dimarts, 26 de juny de 2012

HV 11/8: El cambrer


Escala 11/8. El cambrer

(Frase d'inici: Arare)


L’Elvira surt de la classe de ioga i entra al bar del casal d’avis. El cambrer se la mira de reüll i no entén que aquella dona, menjant el que menja, encara estigui viva.
Ella mira el cambrer i pensa que amb aquella cara avinagrada li convindria menjar una mica més. Una truita a la francesa, potser.
Es miren tots dos amb cara de fàstic.
L’Elvira exagera més la seva cara. Se sentia tan monstruosament horrible que va esclatar a riure com una boja.
El cambrer no va poder evitar riure també.
Li va servir una copa de vi i ella va alçar els ulls. Un ulls com de lluç podrit.
—Si tot el que em pots oferir és un got de vi, no anem bé... No tindràs, potser, una parell d’ous, per fer-me...
...una truiteta!


3 comentaris:

Carme ha dit...

Una per a mi si us plau!

ja està bé que vagin passant truites a la francesa per davant del nas i que ningú et convidi... eh?

No serà pas un trastorn obsessiu compulsiu això de els truites?

Laura T. Marcel ha dit...

Només potser que les gallines estaven molt ponedores i hi havia una "sobreproducció" d'ous als que s'havia de donar sortida com fos, i vet aquí tanta truita!

khalina ha dit...

encantador!