dissabte, 23 de juny del 2012

HV 11/5: Amor culinari


Escala 11/5: Amor culinari

(Frase d'inici: Robertinhos)


Malgrat que la vida li havia deixat diverses cicatrius, seguia persistint en descobrir la màgia abans la mort li segués l’optimisme.
Li agradava pensar que ella, en part, havia contribuït perquè així fos.
La màgia! És clar! Ara que començava  a veure el què, el per on, el com, el quan,...
I va recordar les paraules: «Els amics, els amors, els amants, no es fan: es reconeixen.» I en aquell moment va somriure.
Ple d’optimisme i amb una vitalitat d’adolescent va encaminar-se a casa la Cris. L’única dona que havia estimat.
Una dona que li feia sempre unes truites a la francesa sucoses i gustoses, que el posaven a cent.

Va entrar: «Cris...? Cris! Sóc jo...Cris..., Cris,...»
És clar, no la podia sentir. La Cris estava agenollada  davant l’Òscar, el seu millor amic, pantalons abaixats, que li atreia els llavis cap el seu sexe alterós.
A terra, hi havia una truita a la francesa mig començada.

3 comentaris:

fra miquel ha dit...

Hauré de provar això de la truita francesa...

Laura T. Marcel ha dit...

Senyor...! Em sembla que ara que he llegit tantes truites seguides i que veig que deuen ser mooolt afrodisíaques cada cop que en mengi una me la miraré i asaboriré d'una altra manera.
De fet... què podria fer per a sopar sinó una truiteta a la francesa?

Gerònima ha dit...

Ja ja ja!
Penso igual! jo he començat per llegir la 9, després la 8, la 7, la 6, la 5! Mare meva! Necessitarem la paella dels anuncis de Fairy si volem fer una truita amb tots els ous!