Escala 11/9. El convit
(Frase d'inici: Puji)
Feia hores que estava
assegut davant el teclat, però la pantalla seguia en blanc.
Tenia la història ben construïda dins el cap, però la
intermitència del cursor la hipnotitzava i li impedia escriure res.
Tenia gana. De sobte molta gana. «I si em faig una truiteta?»
Abans d’anar cap a la cuina, un missatge va omplir la
pantalla del mòbil...:
#ladunkannoperfacorT
Sóc la dona de les truites!
Només de llegir aquell twitter li va venir més gana, encara.
Aleshores va crear un hashtag: #noespotescriuresensesopar
I tot seguit, com per
art de màgia, li sonava el mòbil:
«Sóc jo,
el veí de dalt. Et convido a sopar.»
3 comentaris:
No cal que ens expliqueu què vau sopar... ens ho imaginem perfectament! :)
ja ja ja!
La Carme te raó!
Ens ho imaginem perfectament!
:D
ben trobat. Falta saber què va passar després del sopar
Publica un comentari a l'entrada