara la tindrà: «Me’n vaig Nicaragua».
Ell sempre pendent de la Neus, deixant-se portar, fent de la seva vida un reflex de la d’ella. La Neus, des de feia anys, havia estat el seu referent, el seu nord.
I perdre el nord, era el pitjor que li podia passar a una persona.
De totes maneres, l’Èric, creia que en la decisió de la Neus hi havia quelcom més que el factor altruista d’un compromís amb el Tercer Món. La carta era una prova palpable de les seves sospites.
L’havia trobat després d’haver fet l’amor en aquella habitació plena d’abrics i estris de tot tipus. Quan ella va marxar un moment al lavabo, ell va agafar-li la bossa i la va obrir buscant una cigarreta, però els seus dits van topar amb aquell sobre groguenc. El va agafar i va veure que anava dirigit a ella i que el remitent era de Managua. Durant uns instants va dubtar si obrir la carta i llegir-la o tornar-la a deixar al seu lloc. L’arribada sobtada de la Neus, va fer que se la guardés ràpidament a la butxaca.
Ara, en la soledat de la seva cambra, podria llegir-la amb tranquil·litat.
Es va servir un got de “Jack Daniels” que tenia sobre el moble bar. Assegut a la butaca, i amb parsimònia, va treure el paper de dins del sobre. El va desplegar i, tot just quan anava a començar a llegir-lo es va apagar el llum.
Just el moment que s'apagava la llum a casa l'Èric, la Neus descobria que li havien robat la carta del seu contacte a Managua. Maleí mil vegades la seva deixadesa. Per calmar-se es dirigí a la cuina i obrí un pot de cacau en pols per preparar-se un got de llet calenta amb cacau. Sempre ho feia quan havia de reflexionar.
Finalment, s'assegué al sofà i es posà a pensar qui li podia haver robat la carta. L'Èric! Tornà a renegar. Ella que l'havia vist sempre un mosqueta morta aficionat al whisky! I ara li descobriria tot. Somrigué amb menyspreu quan s'imaginà la cara de l'Èric llegint la carta, segur que es quedaria glaçat.
¿Com entendria que ella, la infermera innocent i ben intencionada del Clínic, que anava a Nicaragua de suport social havia subornat, extorsionat, ordenat matar i mentit? Ella necessitava acció i quan la Cosa Nostra se li havia apropat no pogué resistir la temptació. Després cometeren un error lamentable i l'afer de Managua s'havia complicat. Per això marxava, i per això abandonava una coartada perfecta: la infermera aparellada i sensata. Havia de córrer el risc, s'hi jugaven molts diners.
Agafà el telèfon i feu una trucada. «Bona Sera... sóc la Neus... Necessito que aneu a recollir algú... No, no cal, el segresteu i me'l porteu a Nicaragua ... si, és un noi jove, es diu Èric... sí, és el que em tirava... no hauria de ser un problema per vosaltres... OK ens veiem allà» I penjà.
A córrer cuita preparà la bossa, prengué els bitllets i sortí de casa direcció l'aeroport de Barcelona. Nicaragua l'esperava.
Mentrestant, l’Èric estava garratibat després de llegir la carta. No s’ho podia acabar de creure. La Neus, una mafiosa! Embolicada amb un cap de la Cosa Nostra! La seva Neus era una amant del fill d’en Luciano Liggio. La Neus… tan dolça i abnegada. La dona de la que estava bojament enamorat.
Va dubtar si anar a la policia…
Es va omplir un got de whisky i es va estirar al sofà. Se’n va omplir un altre. Doble. Fins que es va adormir, completament borratxo. No es va adonar que uns matons entraven a casa i se l’enduien, sedat, cap a l'aeroport. Allí, un jet privat provinent de Sicília, amb la Neus ja asseguda, els esperava per enfilar tot seguit direcció cap a Managua. En l'enairament la Neus va fer una trucada al seu amant:
_ Giovanni, arribarem a mitjanit. Tot controlat.
_ Amore mio! Ti amo!
La Neus havia conegut a Giovanni a Roma durant un congrés de infermeria. Durant una sortida nocturna al casino no va dubtar en seduir-lo i ell va caure als seus encants. Des de llavors es va convertir en la seva amant i en el seu contacte en els afers mafiosos de Catalunya. Ella necessitava luxe, acció, drogues i orgies i amb Giovanni ho havia trobat.
Al Clínic controlava i “desviava” les entrades i sortides d’estupefaents. I en diverses ocasions no va dubtar en treure’s del davant a qui sospitava d’ella. Els injectava una sobredosi d’insulina i morien per un atac al cor o d’un coma diabètic… Però ara se li havia escapat de les mans i el Clínic havia obert una investigació. Per això marxava.
Els diners dels estupefaents estaven en lloc segur. A Managua, durant un mes, van retenir mig drogat a l’Èric a la mansió de Giovanni. Mentrestant, la Neus se sotmetia a la cirurgia plàstica. Canvi de cara: ulls rasgats, llavis molsuts, pòmuls prominents, augment dels pits… Al cap d’aquest mes van ingressar a l’Èric a una clínica privada de la màfia.
La “nova” Neus, vestida de infermera, es va presentar al torn de nit. Una nit de tempesta. Els ploms es van fondre i ella es va apropar a l’habitació amb dues espelmes. Les va deixar a sobre la tauleta de nit i amb una veueta d’àngel li va preguntar com es trobava…
L’Èric, ofuscat per les drogues, li va dir que no sabia on estava… que només recordava una carta i una noia… que estimava la Neus…
Ella el va acompanyar nit rere nit fins que va estar segura que ell la seduiria de nou… fins fer-li oblidar la Neus.
De fet, ella tot i tenir-ho tot a les seves mans, no oblidava la passió que li despertava l’Èric… Ningú li feia l’amor com ell…
Se’l continuaria “ tirant”… com un caprici més.
Tindria a Giovanni al seus peus i qui sap si algú més. Continuaria tan perversa i malèvola com sempre… incapaç d’estimar res ni ningú.
La Interpol encara la busca…
Sol solet,
L'Avi,
Vull un festuc i
Llum de Dona (de l'escala G)
7 comentaris:
Brutal! Quina imaginació! Manteniu la tensió fins al final!
Renoi, jo m'havia imaginat la Neus com una noia que anava a fer serveis socials al tercer món...
Com poden canviar les coses!
el relat es manté viu fins al final felicitas
salutacions
Quins girs tan inesperats, m'encanta!!
petonets
molt be!!!llarguet pero m agradat!;)
Doncs sí, aconseguiu intrigar fins al final de tot. Malèvola Neus disfressada de bona noia i d'ONG. Un bravo molt fort!
Carme
Veíns de l'escala G, quina inventiva teniu, una historia perversa, dolentota i genial, visca el poder de la seducció de les dones!!!!! :-P
Moltes felicitats, heu fet un molt bon relat!!!!
Publica un comentari a l'entrada