diumenge, 24 de juny del 2012

HV 11/6: El mirall somiat


Escala 11/6: El mirall somiat

(Frase d'inici: Violette)


Feia dies que el primer vers d’una cançó que mai lo havia acabat de fer el pes li rondava pel cap: Non..., rien de rien. Non, je ne regrettte rien...”
I és que això era el que sentia ara mateix. L’acceptació de la seva vida tal i com l’havia viscut fins ara.
Poc s’esperava la sorpresa que li havia de caure al damunt.
—Qui ets? —es va girar, just a temps de veure l’ombra que s’esmunyia reflectida  al mirall.
—No sóc ningú. O millor dit, sóc tothom. Tothom que pot arribar a ser important. Recordable o senzillament, present...
...Sóc el Felipe Juan Froilán de Todos los Santos —va afegir.
Aquella sorprenent revelació, li ca caure com un tret al peu.
—Però no diguis res. Si se entera el abuelo, segur que s’enfada!
En aquell moment la cançó es va fer més present: “Non, rien de rien..”. Cop de peu i via fora!
Es va despertar sobtadament, suada. Va mirar el despertador: les 5.45 del matí. D’aquí 15 minuts s’havia d’aixecar. Coi  de píndoles! Cada cop em fan somiar coses més frikis!
Es va aixecar, es va rentar la cara i va entrar a la cuina  fer-se una truita a la francesa  i un cafè.
Quan va seure a la taula, va veure enganxada una nota al mirall:
«Ha sido una noche alucinante. No te preocupes: no se lo diré al abuelo. 
Froilán”

4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

he, he, he... amb aquest final he flipat i he rigut veí...

Em pregunto que hi havia en aquell sopar que tothom al·lucinava truites a la francesa...

fra miquel ha dit...

A la presentació del llibre....
Hi haurà truita francesa???
Seria un detall
:o)

rhanya2 ha dit...

o millor dit QUI hi havia en aquell sopar que es va dedicar a repartir truites a la francesa... que si voleu una pista, és una dona... i no sóc jo.

Un final d'història molt friki, realment!

khalina ha dit...

aquest desig pels ous, el tema francès... no sé, no sé