Escala 11/10. Transformisme
(Frase d'inici: Zel)
El veí no em pot veure.
I té tota la raó.
Fa molts mesos,
molts, que li llenço les deixalles més inconfessables pel celobert.
Aquest matí ha
tornat a trucar la porta.
No sé que coi em
deia d’una tovallola ensangonada i d’uns guants quirúrgics.
Amb el cuento que sovint li llenço burilles
enceses, ara em vol encolomar el mort. I mai millor dit.
Però jo no he
sigut. Com a màxim, l’altre dia em va caure uns sostenidors vermells.
I és curiós... En
trobar-me’l l’endemà a l’ascensor, se li va obrir una mica la
camisa i juraria que... els duia posats!!!
Vaig recordar que
aquell matí, tot menjant una truiteta a la francesa, no m’havia posat la roba
interior.
I vés per on, on
havien anat a parar els meus sostenidors!
5 comentaris:
Ostres, aquest prodria ser un gran principi per una apassionant relat. Se'n podria estirar el fil de moltes històries, truiteta inclosa.
ostres amb tanta truita amunt i avall quines ganes venen de fer-se'n una amb pa de poble i tomàquet madur....
ostres (el santo al sielo amb la truita)....el que volia dir es que totes les historietes són força divertides. Si es que hi ha un veïnat excel·lent!
Ja ja ja! boníassim!
molt graciosa sí
Publica un comentari a l'entrada