HV 11/2: La carta

Escala 11/2: La carta

(Frase d'inici: Llum de dona)

Era la tercera nota que escrivia..., la definitiva; lapidària i contundent, amb la “R” de Ruth al revers del sobre.

No podia més. Havia patit massa i era el moment d’agafar un altre tren.

“Collons”, però la seva vida s’assemblava més a la Renfe que a una vida normal: sempre feia tard.

Però la vida pesa; perquè fins i tot respirar ocupa lloc a l’equipatge que es trasllada amb un mateix.

De sobte, va sentir una olor familiar. Allò era olor..., mmmh!, de truita a la francesa.

Aquella olor tan familiar el va transportar al sopar que un vespre d’abril havia celebrat amb uns amics.

Recordava la transcendència d’un gest maldestre d’un cambrer, que va fer caure el plat amb salsa que duia sobre la Ruth, amb tot el rebombori consegüent.

Ella es va canviar de roba a casa del veí, del 3r 1a, que vivia al costat del local on es trobaven.

Des d’aleshores, cada mes d’abril es troba amb aquell veí, per menjar plegats una truita a la francesa després de fer l’amor d’una manera acarnissada.

Ara li escrivia una carta. Un adéu definitiu.

Havia de prendre un tren. I no duia cap maleta.