Escala 11/4: La loteria
(Frase d'inici: L'Avi)
Cada cop que hi
pensava les cames li feien figa.
Era l’únic encertant de la combinació guanyadora de la 6/49
era ell! Nos sabia què fer. No podia pensar. Estava agafant fort la còpia de la
combinació que tenia escrita, contra el seu pit.
I ara què? Fugiria de tot com sempre havia volgut fer?
Fugiria fins i tot de la Marta, la seva dona?
De fet, ja sabia amb qui volia fugir amb tos aquells diners. Però el que no intuïa
ni de bon tros és que la persona amb qui
havia previst fugir, havia agafat un avió.
Tindré prou diners per capgirar el destí?
Va anar cap a la cuina, i va començar traçar el seu pla.
Mentre hi pensava va cuinar una truita a la francesa i se la va menjar amb
delit.
Va sentir el pany de la porta. Era la Marta, la seva dona
que el cridava des de la llinda.
—Carinyo! Saps què? La Núria m’ha trucat des de París... Li
ha tocat la loteria, tu! Es veu que sempre jugava amb un paio que es creia es
quedava la còpia de la combinació i era ella qui ho feia. Beneit!
2 comentaris:
Quan es tracta de diners... no et pots refiar ni de la teva ombra!
Ben resolt ;o)
Boníssim! i acompanyat de truita! :D
Publica un comentari a l'entrada