dijous, 28 de juny de 2012

HV 11/10: Transformisme


Escala 11/10. Transformisme

(Frase d'inici: Zel)


El veí no em pot veure.
I té tota la raó.
Fa molts mesos, molts, que li llenço les deixalles més inconfessables pel celobert.
Aquest matí ha tornat a trucar la porta.
No sé que coi em deia d’una tovallola ensangonada i d’uns guants quirúrgics.
Amb el cuento que sovint li llenço burilles enceses, ara em vol encolomar el mort. I mai millor dit.
Però jo no he sigut. Com a màxim, l’altre dia em va caure uns sostenidors vermells.
I és curiós... En trobar-me’l  l’endemà  a l’ascensor, se li va obrir una mica la camisa i juraria que... els duia posats!!!
Vaig recordar que aquell matí, tot menjant una truiteta a la francesa, no m’havia posat la roba interior.
I vés per on, on havien anat a parar els meus sostenidors!

5 comentaris:

Laura T. Marcel ha dit...

Ostres, aquest prodria ser un gran principi per una apassionant relat. Se'n podria estirar el fil de moltes històries, truiteta inclosa.

Srta. Tiquismiquis ha dit...

ostres amb tanta truita amunt i avall quines ganes venen de fer-se'n una amb pa de poble i tomàquet madur....

Srta. Tiquismiquis ha dit...

ostres (el santo al sielo amb la truita)....el que volia dir es que totes les historietes són força divertides. Si es que hi ha un veïnat excel·lent!

Gerònima ha dit...

Ja ja ja! boníassim!

khalina ha dit...

molt graciosa sí