Escala 11/11. L’ordinador
(Frase d'inici: La Comissió del Sopar Veïnal)
Era un divendres
13, a quarts de vuit del vespre i el wi-fi del bar L’Horiginal no volia
arrencar...
Quatre homes
estaven discutint darrera la pantalla del PC i de sobte, una veu aflautada. va xisclar
entre el públic expectant a la sala:
«Por Dios! Trata
de arrancarlo!»
El veí va
començar a despotricar en veu alta
davant de tothom: «Sabia que el coi de l’Spotify del Robertinhos no rutllaria. Casumdena...»
La RaTeta va
somriure. Allò començava a posar-se interessant.
Va deixar un
truita a la francesa que s’estava menjant, damunt la taula.
Si les coses no
tenen sorpreses, perden interès; pesanva, i si la cosa començava “malament”
podria acabar ... pitjor.
Ja havia dit que
allò del boy i de l’striptease no
podia funcionar de cap manera.
Però de sobte , a
la pantalla va aparèixer un rètol lluminós que deia:
«Qui encara no hagi pagat, sàpiga que tenim una
llista de morosos i sabrem qui és. Allà ell o ella.»
Una veu va
protestar: “Ens haurien d’haver pagat a nosaltres per aguantar el rotllo que
ens ha clavat el veí aquest.”
Algú altre el va
secundar. «Doncs sort de la truita que ens han donat per sopar. Si no, no ho
hauria aguantat».
1 comentari:
:D
Publica un comentari a l'entrada